(Catalunya, segle XV)
Narració moralitzant, en català. Inclosa dins el Llibre de les nobleses dels reis, de Francesc, cronista de la ciutat de Barcelona, del qual es desconeixen altres obres.
Prosifica una cançó de gesta francesa, ja citada per Francesc Eiximenis, sobre l’amistat dels cavallers Amic i Melis.
(Sitges, Garraf, abril 1926 – març 1929)
Revista mensual il·lustrada. D’inspiració avantguardista, dirigida per J. Carbonell i Gener.
Entre els col·laboradors, cal fer esment de Josep Vicenç Foix, Sebastià Gasch, Salvador Dalí i Federico García Lorca.
Contribuí a la difusió dels corrents artístics avantguardistes i fomentà la polèmica.
(Barcelona, 1911)
Obra publicada per Joaquim Horta i Boadella, per tal de donar constància del nou grup d’escriptors i il·lustradors, tot i que hi havia també autors modernistes o pre-noucentistes.
Hi van col·laborar importants escriptors i il·lustradors del moment.
(Barcelona, 1931 – 1937)
“Documentos de Actividad Contemporánea” Publicació trimestral del GATCPAC. Amb corresponsals a Madrid i Sant Sebastià.
Adscrita al moviment de renovació artística, especialment arquitectònica i decorativa, portava una marcada preocupació social i una orientació contrària a tot academicisme.
S’ocupà dels plans d’urbanització, de l’arquitectura popular (Eivissa), de l’ensenyament de les arts plàstiques, dels moviments avantguardistes universals i, particularment, de les realitzacions dels arquitectes membres del grup editor.
(Barcelona, 1846 – 1853)
Revista mensual de medicina, cirurgia, química, farmàcia i ciències físiques i naturals. Fou dirigida pels metges Francesc Arró i Josep Alberic i pel farmacèutic Francesc Domènech i Maranges.
És útil per a comprendre la situació de la medicina a Catalunya a mitjan segle XIX.
(Barcelona, 23 novembre 1922 – 14 juliol 1936)
Setmanari humorístic esportiu, editat amb 718 números en total. El dibuixant Valentí Castanys fou l’ànima de la revista, i hi col·laboraren importants articulistes i dibuixants.
La publicació tingué èxit per la seva originalitat i perquè el futbol, gràcies als triomfs del F.C. Barcelona, interessava molt el públic barceloní.
En els seus darrers temps en minvaren les vendes. Publicà números extraordinaris i almanacs.
(Barcelona, 15 maig 1995 – )
Portal d’Internet i diari electrònic, creat per Vicent Partal i Assumpta Maresma. Nasqué amb el nom d’Infopista amb la voluntat de ser un dels primers directoris locals del món i el primer en català. En aquell moment inclogué un centenar d’enllaços a altres llocs d’Internet.
L’evolució del portal cap als mètodes del nou periodisme electrònic generà iniciatives com ara “La Plaça Internet”, secció des de la qual es féu el seguiment de les eleccions catalanes del 1994, i “24 hores a Internet”, en què s’oferia un servei d’informació contínua.
Al maig de 1996 adoptà el nom actual i incloïa seccions informatives com els xats, els fòrums, un projecte de mercat, una biblioteca i el repàs a les pàgines web més destacades del dia.
Al juny de 1997, coincidint amb un canvi de disseny, es donà pas a les edicions locals, que cobreixen tots els territoris de parla catalana i amb representacions a altres països.
A l’octubre de 1998 presentà el nou directori Nosaltres.com, i també inclogué enllaços amb bona part dels mitjans de comunicació catalans i amb gran quantitat d’entitats, associacions i centres educatius, entre d’altres.
Enllaç web: VilaWeb
(Vic, Osona, 2 febrer 1878 – 24 desembre 1901)
Setmanari en català. Fundat per Jaume Collell. A la fi del 1900 passà a ésser mensual. Fou, de fet, una creació personal de Collell, que hi publicà una gran quantitat d’articles, però hi col·laboraren també destacades personalitats, especialment Jacint Verdaguer i Torras i Bages a partir del 1880.
Fou un portaveu del catolicisme moderat català, i sostingué violentes polèmiques amb el “Diari Català” i amb el Centre Català de Valentí Almirall. Des de les seves pàgines foren impulsades nombroses campanyes catalanes, sobretot la del mil·lenari de Montserrat (1880) i la de la restauració de Ripoll (1886).
El 1890 Collell deixà la publicació, després d’intentar de traslladar-la a Barcelona a instàncies de Narcís Verdaguer i Callís -fou substituït en la direcció per Ramon Sala-, i la seva dimissió fou seguida per la de molts dels col·laboradors més destacats. Perdé aleshores el seu caràcter polític -que fou continuat pel setmanari “La Veu de Catalunya” (1891), inspirat per Collell-, i tingué un interès simplement cultural (en aquest sentit cal remarcar la col·laboració de Josep Gudiol).
(Barcelona, 11 gener 1891 – 8 gener 1937)
Diari en català. Inicialment fou un setmanari, va començar a sortir amb contingut tant literari com polític. Una de les seves missions essencials era l’estudi i la comparació de tots els moviments regionalistes que es produïen a Europa, secció a càrrec de Francesc Cambó.
El 25 de desembre de 1898 aparegué el darrer número del setmanari i la propietat fou traspassada a una societat anònima constituïda amb l’objecte de publicar amb el mateix títol un diari escrit en català. El primer día de l’any 1899 sortí, amb el subtítol de Diari d’avisos i notícias, que a partir del número 778 s’havia d’anomenar Diari català d’avisos, notícias i anuncis.
Entre els col·laboradors hi havia importants escriptors de l’època. Foren els homes de la Comissió d’Acció Política de la Lliga Regionalista els que van donar al nou diari el to i l’esperit polític. El 20 de juliol de 1936 la redacció i la impremta del diari van ésser requisades.
Continuà sortint, però a partir del número 12.511 amb el subtítol Diari de l’Autonomia i de la República. Al número 12.599 el subtítol era Diari antifeixista controlat pel Comitè Obrer. A partir del número 12.571 el subtítol fou C.N.T. Diari antifeixista-A.I.T., i en el número 12.651, la redacció s’acomiadà dels lectors.
(Barcelona, 15 març 1843 – 31 maig 1843)
Revista religiosa, política, científica, industrial i literària en català. El seu lema era La prosperitat de Catalunya i lo record de les seves grandeses.
Tingué una periodicitat quinzenal, però per dificultats econòmiques -no aconseguí gaires subscriptors- només n’aparegueren sis números.
Tingué només tres redactors, que signaren sempre amb inicials: MRB (que no ha estat identificat), JMR (possiblement identificable amb el mercedari Josep Maria Rodríguez) i PRP (potser Pere Roquer i Pagani), però no ha estat provada una suposada intervenció de Joaquim Rubió i Ors.
La publicació defensà aferrissadament l’ús de la llengua catalana i publicà especialment articles religiosos (d’apologètica catòlica), temes agrícoles i industrials (defensà el proteccionisme), polítics (molt conservador, però amb un cert to moderat) i de divulgació de la història i literatura de Catalunya.
Malgrat la seva curta durada, la seva importància és molt considerable, tant pel contingut com per l’època en què aparegué, i hom l’ha considerada com un clar precedent periodístic de la Renaixença.
Dades dels Països Catalans 