Arxiu de la categoria: Història

Tatzó, vescomtat de

(Catalunya Nord, segle XI – segle XII)

Nom donat al vescomtat de Rosselló, al començament del segle XI. El primer que apareix com a vescomte és un Guillem, que es esmentat en un judici (1051) sobre l’abadia de Cuixà.

El vescomte Hug (mort el 1100) fou pare de la vescomtessa Jordana, que aportà el vescomtat en dot al seu marit, Bernat de Llupià, senyor de Llupià.

De llur fill, el vescomte Hug (mort després del 1163), que sembla ésser el darrer a emprar el títol vescomtal, que substituí pel senyorial, descendiren els Tatzó,

Tarascó, tractat de *

Veure> tractat de Brignoles  (acord sobre Sicília, 1291).

Suert *

(Alta Ribagorça)

Despoblat i antic nom del terme del Pont de Suert.

suda

(Catalunya-Aragó)

Nom donat als castells d’origen àrab de Balaguer, Lleida, Tortosa, Palma de Mallorca, etc.

Sonsor *

(Prats i Sansor, Baixa Cerdanya)

Antic nom del poble de Sansor.

Solterra, comtat de

(Catalunya, segle XVII – )

Títol senyorial concedit el 1671 a Joan de Sarriera-Gurb i Descatllar, senyor del castell de Solterra.

Passà als Samà.

Solsona, comtat de

(Catalunya, segle XIX)

Títol concedit al segle XIX, pel pretendent carlí Carles V, al brigadier Blai Maria Royo i de Leon, únic titular.

Solicrú

(Tortosa, Baix Ebre)

Antic santuari (la Mare de Déu de Solicrú), a l’esquerra de l’Ebre, entre Camp-redó i l’Aldea, destruït, probablement, durant la guerra del Francès.

Solerols

(Osor, Selva)

Antiga església (Sant Daniel), sufragània de la parròquia de Susqueda, esmentada des del 1068 i transformada el segle XVII en la capella de Sant Miquel de Maifré.

Soler i Grifé, el

(Navès, Solsonès)

Antiga quadra, formada per les masies de Grifé i del Soler de Gramoneda.