Arxiu de la categoria: Publicacions

Periódico de Catalunya, El

12 Respostes

(Barcelona, 26 octubre 1978 – )

Diari. Fundat per F. Bayer, J. Hilario Font i J. Melià i que va mantenir simultàniament edicions, en castellà, a Barcelona i Madrid, tot i que l’edició madrilenya va durar molt poc temps.

Inaugurà un nou tipus de premsa popular a Espanya, amb grans titulars, llenguatge molt assequible i una maqueta on l’agilitat i els aspectes gràfics tenen gran rellevància. El 1981 va introduir el color a les seves planes i va ser pioner en la valoració dels aspectes visuals dels diaris.

A partir del 1998, i amb la mateixa capçalera, publicà també una edició en català. Forma part del grup Zeta.

Enllaç web:  El Periódico

Patufet, En

28 Respostes

(Barcelona, 3 gener 1904-desembre 1938 / 6 desembre 1968-29 juny 1973)

Primera revista infantil en català. Fundada pel grup de l’antic Foment Autonomista Català, sota la direcció d’Aureli Capmany. Comptà en una primera època amb il·lustracions de Joaquim Muntañola, però el període de més popularitat començà el 1908, amb la col·laboració i posterior direcció de Josep Maria Folch i Torres, el qual, a través de les Pàgines Viscudes, va convertir-lo en el setmanari més conegut de Catalunya.

La seva importància rau en el fet d’haver ensenyat a llegir català un públic de petits lectors de dues generacions. Comptà amb la col·laboració dels dibuixants Joan Junceda, Gaietà Cornet i Joan Llaverias. En diverses èpoques hi col·laboraren Manuel Folch i Torres, Lluís Almerich, Enric de Fuentes, Pompeu Crehuet i Ramon Suriñach i Baell.

Després d’un eclipsi de trenta anys, va reaparèixer amb el títol de “Patufet“, i els seus continuadors intentaren de connectar directament amb l’esperit tradicional de la publicació, lligat amb el didactisme moralitzant del començament del segle XX; fins que desaparegué definitivament.

Papus, El

3 Respostes

(Barcelona, 20 octubre 1973 – 1985)

Setmanari satíric. Molt actiu en l’àmbit de la crítica política, va tenir molts problemes amb la censura franquista i el 1977 va sofrir un atemptat que costà la vida a un empleat.

Va comptar en la part gràfica amb col·laboradors com Oscar, Vázquez, Ivá, Ja, Fer, Carlos Giménez, Ventura i Nieto, i Tom i Gin, i en la part literària hi van destacar les col·laboracions de Maruja Torres, Manuel Vázquez Montalbán, Carles Pérez de Rozas i Antoni Franco.

Papitu

19 Respostes

(Barcelona, 25 gener 1908 – 7 gener 1937)

Setmanari satíric. Fundat per Feliu Elias (que signava amb els pseudònims Joan Sacs i Apa). Tenia 16 planes i alternà la caricatura política i literària amb les col·laboracions dels millors intel·lectuals catalans. Es caracteritzà per la virulència de les seves campanyes contra el catalanisme conservador, sobretot contra el grup de “La Veu de Catalunya”.

Hi col·laboraren importats il·lustradors de l’època. A partir del 1912, la direcció passà a Francesc Pujols, que donà una orientació més eròtica al setmanari. El 1936 fou expropiat pel Sindicat de Dibuixants Professionals i es convertí en un òrgan de propaganda combativa durant els primers mesos de la guerra civil.

Oriflama

5 Respostes

(Barcelona, 1961 – 1977)

Revista mensual d’informació general. Publicada en català, sota el patronatge del bisbat de Vic. Fundada per tal de crear un lligam espiritual amb el jovent de la diòcesi que feia el servei militar, va transformar-se a partir del 1968 en una publicació àgil i de contingut polèmic.

Els periodistes Josep Maria Huertas i Jaume Fabre, que van dirigir-la successivament, li donaren vivacitat. Per problemes interns i qüestions amb l’administració, el 1974 entrà en una etapa de menys conflictivitat, dirigida per Antoni Plaja sota la ideologia d’Unió Democràtica de Catalunya.

Nostres Clàssics, Els

7 Respostes

(Barcelona, 1924 – 1939 i 1946 – )

Col·lecció de l’editorial Barcino. Iniciada sota la direcció de Josep Maria de Casacuberta, amb el propòsit de posar a l’abast del públic una selecció de la literatura catalana anterior al segle XVI. Aquesta finalitat divulgadora i patriòtica es mantingué fins el 1930.

Des d’aleshores hom publicà només obres senceres, sense modernitzar-ne l’ortografia, ja amb el propòsit d’arribar a aplegar les obres completes dels escriptors medievals catalans. Fins el 1935 n’aparegueren 42 volums, impresos pulcrament en dotzè, ben relligats i preparats pels millors especialistes del país.

La col·lecció, interrompuda per la guerra civil, no pogué ésser represa fins el 1946. El ritme de publicació esdevingué més lent, però augmentà el valor erudit de les edicions i dels pròlegs, on sovint han col·laborat estrangers.

El 1987 arribà als cent vint-i-tres volums (en vuitè a partir del volum 101), que van del segle XIII al XVI (ampliant la idea inicial) i que contenen tant obres originals com traduccions.

Del 1929 al 1934 aparegueren cinc volums d’una sèrie B d’Els Nostres Clàssics, en quart i sense pròlegs ni notes; aquesta sèrie B no fou represa fins al 1975, amb el tercer volum dels Sermons de Sant Vicent Ferrer.

En conjunt, és la col·lecció més important de clàssics catalans, i ha fornit un bon nombre d’edicions de texts inèdits o pràcticament inaccessibles.

Enllaç web: Els Nostres Clàssics

Montserrat, Publicacions de l’Abadia de

10 Respostes

(Montserrat, Bages, 1907 – )

(PAM)  Editorial dependent del monestir de Montserrat, especialitzada en obres religioses i científiques i en publicacions periòdiques. Iniciada, de fet, amb la “Revista Montserratina”, fou potenciada a partir de l’abadiat d’Antoni Maria Marcet (1912): el 1914 aparegué la revista “Vida Cristiana”, i el 1917 començà la sèrie “Analecta Montserratensia”, impulsada per Anselm Albareda. Poc després sorgiren les col·leccions Biblioteca Monàstica (1920), Biblioteca Popular Litúrgica (1920), Místics de Montserrat (1925) i la Bíblia de Montserrat, de Bonaventura Ubach (1926).

El 1927 començà la publicació del butlletí del santuari “Montserrat” i de la col·lecció Catalonia Monastica, seguits per Mestres de l’Escolania de Montserrat, col·lecció iniciada el 1930 per David Pujol, i l’edició del Missal del Poble, en fulls setmanals molt divulgats (1934-36).

Després d’un període d’inactivitat, del juliol de 1936 al 1954, foren represes les publicacions, impulsades per l’abat Aureli Maria Escarré i dirigides per Jordi Bruguera: es continuà la publicació de la Bíblia i començà la col·lecció científica “Scripta et Documenta” i la d’espiritualitat i teologia “Biblioteca Vida Cristiana” (1956), dins la qual fou inclosa inicialment la revista “Qüestions de Vida Cristiana” (1958); el 1959 sorgiren “Serra d’Or” i “Studia Monastica”, revista científica internacional.

Uns anys de crisi econòmica paralitzaren en part aquesta producció editorial (obres escrites a Montserrat foren publicades per altres editorials), durant els quals, tanmateix, hom publicà els quatre volums d’actes del Segon Congrés Litúrgic de Montserrat i s’inicià la revista “Documents d’Església” (1966).

Vers el 1970, ja sota la direcció de Josep Massot i Muntaner, l’editorial prengué un nou impuls i s’iniciaren diverses col·leccions: Saurí (1970), Biblioteca Abat Oliba, de cultura catalana (1972), El Gra de Blat, d’espiritualitat (1973), Catalunya Visió (1973), Cursos sobre la Bíblia (1973), Biblioteca Serra d’Or, de literatura i cultura (1975), i altres, a més de nombrosos volums fora de col·lecció.

Té cura de la revista quinzenal infantil “Tretzevents” (abans “L’Infantil”), i ha publicat diverses col·leccions de llibres infantils il·lustrats, llibres de tipus didàctic i de mètodes musicals per a nens.

Enllaç web: Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Jueves, El

4 Respostes

(Barcelona, 27 maig 1977 – )

Revista satírica setmanal en castellà. Fa una crítica gràfica de l’actualitat.

En les seves pàgines han col·laborat els principals humoristes gràfics de l’estat espanyol, com Forges, Òscar, J.L. Martín, Gin, J. Perich, Gallego & Rey, Fer, Ivà, Cesc i Romeu, entre d’altres.

Ilustració Catalana, La -revista-

47 Respostes

(Barcelona, 10 juliol 1880 – 30 desembre 1917)

Revista gràfica i literària. La primera època durà fins al 31 de març de 1894, amb un total de 325 números. Fins al 1882, aparegué desenalment, dirigida per Josep Franquesa.

Adquirida per Francesc Matheu i Josep Thomas, el primer la féu quinzenal i la convertí en una gran publicació. Hi col·laboraren importants escriptors i il·lustradors de l’època, i fou fidel a l’ideari de la Renaixença.

En una segona època i amb el nom d’“Ilustració Catalana”, fou publicada a partir del 7 de juny de 1903, amb 759 números en total. Les col·laboracions també foren molt brillants, sota la direcció de Matheu. Edità el suplement “Feminal”.

L’encariment de les matèries primeres, provocat per la guerra europea, portà a transformar la revista en una una altra de més modesta, intitulada “Catalana”.

Esquella de la Torratxa, L’

42 Respostes

(Barcelona, 16 gener 1879 – 6 gener 1939)

Setmanari humorístic republicà i anticlerical. Tingué una gran incidència política i molta influència popular. Creada per substituir “La Campana de Gràcia”, prohibida pel govern.

Aparegué l’any 1872 però el mateix any desaparegué per primera vegada. Tornà a publicar-se el 1874 i una altra vegada desaparegué el mateix any. El 1879 inicià la tercera i definitiva etapa, pràcticament sense interrupció fins al 1939 (fins al número 3.097).

Va esdevenir una de les publicacions més populars de la ciutat i fou l’expressió de la petita burgesia barcelonina enfront de la política local, regional i nacional. Va esdevenir una de les publicacions més populars de la ciutat.

En van ésser directors Josep Roca i Roca, Prudenci Bertrana i Màrius Aguilar, entre altres, i hi van col·laborar els millors dibuixants i destacats escriptors de tres generacions. Apel·les Mestres i Santiago Rusiñol, sobretot, hi van deixar la seva empremta.