Antic terme del Talladell, al nord de la ciutat.
Lluçà -Urgell-
3 Respostes
Arxiu de la categoria: Història
Lloseta, baronia de
(Mallorca, segle XVII – )
Jurisdicció senyorial, confirmada i concedida (1634) amb plena jurisdicció a Miquel Lluís Ballester de Togores i de Sales, primer comte d’Aiamans, que els seus avantpassats posseïen des de la conquesta de Mallorca.
Seguí les vicissituds del comtat d’Aiamans.
Lloriac, baronia de
(Menorca, segle XVII – )
Títol concedit a l’illa, el 1683, al mestre de camp Miquel Lleonard de Cardona i de Renteria (Benasc, Ribagorça, 1634 – Almeria, Andalusia, 1702), senyor de Lloriac, tinent general de la cavalleria de la costa del regne de Granada i cavaller de Sant Jaume.
El 1743 passà als Olivar.
Llorac -Mallorca-
(Lloret de Vistalegre, Mallorca Pla)
Antiga alqueria islàmica, situada al sud del nucli urbà.
Llombo -Vall d’Albaida-
Despoblat.
Llombo -Comtat-
(Planes de la Baronia, Comtat)
Despoblat. Lloc de moriscs (23 focs el 1609), depenia eclesiàsticament de Catamarruc.
Llombai, marquesat de
(País Valencià, segle XVI – )
Títol, concedit el 1530 a Francesc de Borja i d’Aragó, que fou duc de Gandia.
Passà als Pimentel, comtes-ducs de Benavente, i als Téllez-Girón, ducs d’Osuna.
Fou portat pels primogènits dels ducs de Gandia.
Llogarets, els -Camp de Morvedre-
(Faura / Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre)
Antic municipi, situat entre els dos actuals, format pels nuclis de la Garrofera, els Frares i Santa Coloma, molt pròxims entre ells, que depenien eclesiàsticament de la parròquia de Benifairó (a Santa Coloma hi ha l’església de Sant Joan).
El 1845 foren annexats a Faura. Havien estat llocs de moriscs.
Llocnou dels Canonges *
Nom del nucli primitiu del poble de Bigastre.
Llobregat, aixecament de l’alt *
Veure> aixecament de l’Alt Llobregat (insurrecció anarquista, 1932).
Dades dels Països Catalans 