Arxiu de la categoria: Política

Sindicat Forà

1 Resposta

(Mallorca, 1315 – 3 abril 1834)

Consell plenari dels consellers de la part forana, que es reunia cada any alternativament a Inca i a Sineu per tractat de qüestions comunes a les viles, expedir missatgers a la cort, imposar talls i subsidis i disposar de l’execució dels acords del Gran i General Consell.

El 1358 era format per 50 representants dels pobles, entre els quals eren elegits els consellers que, en nombre variable, havien de formar part del Gran i General Consell de Mallorca, del qual havien de constituir un terç del total dels consellers. Des del 1315 nomenà anualment els síndics o consell permanent que residia a ciutat.

Amb el temps patí diverses modificacions: tot i que els decrets de Nova Planta el volien abolir, és va mantenir perquè facilitava l’administració de l’illa; la Constitució de Cadis la va liquidar, però la restauració borbònica del 1823 la re-instaurà, finalment fou abolit totalment el 1834.

Sant Calze del Cos de la Noblesa Valenciana, Germandat del

1 Resposta

(País Valencià, 1917 – )

Corporació de la noblesa. Fundada amb estatuts propis reformats el 1923, per donar culte i guàrdia d’honor al Sant Calze de la seu de València. És sota la protecció de la Mare de Déu dels Desemparats i de sant Francesc de Borja.

Per formar-ne part cal ésser catòlic, súbdit de l’Estat espanyol, títol del regne o primogènit de títol del regne, o membre d’altres cossos nobiliaris de l’estat. Les dones han d’ésser representades per llurs marits o, en cas de no casades, per un cavaller de la Germandat.

Recompensa del Trabajo, La

Deixa un comentari

(Llucmajor, Mallorca, 1901 – juliol 1936)

Societat de resistència dels sabaters. Fou, fins al 1936, la principal impulsora de les realitzacions obreres de la vila.

Permeté la creació de l’Agrupació Socialista adherida al PSOE (1905), afavorí l’aparició de la Unió de Camperols i de la cooperativa de consum La Nueva Vida (1907) -la més important de l’illa- i de la producció La Hormiga (1931).

Foren els seus principals dirigents els germans Miquel i Joan Montserrat i Parets.

PSM *

Deixa un comentari

Sigla del Partit Socialista de Mallorca  (organització política, 1976- ).

Partit Valencianista d’Esquerra

4 Respostes

(País Valencià, 8 desembre 1935 – 1939)

(PVE)  Organització política. Fundada com a resultat de la fusió d’Agrupació Valencianista Republicana amb el Centre d’Actuació Valencianista de València i el de Xàtiva. Ben aviat s’hi adheriren l’Actuació Valencianista d’Esquerra i el Grup Valencianista d’Almussafes.

L’Agrupació Valencianista Republicana, sorgida el 1930, propugnà l’estructura federal d’Espanya i la creació d’un estat valencià integrat per municipis autònoms, el reconeixement de la funció social del treball, la cooficialitat, dins el País Valencià, del català i castellà, l’autonomia universitària i el concert tributari amb l’estat federal.

Amb la Segona Republica i a través del seu portaveu “Avant” intentà l’obtenció d’un Estatut d’Autonomia del País Valencià. El 1932 convocà la Conjunció de partits en favor de l’Estatut.

Els anys 1934-35 accentuà els seus trets filo-socialistes i col·laborà amb les forces democràtiques i obreres i promogué la tendència unificadora dels diversos grups valencianistes d’esquerra.

Partit Socialista del País Valencià

9 Respostes

(País Valencià, 9 octubre 1974 – )

(PSPV-PSOE)  Partit polític. Creat per convergència d’un primer partit homònim (que tingué l’origen el 1972 en els Grups d’Acció i Reflexió Socialista), Socialistes Valencians Independents, Reconstrucció Socialista del País Valencià i Agrupament Socialista Valencià.

Formà part de la Federació de Partits Socialistes (1976). Fou legalitzat pel març de 1977. Entre altres publicacions, tingué com a òrgan “El Poble Valencià”, que edità una vintena de números.

El 1977 es produí una ruptura entre dos sectors; un que conservà el nom i un altre que utilitzà el d’Unitat Socialista, en coalició amb el Partit Socialista Popular, i que a l’inici del 1978 s’integrà en el PSOE, com féu també poc després l’altra fracció.

Partit més votat fins el 1995 en les eleccions a les Corts Valencianes, Joan Lerma ocupà la presidència de la Generalitat Valenciana. Des del 1995, que aquesta passà al Partido Popular, ha estat la primera força de l’oposició. Fins el 1991 controlà l’alcaldia de València. Alguns membres del partit han estat també ministres en governs del PSOE.

El 1997 Lerma fou substituït per Joan Romero com a secretari general. Arran d’una greu crisi interna, el 1999 Romero dimití el càrrec, que durant uns mesos fou assumit per una gestora fins que l’any 2000 Joan Ignasi Pla fou confirmat en el càrrec.

La nova executiva mantingué el 2004 punts de contacte amb la Generalitat de Catalunya (aleshores presidida per Pasqual Maragall), que es concretaren en el projecte de l’Euroregió. Al juliol de 2005 pactà una reforma de l’estatut valencià amb el PP.

El 2007 dimití Joan Ignasi Pla arran de les acusacions per un presumpte afer de suborn. En el Congrés celebrat el setembre de 2008 fou elegida una nova executiva encapçalada per Jordi Alarte i Gorbe.

En el 12 Congrés, la candidatura de Ximo Puig derrotà clarament la d’Alarte, al qual succeí en la secretaria general.

Enllaç web: Partit Socialista del País Valencià

Partit Socialista de Mallorca

5 Respostes

(Illes Balears, 18 febrer 1976 – )

(PSM)  Organització política socialista i nacionalista de les Illes Balears amb el nom de Partit Socialista de les Illes (PSIB). Després de formar part de l’estatal Federació dels Partits Socialistes (1976), el 1977 adoptà el nom actual.

Tercera força en les eleccions de 1979, sofrí posteriorment un retrocés en benefici del PSOE.

Des del 1984 s’anomena PSM-Esquerra Nacionalista, i esta confederat amb el Partit Socialista de Menorca.

Partit Regionalista de Mallorca

2 Respostes

(Illes Balears, desembre 1930 – 1936)

Partit. Fundat com a Centre Regionalista per antics mauristes i que, unit amb el Centre Autonomista de Mallorca, acceptà la direcció política de Francesc Cambó (desembre 1830).

Anti-caciquista primer, intentà de recollir els vots de la dreta catòlica contra la coalició de conservadors i liberals de Joan March i tingué un èxit relatiu en les eleccions municipals d’abril de 1931; tanmateix, a les eleccions a corts del 1933 i del 1936 entrà a les coalicions de dretes i fou elegit diputat Bartomeu Fons i Jofre de Villegas.

Partit Nacionalista del País Valencià

2 Respostes

(País Valencià, 1978 – 1983)

(PNPV)  Organització política de centre-esquerra. Al començament s’hi afiliaren membres de la Unió Democràtica del País Valencià de l’antic PSPV (separats en fusionar-se aquest partit amb el PSOE), així com independents. Tingué relacions amb la Internacional Liberal.

Els seus caps més rellevants foren Jesús Puig i Noguera (passat després al PSOE), Francesc Agües, Andreu Banyuls i, sobretot, Francesc de Paula Burguera i Escrivà, secretari general fins el 1982.

No aconseguí escons en les eleccions generals del 1979 i el 1982. En les municipals del 1979 aconseguí alguns regidors i batlles en poblacions de relativa importància. El 1983 pactà amb diversos grups nacionalistes d’esquerra, la coalició Unitat del Poble Valencià, la qual, tot i no obtenir representació parlamentària, engegà una dinàmica unitària que acabà absorbint el PNPV.

Partit d’Unió Republicana de Mallorca

5 Respostes

(Palma de Mallorca, setembre 1896 – 1913)

(PURM)  Grup polític constituït i encapçalat pel republicà progressista Jeroni Pou. Sorgí a partir del treball d’aquest envers la Unió Republicana del 1893.

Aconseguí d’agrupar quasi la totalitat de les famílies republicanes illenques, excepció feta d’un petit nucli federal mantingut entorn d’Antoni Villalonga.

Comptà com a òrgan de premsa amb el diari “La Unión Republicana” (1896-1904).