Veure> Sant Miquel de la Torre (antiga parròquia).
Sacorba *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Història
Sacalçada *
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès)
Veure> Sant Salvador de Sacalçada (antiga capella).
Sabdén
(o Saudén) Despoblat. Antic lloc de moriscs (9 focs el 1563).
Ruscino -ciutat-
Ciutat ibèrica i després romana dels sordons, que correspon a Castellrosselló. Situada damunt un turó que domina la Tet, en un encreuament de camins, existia ja al segle VI aC i presenta les característiques d’un poblat ibèric típic.
Convertida pels romans en municipi de dret llatí, adoptà l’urbanisme romà, visible sobretot a través del fòrum, excavat. Després del segle I dC sembla que perdé importància.
El lloc fou identificat des del segle XVII; hi han estat fetes excavacions als segles XIX i XX, que continuen.
Rugat, baronia de
(Rugat, Vall d’Albaida, segle XIV)
Jurisdicció senyorial, centrada al castell homònim.
Des que passà, el 1338, a ésser propietat del monestir de la Valldigna, es constituí baronia incloent també les localitats de la Pobla del Duc, Castelló de Rugat i Aielo de Rugat.
Tot i això aquestes se’n separaren i Rugat acabà essent un lloc de la baronia de Montitxelvo.
Rubines
(Binissalem, Mallorca Raiguer)
Antiga alqueria islàmica, que en el repartiment restà dins la porció del vescomte de Bearn.
Jaume I el Conqueridor hi creà la parròquia de Santa Maria, però el 1300 Jaume II de Mallorca fundà la vila de Binissalem, damunt la veïna alqueria d’aquest nom, a la qual traslladà la parròquia el 1370 (la casa rectoral, el 1406), encara que el nom de Rubines per a la vila es mantingué fins a mitjan segle XVI.
Una imatge de la Mare de Déu de Rubines -sense tradició antiga- fou encomanada el 1964 al pintor Pau Lluís Fornès pel poeta Llorenç Moyà i Gilabert per al seu oratori de Can Gilabert, per a la qual escriví uns goigs Jaume Vidal i Alcover, que musicà Guillem Llabrés i Torrens.
Rubau
Antic lloc, prop del de Garrofera, confós entre les actuals poblacions de Faura i Benifairó de les Valls.
Lloc de moriscs (30 focs el 1609) de la fillola de la Vall d’Uixó, la seva església de Sant Roc depenia de la parròquia de Faura des del 1535. Fou agregat al municipi de Faura el 1845.
Rovirola -Selva-
Antic veïnat.
Ròtova, comtat de
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1799 al tinent coronel Llorenç Bou de Penya-roja i Cisternes d’Oblites, òlim Escrivà i Martínez de la Raga, baró de Benifallim i senyor de Cenija i de Ròtova.
Passà als Rodrigo (cognominats Faus-Escrivà) i als Rovira, barons d’Antella i de l’Uixola.
Rotgers *
Veure> Sant Sadurní de Rotgers (antiga parròquia).
Dades dels Països Catalans 