Arxiu de la categoria: Història

Territori de Tarragona, el

9 Respostes

(Baix Camp / Tarragonès)

Antic terme rural, amb masos escampats, del Camp de Tarragona, comprès entre els termes de Constantí, Tarragona, la Canonja, Vila-seca de Solcina, Riudoms i Reus, en terreny molt pla.

Corresponia a la jurisdicció de l’arquebisbe de Tarragona, el qual hi tenia un batlle. Agafava una extensió d’uns 7 km d’est a oest, i fins a 4 km, en alguns punts, de nord a sud. Parroquialment, la dependència havia estat repartida entre Constantí, la Canonja i Vila-seca.

En configurar-se els termes municipals actuals, fou incorporat al de Reus.

Entre les partides de terra que hi corresponien, Castellets, Quart, la Grassa, Bellisens, les Porpres, Aigüesverds i Blancafort són les de més anomenada.

Terrassola de la Plana

2 Respostes

(Seva, Osona)

Antiga quadra, la qual fou unida al municipi el 1843. Forma l’extrem oriental del terme i comprèn la demarcació de diversos masos. Era centrada en l’antic casal dels Vilanova, existent ja el 1082.

El 1096 el domini civil passà a la canònica catedralícia de Vic, i l’administrava el paborde de Gener. En tenia la jurisdicció criminal el veguer d’Osona, i més tard els Cabrera.

Terrades, baronia de

1 Resposta

(Catalunya, segle XX – )

Títol concedit el 1921 a Josep Maria d’Albert i Despujol (Barcelona 1886 – 1952), després alcalde de Barcelona i comte consort de Santa Maria de Sants, en memòria als mèrits patriòtics del seu avantpassat Josep d’Albert i de Terrades durant la Guerra Gran.

Continua en la mateixa família.

Térmens, vescomtat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – )

Títol concedit el 1647 al general de la cavalleria de Catalunya, el portuguès Gregorio de Brito e Carbalho, governador militar de Lleida, pel seu èxit a apoderar-se del fort de Térmens (1647), baluard franco-català que amenaçava les posicions castellanes de Lleida, que ell defensà amb eficàcia, malgrat el setge que hagué de sofrir.

El títol passà als Giménez i als Von Schmiterlow.

Terme de Ponts, el

6 Respostes

(Oliola, Noguera)

(o el Terme Forà de Ponts)  Antic terme, que limitava amb el terme de la vila de Ponts i comprenia els llocs de Plandogau, Serralta, Serrabaixa, les Mollerigues, el Gos i Gratallops.

Al segle XIX fou agregat al municipi d’Oliola.

Terç de Requetes de la Mare de Déu de Montserrat

Deixa un comentari

(Catalunya, gener 1937 – 1939)

Unitat militar franquista. Organitzada i formada bàsicament per catalans fugitius de la zona republicana. Comptava amb 180 homes quan es distingí en la defensa de Codo (batalla de Belchite).

Reorganitzat i amb els efectius d’un batalló, operà a la comarca de La Serena i participà en la batalla de l’Ebre (enquadrat en la 24 Divisió), en el sector de Vilalba dels Arcs, on lliurà uns duríssims combats, i de Gandesa. Operà encara a Pena-roja. Tingué en total 316 morts.

Hi ha un monument commemoratiu als morts del Terç a l’antiga posició dels Quatre Camins, i un altre, erigit també per la Germandat del Terç, als soldats republicans morts a la posició dita Targa, totes dues del sector de Vilalba. Un altre monument, amb una capella funerària, que conté les despulles dels membres del Terç morts a la guerra i on es conserva la bandera del Terç, fou erigit a Montserrat, al lloc anomenat Els Apòstols.

Ter, departament del

3 Respostes

(Catalunya, 1812 – 1814)

Nom donat a un dels quatre departaments en que fou dividit el Principat durant la seva annexió a l’Imperi Francès.

Comprenia els corregiments de Girona i de Vic i la vall de Ribes, del de Puigcerdà. El prefecte residia a Girona; fou dividit en tres districtes: Girona, Figueres i Vic.

El districte de Vic corresponia a l’antic corregiment i a la vall de Ribes, encara que, provisionalment, el cap d’aquest districte fou Olot; els districtes de Figueres i de Girona eren separats pel curs del Fluvià.

Ter, batalla del -1694-

1 Resposta

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 27 maig 1694)

Combat que tingué lloc al costat del riu Ter, entre les tropes franceses comandades pel duc de Noailles i les espanyoles dirigides pel virrei de Catalunya.

Els francesos es van imposar sobre un exèrcit espanyol de 20.000 homes.

Temple, orde del

152 Respostes

(Catalunya-Aragó, 1128 – 1312)

Orde religioso-militar. Fundat a Jerusalem l’any 1120, la seva missió era protegir els pelegrins i, sobretot, a partir de la seva professió militar, dirigir els anàrquics croats.

A la corona catalano-aragonesa l’orde va rebre de tots els estaments i arreu beneficis i privilegis de tota mena. Per explotar-los, va organitzar el territori en comandes de tres tipus: rurals, urbanes i militars.

L’actitud generosa dels nostres sobirans i, sobretot, l’habilitat política de Ramon Berenguer IV de Barcelona, van aconseguir la vinculació templera a la conquesta cristiana. Amb aquests es van realitzar les grans campanyes de l’Ebre, el Cinca, el Segre, Mallorca i València.

El Temple va rebre grans extensions de territori, que va defensar, va colonitzar i va administrar des de fortaleses estratègiques, que van ser la seu de les comandes militars.

Quan el 1307 el Papa va ordenar la detenció dels templers, aquelles fortaleses van oposar una tenaç resistència, especialment Miravet, Castellot i Montsó, que van ser preses després d’un llarg setge.

Tauladella

1 Resposta

(Torrefeta i Florejacs, Segarra)

Antic santuari, dins l’antic terme de Florejacs, desaparegut, dins la parròquia de Gra.

És probablement l’antic monestir de Santa Maria de Tauladella o Tauladells, de monges augustinianes, fundat el 1248 amb llicència del bisbe Ponç de Vilamur al municipi de Guissona. Sembla que es trobava prop de Guissona.

S’havia ja extingit el 1423 i els seus béns s’uniren a la mesa capitular de la col·legiata de Guissona.