Arxiu de la categoria: Història

Aguirre, mas d’

(Bétera, Camp de Túria)

Antiga masia, situada prop de la vila. Josep Aguirre i Matiol, que en fou propietari, la convertí en un lloc de reunió dels escriptors de la Renaixença al País Valencià (entre d’altres, hi féu estades Vicent Venceslau Querol, que hi morí).

Fou anomenada la Caseta Blanca.

Aguilar, vall d’

(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)

Territori que comprenia els dos antics municipis de la Guàrdia d’Ares i de Noves de Segre, i que pertanyia al vescomtat de Castellbó.

Aguilar, marquesat d’ -1711-

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol senyorial, atorgat per l’arxiduc Carles III el 1711 a Josep d’Aguilar i Oluja.

Fou rehabilitat el 1920 amb la denominació d’Aguilar de Vilaür.

Aguilar -Marina Baixa-

(Confrides, Marina Baixa)

Antic castell, a la vall de Guadalest, reedificat el 1322.

Agudells, els *

(Barcelona)

Nom donat els segles X i XI a la parròquia de Sant Genís dels Agudells, dins el territori de la ciutat, i a un sector veí de la serralada litoral (serra dels Agudells).

Agres i Sella, baronia d’

(País Valencià, segle XVI – )

Jurisdicció senyorial, creada el 1527. Comprenia les viles d’Agres (Comtat) i de Sella (Marina Baixa).

Vinculada, amb caràcter agnatici, a Joan de Calataiud, senyor d’aquelles viles.

El títol continua dins la mateixa família.

Adest, riu *

(Ripollès)

Nom antic de la riera de Merlès.

Adarró

(Vilanova i la Geltrú, Garraf)

Antiga quadra. Tocant al mar hi ha les restes de la torre d’Adarró, de caràcter defensiu.

Des del segle XVII fou anomenada de Sant Gervasi, nom de l’ermita construïda al seu costat.

Abelles, turó de ses

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

Poblat del període talaiòtic final. Situat damunt d’un petit turó (10-12 m alt), prop de la cala de Santa Ponça, de superfície plana i d’uns 1.800 m2, al costat d’una antiga maresma.

Les construccions excavades, sovint de planta absidal o aproximadament ovalada, formen un conjunt compacte al voltant de tres grans espais centrals i constitueixen, de fet, un sol edifici de grans dimensions.

Des de l’inici de les excavacions, el 1968, s’hi ha recuperat un gran volum de ceràmica d’importació, sobretot d’origen púnico-ebusità i itàlic, cosa que fa pensar què fou un lloc d’intercanvi ocupat entre la segona meitat del segle III aC i el principi del segle I aC.

Xoriguera, pantà de la

(Terrassa, Vallès Occidental)

Antic pantà, al nord de la ciutat, damunt el torrent de Gaià, anomenat també el llac Gran.

Fou destruït per unes inundacions el 1944.