(Barcelona, 3 març 1978 – setembre 1989)
Setmanari juvenil en llengua catalana. Editada per Maria Lluïsa Puig. Publicà un total de 261 números.
De periodicitat setmanal al començament, després passà a mensual.
Es dirigia a nois i noies en edat d’escolarització.
(Franja de Ponent, segle X)
Text historiogràfic en llatí. Contingut en l’anomenat Còdex de Roda, que, en el seu sector més antic, que és el que conté les Genealogies, fou redactat a Nàjera vers 980-990 a iniciativa de la cort navarresa.
Fou dut a Roda de Ribagorça dins el període 1129-34, probablement per Pere, abat d’Irache, que fou bisbe de Roda en aquests anys.
Les Genealogies són dels reis de Pamplona de les branques Ènnega i Ximena, dels comtes d’Aragó, de Pallars i Ribagorça, de Gascunya i de Tolosa, i són acompanyades d’una cronologia dels reis de França.
D’aquestes sèries, procedeixen de la Catalunya occidental, i probablement de Roda-Alaó, les relatives als comtes de Pallars i Ribagorça, i també als reis francs, i algunes notícies intercalades en les dels reis pamplonesos de la branca Ximena, dels comtes d’Aragó i dels de Gascunya.
Aquests texts tenen un gran interès historiogràfic.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1956 – 1965)
Revista mensual. Publicada a l’entorn de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
Fou la primera revista sabadellenca de la postguerra a incloure articles en català, juntament amb d’altres en castellà.
En diverses ocasions publicà números extraordinaris, com el dedicat a vint-i-cinc poetes catalans joves (1960).
Hi col·laboraren, entre altres, Sebastià Gasch, Joan Arús i M. Crusafont i Pairó.
(Ripoll, Ripollès, segle XI)
Bíblia, coneguda sovint amb el nom fals de Bíblia de Farfa (a causa d’una mala lectura d’una nota posterior interpretada com si es referís a l’abadia italiana de Farfa) enduta a Marsella pels monjos de Sant Víctor vers el 1170.
És del començament del segle XI, segurament dels primers anys de l’abadiat d’Oliba. El format és de gran infòlio.
A més dels llibres bíblics conté uns 210 pròlegs, sumaris i altres texts introductoris, que en fan una mena de gran enciclopèdia il·lustrada de la Sagrada Escriptura.
El renom li ve, però, de la sèrie impressionant de miniatures i dibuixos que conté i que en fan una de les bíblies més il·lustrades de l’edat mitjana.
Actualment es conserva a la Biblioteca Apostòlica Vaticana.
(Ripoll, Ripollès, segle X)
Bíblia, dita de Sant Pere de Rodes (al segle XII ja era al monestir de l’Emporda, d’on fou sostreta pel mariscal de Noaïlles al final del segle XVII); és quelcom anterior a la Bíblia de Ripoll anomenada de Farfa.
Conté un nombre inferior de texts extrabíblics, però la riquesa artística és semblant.
La divisió actual en quatre volums és fictícia i moderna.
Esta conservada a la Biblioteca Nacional de París.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Nom de diverses publicacions humorístiques.
A Lleida sortí el 28 d’octubre de 1899 un setmanari amb títol de “La Rialla” per tal de lluitar contra el caciquisme de l’època; se’n publicaren només cinc números.
A Reus s’inicià la publicació de “La Rialla” el 12 de juny de 1909, i tingué també poca durada.
A Barcelona sortí “La Rialla” el 2 d’octubre de 1913 i, malgrat tenir col·laboracions com Apa, Bon i altres destacats humoristes només publicà quatre números.
A Badalona, amb data d’1 de juny de 1922, sortí “La Rialla”, que, amb 113 números publicats, durà fins al 25 de setembre 1924. Fou una revista literària d’àmbit local, dirigida per Joan Garriga i Franc.
(Barcelona, agost 1872 – novembre 1885)
Setmanari obrer en castellà. Òrgan de la Unió Manufacturera i difusor dels postulats internacionalistes.
Fou un dels pocs periòdics d’aquesta filiació que sobrevisqueren a la dissolució de la Internacional a l’estat espanyol (1874).
S’edità fins al principi de 1881, en que es traslladà el setmanari a Madrid. Tornà a Barcelona (Sants) el gener de 1885.
(Barcelona, 1902 – 1922)
Publicació mensual en castellà. Vinculada de primer a l’Acció Social Popular del jesuïta Gabriel Palau.
Divulgà els postulats del sindicalisme catòlic i la doctrina social de l’Església, i informà àmpliament sobre els moviments obrers cristians d’arreu d’Europa, i fou, en alguns aspectes, precursora de l’ideari de la democràcia cristiana.
Des del 1917 esdevingué òrgan d’Acció Popular, autodefinida com a institució nacional de cultura i propaganda socials, i limità més el seu contingut al terreny teòric, fins que, el 1922, fou substituïda per “Catalunya Social”.
N’era director el sociòleg Ramon Albó i Martí, i tingué nombrosos col·laboradors.
(Barcelona, 1 gener 1871 – juny 1928)
Publicació setmanal en castellà. Dirigida per Fèlix Sardà i Salvany.
Inicialment revista de propaganda catòlica integrista, anà evolucionant cap a posicions més moderades.
Inclogué alguns treballs de tema literari i històric, a més de religiós.
(Barcelona, 11 abril 1914 – 31 desembre 1916)
Setmanari d’art, fundat per Santiago Segura.
Notable per les col·laboracions de Xavier Nogués, Feliu Elias Apa i Ramon Raventós.
Cessà d’aparèixer el mateix any 1914. Reaparegué (maig 1916) amb un to més popular.
En total va publicar 46 números.
Dades dels Països Catalans 