(Illes Balears, segle XVII – )
Títol senyorial, atorgat el 1691-93 al mestre de camp mallorquí Francesc de Vilallonga i Fortuny, alcaid del castell de Bellver (Palma de Mallorca). El seu fill i segon comte fou Jordi de Vilallonga i Velasco.
Passà als Silva, comtes de Cifuentes, i als Queralt, comtes de Santa Coloma.
(Malta, 1663 – 1680)
Línia de fortificacions de l’illa.
Feta construir pel gran mestre de Sant Joan, Nicolau Cotoner i d’Olesa, per tal d’unir La Città Vittoriosa (l’antic Borgo) a La Sangles, a llevant del Gran Port, davant La Valette.
Camp de concentració especial o de càstig disposat per les autoritats franceses el 1939 al castell de Cotlliure, destinat als refugiats de la guerra civil espanyola considerats indisciplinats o perillosos.
Hi hagué de 300 a 500 homes en règim penitenciari de treball forçós, amb una brigada especial de càstig.
(Cotlliure, Rosselló, 1691 – Perpinyà, 1791)
Organisme superior per als afers relacionats amb la marina, dependent del gran almirallat de França, instituït després de l’annexió del comtat de Rosselló a França, amb residència a Cotlliure.
Els antics organismes catalans, com el consolat de mar i les prohomenies, foren posats sota la seva autoritat. Confirmat per a la província del Rosselló el 1711, el 1787 fou traslladat a Perpinyà.
Fou abolit el 1791, amb la Revolució Francesa.
Antic castell, damunt la Vall de Laguar.
Despoblat i antic lloc de moriscs.
Veure> Santa Eulàlia Sacosta (antiga parròquia de la ciutat).
(Plana Alta, segle XIX)
Designació donada a la ciutat de Castelló de la Plana per la Unió Liberal, partit dirigit pel general O’Donnell.
(País Valencià, 1261 – 1645)
Institució. Al Regne de València, com a territori de conquesta, el poder legislatiu residia fonamentalment en el rei, però aquest no podia derogar, sense el consentiment de la cort, els furs atorgats en aquestes, perquè tenien la categoria de dret paccionat.
L’organització, el funcionament i les competències de les corts valencianes eren molt semblants a les del Principat i les d’Aragó: legislativa, administrativa i econòmico-fiscal, i judicial. La convocació i la presidència pertanyien al monarca; també podia fer-ho l’infant primogènit si tenia la condició de lloctinent del regne.
En un principi, la periodicitat era de tres anys, però a partir del 1495 hom imposà que fos anual. Les sessions començaven amb la proposició de la corona i resposta d’un prelat en representació dels braços.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Antic nom del poble de Cortscastell.
Dades dels Països Catalans 