(Espot, Pallars Sobirà)
(ant: castell d’Orís o de Vestra) Antic castell, prop de la confluència del riu Escrita amb la Noguera Pallaresa, que defensava l’accés a la vall d’Àneu.
En aquest indret ha estat construïda la resclosa que forma el pantà de la Torrassa, la cua del qual arriba aigua amunt de la Guingueta d’Àneu.
Antic lloc i castell, al sector meridional del terme, a la vall de Torlanda, que aflueix per la dreta al riu de Vallverd.
El castell de Torlanda és esmentat ja el 1178 (abans fou anomenat Segura), dins el comtat de Barcelona. Al darrer quart del segle XIV passà al domini del monestir de Santes Creus, per permuta amb la corona; el monestir cedí Sarral i Cabra i adquirí Forès, Conesa i Torlanda.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Antic municipi, incorporat el 1969 al nou de la Conca de Dalt, a l’extrem nord-occidental de la conca de Tremp, entre els contraforts de la serra de Sant Gervàs (turó de la Capcera, 1.685 m alt.; serres de Setcomelles i de Camporan, 1.701 m; puig de Lleràs, 1.688 m) i el fons de la conca (a 500 m del pantà de Sant Antoni, molt a prop de Sant Joan de Vinyafrescal).
L’antic terme comprenia els pobles de Toralla (l’antic cap del municipi), Serradell (que fins a mitjan segle XX fou cap del municipi, al qual donà nom), Erinyà, Rivert i Torallola.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, a Alexandre de Palau i d’Aguilar (nascut a Conques el 1671), castlà de Talarn i senyor de Fígols. Únic titular.
Tingué una actuació militar en la frontera d’Urgell i les muntanyes de Tremp i la Segarra i el 1713 es trobà a la defensa de Barcelona.
(Toluges, Rosselló, maig 1027)
Assemblea reunida al pla de Toluges pel bisbe Oliba de Vic, amb motiu de trobar-se en pelegrinatge a Jerusalem el bisbe d’Elna Berenguer de Gurb. Hi assistiren l’ardiaca, el sagristà i altres canonges d’Elna i molts fidels.
Hom hi estatuí la inviolabilitat de les esglésies i de les sagreres i es promulgà la pau i treva i l’excomunió contra els invasors dels béns eclesiàstics i contra els deshonests.
Es diu d’ell que els estatuts fixats en el sínode ja havien estat decretats abans pels dos bisbes Oliba i Berenguer; sembla que es una al·lusió a una anterior promulgació de pau i treva del 1022.
(Toledo, Castella, 23 setembre 1436)
Tractat signat entre els representants d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, Joan II de Navarra (el futur Joan II de Catalunya-Aragó) i Joan II de Castella.
El pacte posava fi al conflicte entre la corona catalano-aragonesa i Castella sorgit de l’anomenada Guerra dels Infants d’Aragó (que continuà encara uns quants anys a Castella).
Alfons IV de Catalunya-Aragó ratificà aquest tractat des de Somma (Nàpols).
(Calafell, Baix Penedès)
Emplaçament on és situat la ciutadella ibèrica de l’Alorda Park. Ha estat excavat des del 1983, sota la direcció de Joan Sanmartí i Joan Santacana, i els darrers anys ha estat parcialment reconstruït, ambientat i adequat per a la visita.
El jaciment s’alça sobre un petit turó a 300 m de l’actual línia de costa. Està envoltat per una muralla i un fossat, i en el seu interior hom hi ha documentat cases rectangulars i una xarxa viària regular.
Està documentada una fase antiga preibèrica des del segle VII aC, tot i que la major part de les restes corresponen al canvi de traçat viari d’època ibèrica (final del segle V-inici del segle IV aC) i a les remodelacions posteriors.
El poblat ibèric fou abandonat al principi del segle II aC, probablement com a conseqüència de la conquesta romana.
(Sant Antolí i Vilanova, Segarra)
Antic poble de l’antic terme de Sant Pere dels Arquells, a llevant del poble.
Centrat en el castell de Timor (actual masia dita la Torre de Timor) i l’antiga església parroquial de Sant Jaume, bastits al cim d’un tossal que domina, per la dreta, el riu d’Ondara.
(Vimbodí, Conca de Barberà)
Antiga granja de Poblet. Fou un centre d’explotació forestal.
El lloc és esmentat des de la fi del segle XII i, el 1332, fou posat sota la jurisdicció del veguer de Montblanc, amb els seu bosc i drets de caça, i el 1392 el monestir el comprà al rei.
(Barcelona, 1808 – segle XIX)
Societat secreta. Fundada per combatre l’ocupació napoleònica, durant la Guerra del Francès.
Publicava les seves proclames en català i incitava els barcelonins a resistir l’invasor i a seguir l’exemple de Girona.
No se sap quan desaparegué.
