Arxiu de la categoria: Política

Solidaritat Catalana

67 Respostes

(Girona, 11 febrer 1906 – Catalunya, 1909)

Moviment unitari. Aliança de caràcter catalanista entre diversos partits i grups polítics: Unió Republicana, Lliga Regionalista, Catalunya Federal, Centre Regionalista Català, Unió Catalanista, carlins i altres prohoms en principi no pertanyents a cap partit.

Fou constituïda amb la finalitat d’ajuntar totes les forces catalanes en un front únic per tal d’aconseguir l’autonomia de Catalunya i presentar-se a les eleccions convocades per Maura després d’haver dissolt les corts. Es formà una comissió i un comitè executiu en el qual hi havia representats tots els partits; Salmerón en fou elegit president. A les eleccions la Solidaritat triomfà enfront de Lerroux, i aconseguí 41 de les 44 actes.

Els capdavanters de la Solidaritat (Cambó, Puig i Cadafalch, Sunyol, etc, que havien estat elegits diputats pel districte de Barcelona) exposaren a les corts els punts principals del seu programa: reconeixement de la personalitat regional de Catalunya, llibertat municipal i derogació de la llei de jurisdiccions.

Aviat, però, la gran força política que havia pres la Solidaritat va decaure, bé per les diferències ideològiques internes dins de principis tan generals com els que havien fet possible la coalició, o bé per la preponderància de la Lliga.

Tanmateix, el projecte de Reforma de l’Administració Local presentat per Maura va posar en tensió aquestes diferències; d’una banda la Lliga donava suport al projecte per la seva actitud pràctica d’aprofitar tot allò que fos un pas en la consecució de la veritable autonomia catalana; d’altra banda, els nacionalistes republicans, representats per Sunyol, amb la seva actitud doctrinària s’oposaven al projecte perquè només solucionava en part el problema català.

La mort de Salmerón (1908) i la renúncia de Macià obligaren a convocar noves eleccions per cobrir les vacants, que foren més nombroses encara per les renúncies de Sunyol i Junoy. Les eleccions foren el primer entrebanc fort per a la Solidaritat: només aconseguí l’acta d’Albó contra les tres aconseguides per Lerroux i els seus seguidors.

L’any 1909, a les eleccions municipals, tornà a ésser derrotada pels lerrouxistes. La força de Solidaritat s’anava esvaint. La Setmana Tràgica (juliol 1909) demostrà la desfeta total.

Només la Lliga es mantenia forta dins l’àmbit català. La seva política pragmàtica, orientada a la consecució d’institucions pròpies, culminà en la creació de la Mancomunitat presidida per Prat de la Riba.

Solidarios, Los

4 Respostes

(Barcelona, octubre 1922 – 1931)

Grup anarquista d’acció. En formaren part en total prop d’una vintena d’obrers i obreres. Després de participar en tasques publicistes i organitzatives anarquistes, especialment a través de “Crisol” (1922) i del comitè de relacions anarquistes de Catalunya (que hom fundà al principi del 1923), el grup es llançà a una actuació violenta.

Les seves accions més espectaculars foren la mort de Ramon Languia, dels sindicats lliures (Manresa, abril 1923), l’atemptat frustrat contra Martínez Anido a Sant Sebastià (maig 1923), la mort de l’ex-governador civil José Regueral a Lleó (17 maig 1923) i de l’arquebisbe de Saragossa Juan Soldevila (4 juny 1923), així com l’assalt al Banco de España a Gijón (1 setembre 1923).

La Dictadura de Primo de Rivera determinà la dispersió del grup, que en part continuà en actiu a l’exili. Posteriorment, proclamada la Segona República, es reorganitzà sota la denominació de Nosotros.

Solidaria, La

Deixa un comentari

(Barcelona, 1882 – segle XIX)

Societat obrera de tipògrafs. Fou una escissió de la Societat Tipogràfica de Barcelona feta pels anarquistes que no pogueren dur aquesta a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola.

Reuní dirigents importants, com Josep Llunàs i Pujals, Eudald Canivell, Antoni Pellicer i Paraire, Pere Esteve, Anselmo Lorenzo, etc.

El seu òrgan de premsa fou “La Asociación” (setembre 1883 – juliol 1889), dirigida per Canivell.

Societat Tipogràfica de Barcelona

1 Resposta

(Barcelona, 15 agost 1879 – 1888)

Organisme obrer. Pretengué de reunir els tipògrafs amb funcions de caire sindical i assistencial. El seu primer president fou Tomàs Gallego. Féu aparèixer un “Boletín Oficial” (feb/1880 – set/1883) i impulsà la creació d’organismes similars a d’altres ciutats dels Països Catalans.

Comptava amb 520 afiliats el 1882 -sobre un total d’uns 800 obrers del ram-. Volgué inicialment aparèixer com a neutral entre els apolítics i els politicistes, però els tipògrafs anarquistes xocaren amb la direcció sindicalista (en especial amb Manuel Fernández) i es retiraren el 1882 per fundar La Solidaria.

Després, la Societat s’afilià a la Federació Obrera Tipogràfica Espanyola, dominada pels socialistes. L’any 1888 s’integrà a la UGT.

Societat Patriòtica Barcinonense de Bons Amics

Deixa un comentari

(Barcelona, març 1820 – desembre 1820)

Societat. Les finalitats de la qual eren de difondre les llums, consolidar el sistema (constitucional) i aterrar-ne els enemics; el seu principal animador fou fra Lluís G. Oronoz. Els seus membres s’oferiren per a formar el primer batalló de milícies nacionals.

La societat es féu càrrec corporativament de la defensa de l’obra de Llorente Proyecto de una Constitución eclesiástica, de la qual s’encarregà Joan B. Grassot. Pel novembre de 1820 instauraren càtedres d’ideologia i de dret natural.

No hi ha notícies de la societat després de l’empresonament d’Oronoz, acusat de connivència en l’intent republicà de G. Bessières.

Societat d’Estudis Militars

2 Respostes

(Barcelona, 1924 – 1925)

(SEM)  Entitat clandestina i paramilitar. La presidia Lluís Nicolau i d’Olwer i n’era secretari Ferran Cuito. Miquel A. Baltà en fou el cap i l’instructor.

Les classes, teòriques i pràctiques, es basaven en els manuals militars de la infanteria francesa. Un altre assessor principal era Pere Màrtir Rossell i Vilar, i aplegava un centenar de voluntaris, i hi col·laboraren, entre d’altres, Pau Vila, C.A. Jordana i Alfons Maseras.

Descoberta el 1925, Baltà i d’altres foren empresonats i molts se n’anaren a l’exili. La causa dels futurs guerrillers independentistes fou sobreseguda per por d’un escàndol polític.

Societat de Teixidors a Mà de l’Estat de Catalunya

1 Resposta

(Valls, Alt Camp, 1868/69 – Catalunya, 1872)

Organisme sindical. El centre directiu romangué a Valls, on publicà “El Tejedor”. Altres seccions importants, a més de Valls, foren la de Barcelona (Centre Federal dels Teixidors a Mà, encapçalat per Antoni Guisart) i la de Reus (Societat de Mútua Protecció de Teixidors a Mà de la Vila de Reus, amb Marià Grases i Josep Ferrando).

Malgrat un cert moderantisme i prorepublicanisme, el 1872 hom acceptà la seva fusió amb Les Tres Classes de Vapor i el posterior ingrés en la Unió Manufacturera.

Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó *

Deixa un comentari

Veure> Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera (agrupació, 1840-48).

Societat d’Atracció de Forasters

4 Respostes

(Barcelona, 1909 – 1936)

Societat. Fundada per estimular el turisme als Països Catalans.

Publicà un “Boletín” (1910), que a partir del 1913 esdevingué una col·lecció de treballs monogràfics d’alta qualitat i amb il·lustracions molt escollides, dedicada a monuments i edificis barcelonins i d’altres poblacions catalanes, i redactada per importants autors.

També publicà la sèrie de guies de Barcelona “Select Guide”, redactades per Joaquim Folch i Torres, cap de les oficines de la Societat, i prospectes sobre Barcelona en català, castellà, francès i anglès.

La societat desaparegué en iniciar-se la guerra civil.

Sindicats d’Oposició

8 Respostes

(Catalunya, març 1933 – agost 1936)

Denominació aplicada a les organitzacions sindicals separades de la CNT, en no assolir imposar-se en aquesta les postures trentistes.

Tingueren la principal força a Catalunya, així com al País Valencià, Huelva i Cadis, i comptaren amb més de 60.000 afiliats.

En el congrés confederal de Saragossa (maig 1936) es produí la reunificació.