Arxiu de la categoria: Publicacions

Noy de la Mare, Lo

(Barcelona, 1 juliol 1886 – 20 gener 1887)

Setmanari humorístic. Fundat per l’editor Innocenci López per resoldre els problemes creats a la redacció d’“Un Tros de Paper”.

Dirigit per Conrad Roure, tingué com a principal dibuixant Tomàs Padró.

Edità 33 números. Malgrat la seva curta durada, és una de les publicacions de més anomenada i prestigi dins la premsa catalana.

Novela Ideal, La

(Catalunya, 1925 – 1937)

Col·lecció de novel·listes socials que publicà “La Revista Blanca”. Primerament d’aparició quinzenal i després setmanal, n’aparegueren sis-centes, i assoliren un gran èxit en els medis obrers, especialment en els anarcosindicalistes, de tot l’estat espanyol (arribaren a tiratges de 50.000 exemplars).

Rèplica de les col·leccions similars qualificades de burgeses, hom pretengué de donar-los un caràcter ideològic militant, amb una exemplaritat moral revolucionària, sovint propera a arguments melodramàtics i de fulletó.

Hi col·laboraren, entre molts d’altres, Adrián del Valle, Frederica Montseny, Federico Urales, Fortunat Barthe, Antonia Maymón, Àngela Graupera, Regina Opisso i Ignacio Conejo.

A partir del 1929 hom completà aquesta col·lecció amb la sèrie La Novela Libre, on foren incloses obretes de més volum.

Novel·la Nova, La

(Barcelona, 1917 – 1919)

Col·lecció setmanal d’obres breus de narració i de teatre. Era una clara imitació de la madrilenya “Novela Corta”.

Fou dirigida per Santiago Elias, i després, per Manuel Gelabert.

Hi aparegueren obres de Santiago Rusiñol, Ignasi Iglésias, J.M. Folch i Torres, Pompeu Crehuet, Apel·les Mestres, Plàcid Vidal, Víctor Català, Narcís Oller, Pompeu Gener, Juli Vallmitjana, etc.

La Novel·la d’Ara en fou, de fet, la continuació.

Novel·la d’Ara, La

(Barcelona, 1923 – 1927)

Col·lecció de narracions breus. Fundada per Antoni Monplet i dirigida per Francesc Esteve.

Hi aparegueren sobretot autors vuitcentistes i modernistes: Àngel Guimerà, Prudenci Bertrana, Narcís Oller, Enric de Fuentes, Rafael Nogueras i Oller, Cristòfor de Domènech, Santiago Rusiñol, Raimon Casellas, Víctor Català i Joan Puig i Ferrater, entre altres. Entre els illustradors hi havia Toni, Passarell, Gols, etc.

N’aparegueren una cinquantena de títols.

Nova Revista, La -Mèxic, 1955/58-

(Mèxic, gener 1955 – octubre 1958)

Revista literària catalana de l’exili. Editada i dirigida per Avel·lí Artís i Gener.

Fundada com a continuació de “La Nostra Revista”, publicà 33 números.

Sortí sota el patronatge de l’Institució de Cultura Catalana a Mèxic. Tenia un consell de direcció presidit per Pere Bosch i Gimpera.

Hi van col·laborar la majoria d’escriptors catalans de l’exili i de l’interior.

Nova Revista, La -Barcelona, 1927/29-

(Barcelona, gener 1927 – juliol 1929)

Revista mensual d’alta cultura. Dirigida per Josep M. Junoy.

Amb una presentació tipogràfica molt acurada, publicà articles de Pompeu Fabra, Carles Riba, Joan Puig i Ferreter, Joan Estelrich, Carles Soldevila i d’altres.

Pau Romeva hi traduí al català obres de G.K. Chesterton.

També va interessar-se per les arts plàstiques.

Nova Ibèria

(Catalunya, gener 1937 – abril 1937)

Revista editada pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat.

Se’n publicaren tres exemplars, l’últim doble, amb una presentació molt acurada.

Els pintors Antoni Clavé, Joan Commeleran i Francesc Domingo realitzaren les portades.

Nova Col·lecció Lletres

(Catalunya, 1954 – 1962)

Sèrie de novel·les breus i de preu popular. Iniciada, amb el nom de Col·lecció Lletres, per Joan Grases (1953). En canviar de nom, se’n féu càrrec Albertí Editor, des del número vuit fins al seixanta-vuit.

Fou un bona -i de vegades primera- tribuna per a narradors de la postguerra i també d’èpoques anteriors. Publicà sengles antologies de contistes balears i valencians i alguna versió francesa, portuguesa i basca.

Nova Catalunya, La

(l’Havana, Cuba, 1908 – 1932 / 1942 – 1959)

Revista d’aparició irregular. Fundada i dirigida per Claudi Mimó, i després per Josep Conangla i Fontanilles i per Josep Murillo.

D’una presentació més aviat luxosa, publicava articles literaris i polítics i una nodrida informació dels Països Catalans. Mantenia una línia típicament independentista. Tingué diverses èpoques.

Interrompuda vers el 1925, fou represa per Vicenç Bernades i altres el 1956.

Plegà poc temps després d’instaurat el règim castrista.

Nou Ambient

(Barcelona, abril 1924 – Desembre 1924)

Revista mensual d’art. Editada per un grup de pintors que portava el seu mateix nom. N’edità cinc números.

Els seus principals animadors foren Francesc Camps i Ribera, Antoni Roca i Ramon Soler.