Arxiu de la categoria: Publicacions

Quaderns de Pastoral

(Barcelona, 1969 – )

Revista bimensual religiosa. Dirigida molts anys per Josep Junyent, també en fou director Josep M. Totosaus.

Després de la crisi del Centre d’Estudis Pastorals, provocada pel cessament del director i la dimissió del secretari (1993), la revista, a partir del número 140 (març 1994) fou dirigida per Francesc Pardo i en fou redactor en cap Manuel Simó.

Vinculada a través del Centre d’Estudis Pastorals a la Facultat de Teologia, l’arquebisbe de Barcelona, Lluís Maria Martínez i Sistach, en presidí el consell de redacció.

Pretén donar una visió i projectar la pastoral de conjunt del Principat, amb irradiació cap als altres Països Catalans. Té un to postconciliar, crític i de vegades històric i sociològic. És el portaveu del Centre d’Estudis Pastorals, dirigit per Joan Batlles.

Té corresponsals a gairebé totes les diòcesis, especialment a les de València i de Mallorca.

Enllaç web: Quaderns de Pastoral

Quaderns de l’Exili

(Coyoacán, Mèxic, setembre 1943 – abril 1947)

Revista mensual. Gratuïta i sense publicitat.

Editada per un grup d’escriptors catalans sortits de “Full Català”. Dirigida per Joan Sales i Ferran de Pol.

Publicà escrits polèmics i brillants de Miquel i Vergés, Arquer, Tona i Nadalmai, Riera Llorca, Vicenç Guarner,Miravitlles, Artís-Gener i d’altres.

Edità 26 números.

Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme

(Catalunya, 1981 – )

Publicació. Continuació dels “Cuadernos de Arquitectura”, publicació que s’aturà l’any 1977, i en reprendre’s el 1981 adoptà el nom actual i la llengua catalana.

Enllaç web: Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme

quadern gris, El

(Catalunya, 1966)

Dietari de Josep Pla, escrit entre el 8 de març de 1918 i el 15 de novembre de 1919. Publicat, amb reelaboracions posteriors, el 1966 com a inici de les seves obres completes definitives.

Es tracta d’una de les peces autobiogràfiques més considerables de la literatura catalana, on descriu amb minuciositat i un gran sentit literari i plàstic el món de Palafrugell, de l’Empordà i de les seves estades a Barcelona, quan entrà en contacte amb els grups literaris.

Pyrenae -revista, 1965/ –

(Barcelona, 1965 – )

Revista anual de prehistòria i arqueologia. Fundada per Joan Maluquer de Motes, que en fou el director, i publicada per l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

La majoria de treballs publicats versen sobre temes dels Països Catalans.

Enllaç web; Pyrenae

Punt Diari -1979/90-

(Girona, 24 febrer 1979 – 1990)

Diari en català. Nascut com a publicació d’informació local i com a alternativa a l’oficialista “Los Sitios”. Fou notable el seu bon aprofitament dels recursos periodístics.

Des del 1982 disposà de rotativa pròpia i distribuí “Presència” com a suplement setmanal.

Als anys 1990 va crear edicions particularitzades a d’altres poblacions catalanes, amb el nom d’“El Punt”.

Punt, El -1990/ –

(Catalunya, 1990 – )

Diari en català d’informació general. Continuació del “Punt Diari”, amb edicions particularitzades a diverses poblacions catalanes.

Té com a suplement dominical el setmanari “Presència” i edita a Perpinyà el setmanari “Punt. Catalunya del Nord”.

El 31 de juliol de 2011 unificà la seva capçalera amb el diari Avui i passà a denominar-se El Punt/Avui.

Enllaç web: El Punt/Avui

Pulgarcito

(Barcelona, juny 1921 – 1980/90)

Setmanari infantil. Creat per l’editor J. Bruguera i Teixidó. De l’estil de “TBO” i altres revistes del mateix caire, publicada sempre en llengua castellana.

El seu desplegament va lligat als resultats de la guerra civil espanyola, amb la consegüent prohibició de publicacions catalanes i la manca de setmanaris humorístics per a adults.

La incorporació de dibuixants, juntament amb guionistes, generà una nova fórmula de molt d’èxit entre el públic.

Va desaparèixer a causa de la crisis de l’editorial Bruguera.

Publicacions de “La Revista”

(Barcelona, 1916 – vers 1980)

Col·lecció fundada per J.M. López-Picó, com a complement de la publicació “La Revista”.

Hom hi publicà sobretot autors catalans, molt heterogenis; fins a l’esclat del 1936, edità 143 títols, entre els quals Les estances de Carles Riba, Les noves valors de la poesia catalana de Joaquim Folguera, Goethe en la literatura catalana de Manuel de Montoliu, Literatura catalana. Perspectiva general de Lluís Nicolau d’Olwer i Les planetes del verdum de Josep Carner.

La col·lecció fou represa el 1949 i continuada el 1950 per Editorial Barcino; d’aquesta etapa cal destacar La poesia de Joan Maragall d’Arthur Therry i Epistolari Carles Riba-J.M. López Picó.

Propagador de la Libertad, El

(Barcelona, octubre 1835 – 1838)

Publicació política en castellà apareguda sense una periodicitat fixa.

En la seva presentació declarava que la seva intenció era la de difondre entre la gent del camp les idees i institucions liberals, però també nocions de legislació, història, geografia i nous descobriments tècnics per tal de millorar les seves condicions de vida.

Propagà també un cert socialisme utòpic, especialment influït per Saint-Simon. Arran dels fets revolucionaris del gener de 1836 molts dels seus redactors foren detinguts i desterrats.

L’aspecte literari, marginal dins la revista, té això no obstant una gran importància perquè constitueix una de les poques mostres del romanticisme liberal a Catalunya.

Defensà la funció social de la literatura, combaté com a ja superat el classicisme i difongué l’obra de nous escriptors.