(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà)
Antic nom del poble i antic municipi de Castell d’Empordà.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà)
Antic nom del poble i antic municipi de Castell d’Empordà.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol senyorial, concedit el 1650 a Jordi Sanç de Vilaragut i de Castellví, segon comte d’Olocau i senyor de Llanera, comanador de Vilafamés i Borriana, de l’orde de Montesa.
Passà als Fenollet, que també es cognominaren Sanç de Vilaragut, i als Castillo.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol senyorial, concedit el 1690 a Pere Arnau Llançol de Romaní i Rabassa de Perellós, baró de Gilet. El despatx reial, però, fou expedit el mateix any al seu fill Mateu Francesc Llançol de Romaní i Pastor, baró de Gilet.
Ha passat als Díez de Rivera.
(Costera)
Antic nom de la població de Torrella de la Costera.
Veure> Sant Andreu de Llanars (antiga parròquia).
Antic nom del poble de Llaés.
Veure> la Vall de Lladrons (antic terme).
(Sicília, Itàlia, segle XVI)
Jurisdicció feudal, atorgada el 1575 a Francesc de Santapau i Branciforte, príncep de Butera.
(Aragó, segle XV – )
Títol senyorial, atorgat el 1493 a Joan Ferrandis d’Híxar i de Cabrera, senyor de Lécera i primer duc d’Híxar.
La grandesa d’Espanya fou reconeguda, el 1595, al quart titular, Joan Francesc Cristòfor Ferrandis d’Híxar i Fernández de Heredia, duc d’Híxar.
Passà als Silva, marquesos d’Alenquer i d’Orani.
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit l’any 1690 a Lluís de Montcada (mort vers el 1703).
El 1798 passà als Platamone, ducs de Cannizaro.