Nom del nucli primitiu del poble de Bigastre.
Veure> aixecament de l’Alt Llobregat (insurrecció anarquista, 1932).
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol, atorgat el 1707 per Felip V de Borbó, amb la grandesa d’Espanya, al mariscal James FitzJames, primer duc de Berwick.
Continua en la mateixa família. El títol ha donat nom al palau de Liria, residència madrilenya dels ducs.
Antic convent dominicà (Santa Maria de Llinars), situat 1 km al nord de la vila.
Antic lloc, a l’oest de la vila, dividit després en Llinàritx Vell i Llinàritx Nou, on, segons la tradició, residia la comunitat d’ermitans de la regla de sant Agustí que vers el 1288 fundà el santuari del Toro.
Despoblat. Era un poble de moriscs (15 famílies el 1563), i es despoblà amb l’expulsió del 1609.
Veure> Sant Martí de Llavinera (antiga església).
(País Valencià, segle XV – )
Jurisdicció senyorial, a la qual fou concedit el mer i mixt imperi el 1437 a favor del seu posseïdor Jaume de Romaní, senyor de les baronies de Beniomer i Benioquer. La seva filla i hereva Antònia l’aportà en matrimoni a Lluís de Vic i de Corbera, senyor de Gallinera i Ebo.
Fou reconeguda com a títol del regne el 1863 al seu descendent Josep Pere de Vic, òlim Manglano i Ruiz, primer baró de Vallverd. La grandesa d’Espanya annexada al títol fou reconeguda el 1950 al nét d’aquest, Joaquim Manglano i Cucaló de Montull, baró de Càrcer, de Beniomer i d’Alcanalí i Mosquera.
(Horta, 1663)
Aixecament dels llauradors per oposar-se a la pretensió dels jurats de València de fer-los pagar la cisa de la carn com a habitants de la ciutat.
Empresonats 40 individus d’Alboraia pels jurats, els llauradors assetjaren València i empresonaren el jurat cavaller.
Manuel Sarmiento de los Cobos aconseguí dels jurats, de l’arquebisbe i del rei el perdó general i la supressió de la cisa de la carn.
Antic nom del barri de Natzaret.
Dades dels Països Catalans 