Arxiu de la categoria: Història

Eso -seca ibèrica-

(Pallars Jussà)

Seca ibèrica, que encunyà moneda de bronze (asos) de la qual es coneix només una emissió.

Correspon a Isona.

Esmir, comtat d’

(Franja de Ponent, segle XVIII)

Títol, concedit per l’emperador Carles III, el 1716, al noble ribagorçà Francesc Esmir i Esmir; únic titular.

Escalons, els

(Llíria, Camp de Túria)

Poblat de l’edat del bronze, situat al nord-est de la ciutat.

Ereta del Pedregal, La

(Navarrés, Canal de Navarrés)

Poblat de cabanes construïdes amb fang i branques, situat al costat de La Marjal.

Correspon a la cultura eneolítica; un dels estrats més antics ha estat datat pel mètode del carboni 14 el 1980 sobre l’any 250 aC. L’estrat superior correspon ja a l’edat del bronze.

Ha estat excavat pel Servei d’Investigació Prehistòrica de València, que conserva els materials al seu Museu de Prehistòria (abundants materials de sílex, ceràmica i alguna peça de coure i bronze).

És un dels més ben documentats d’aquest període als Països Catalans.

Ereso

(Vila d’Eivissa, Eivissa)

Ciutat cartaginesa corresponent a l’actual vila.

Nom donat per Roman i Calbet, per una lectura deficient d’un text de Diodor de Sicília.

Entença, baronia de Guillem d’ -Ribagorça-

(Ribagorça, segle XIV)

Jurisdicció senyorial. Formada per l’agrupació de pobles de la baronia d’Alcolea, que havia pertangut als Entença.

Teresa d’Entença, comtessa d’Urgell, l’aportà al seu marit, l’infant Alfons (després Alfons III de Catalunya), juntament amb la baronia d’Antillón, i fou transmesa a llur fill, el comte Jaume I d’Urgell, i als seus successors.

En formaren part, entre d’altres, a la dreta del Cinca, diversos pobles d’Aragó i de Sobrarb, i, a l’esquerra del Cinca, Graus, Setcastella i Artasona (Ribagorça) i Clamosa i Pui de Cinca (Sobrarb).

Enric Tallada *

(Costera)

(o Enric de Tallada)  Antic nom de la població de Novetlè.

Engarra, vall d’

(Conflent)

Nom que prengué a l’alta edat mitjana l’alta vall de la Tet, aigua amunt de Serdinyà.

Enesa *

(Horta)

Antic nom del castell del Puig de Santa Maria.

Enclar, roc d’

(Andorra la Vella, Andorra)

Jaciment prehistòric, romà i medieval. Situat a Santa Coloma d’Andorra, en un lloc elevat i d’ampli control visual sobre la vall central d’Andorra, és un dels jaciments més intensament treballats en aquest Principat.

Després d’una ocupació mal definida durant l’edat del bronze, s’hi establí un petit nucli d’explotació vitivinícola en època romana, al final de la qual el lloc fou fortificat per tal de controlar el pas per la vall d’Andorra.

Aquest primer castell fou reformat i ampliat entre els segles IX i XIII.