(Barcelona, 28 febrer 1856 – 22 agost 1856)
Diari en castellà. Successor d'”El Áncora”, periòdic fundat l’1 de gener de 1850, que s’hi fusionà.
Moderat i catòlic, defensor dels interessos econòmics de la burgesia, continuà sense èxit la tasca periodística del seu antecessor.
(Barcelona, 1915 – 1938)
Narracions per a adolescents, publicades a “En Patufet” per Josep Maria Folch i Torres i il·lustrades per Joan G. Junceda. A la primera època apareixien amb el pseudònim d’El Narrador Gentil.
El to sentimental, la lliçó moral i el contrapunt realisme-idealisme, amb un substrat de vegades dramàtic, voregen sovint el sentimentalisme.
Malgrat llur èxit rotund, foren combatudes per sectors intel·lectuals diversos.
(Barcelona, 1912)
Estudi de Ramon Turró. Publicat per la Societat Catalana d’Edicions, i després en francès a París (1914) i en castellà a Barcelona (1916, prologat per Unamuno) i Madrid (1921).
És l’obra bàsica del seu autor i hom l’ha qualificat de profunda interpretació naturalista del kantisme en considerar la fam condició sine qua non del coneixement i element constitutiu del “subsòl de la ment”.
(Barcelona, 1945 – 1947)
Revista clandestina en ciclostil. Publicada com a portaveu del Front Universitari de Catalunya.
Responia a un moment de resistència molt combativa contra el Sindicato Español Universitario i a una certa eufòria per la victòria dels aliats.
Publicà poc més de vint números.
(Barcelona, 1862)
(o Catalunya Agonitzant) Novel·la històrica i romàntica d’Antoni de Bofarull. Escrita amb la doble finalitat de fer una reivindicació històrica de la nacionalitat catalana i d’impulsar el moviment literari català.
Bofarull se serví per a la seva redacció dels materials de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
L’acció, que es desenvolupa des de la derrota a Balaguer de Jaume II d’Urgell (1413) fins a la mort de Ferran I d’Antequera, és centrada entorn de la figura del conseller de Barcelona Joan Fiveller més que no pas de la pretesa protagonista, Blanqueta.
L’obra fou reeditada el 1903 i el 1919, amb l’ortografia normalitzada, i traduïda al castellà els anys 1876, 1883 i 1884.
(Barcelona, mitjan segle XIV)
Nom amb el qual és conegut un text d’un conjunt de costums jurídics del dret local de la ciutat sobre les servituds rústiques i urbanes, que foren compostes a la baixa edat mitjana amb el títol de Consuetuts de la ciutat de Barcelona sobre servituds de les cases e honors.
Es creu que van ser redactades per un pràctic anomenat Sanctacília, del qual van adoptar el nom.
Regulen, a més de les servituds esmentades, les relacions entre les finques.
Després d’haver-se estès la seva vigència per gairebé tot Catalunya, van ser incloses dins les Recopilacions catalanes.
(Barcelona, 1 gener 1899 – 1901)
Diari conservador, propietat d’Elias de Molins. Successor d'”El Suplemento de Barcelona”, fundat el 1884 i que el 1894 canvià el nom pel de “La Opinión Imparcial”.
L’any 1900 acceptà de publicar la “Setmana Catalanista”, com a suplement del periòdic, però al cinquè número ambdós foren suspesos pel fet que fou considerat massa catalanista un solt que s’havia de publicar.
(Barcelona, 18 febrer 1928 – 10 octubre 1934)
Setmanari d’esquerra en català, creat per Joan Lluhí i Vallescà.
Amb motiu de les eleccions municipals de 1931, sortí durant una setmana tot fent campanya política a favor de les candidatures d’ERC, i amb la victòria electoral, s’estructurà definitivament com a diari i com a òrgan d’aquell partit, fins que fou creat el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra i passà a representar les idees d’aquesta organització.
Suspès governativament pels fets del 6 d’octubre de 1934, va desaparèixer definitivament.
Dirigit primer per Antoni Xirau, ho fou després per Joaquim Ventalló. Hi col·laboraren importants periodistes de l’època i els principals polítics d’ERC.
(Barcelona, juny 1952 – 1975)
Revista editada per Ràdio Barcelona. Publicada en castellà i amb abundants informacions de tema radiofònic, també intentà d’aplegar reportatges i comentaris orientats al públic femení.
Dirigida per Manuel Tarín i Iglésias durant anys, tingué al capdavant M. Cruz Hernández en el últim període.
En foren els principals col·laboradors, entre d’altres, Manuel del Arco, Lluís G. de Blain i Artur Llopis.
(Barcelona, 24 gener 1945 – 29 gener 1968)
Setmanari esportiu d’humor. Editat en castellà com a continuador de “Xut!”. Creació personal de Valentí Castanys.
Durant anys aconseguí una notable audiència, per tal com coincidien la gràcia dels acudits i l’interès del públic per l’esport i especialment pel F.C.Barcelona.
Unes temporades futbolístiques poc afortunades i la mort de Castanys portaren a la desaparició del setmanari, després de canvis de format i d’orientació.
Dades dels Països Catalans 