(País Valencià, segle XIX)
Títol concedit el 1801 al noble Josep d’Esplugues i Martí.
(País Valencià, segle XIX)
Títol concedit el 1801 al noble Josep d’Esplugues i Martí.
(País Valencià)
Veure> governació de Xàtiva (antiga demarcació, 1304-1707).
(País Valencià, segle XIII – )
Jurisdicció senyorial. Comprenia, a més de Xulella, els llocs de Llosa del Bisbe i el Villar, als Serrans. Fou donada el 1274 per Jaume I el Conqueridor a Andreu d’Albalar, bisbe de València.
Des d’aleshores fou una baronia de la mitra valenciana.
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Antic nom del llogaret d’Aixovall.
(la Pobla de Lillet, Berguedà)
Veure> Santa Magdalena de Soriguera (antiga església).
(País Valencià)
Veure> governació d’Oriola (antiga demarcació, 1304-1707).
(País Valencià, 1707 – 1833)
Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xixona.
Comprenia les foies de Xixona i de Castalla, la vall de Biar, el terme de l’Alforí i, separats per la governació d’Alacant, els termes d’Elx, i de les Salines d’Elda.
Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.
(Xiva de Bunyol, Foia de Bunyol, 15 juliol 1837)
Fet d’armes de la Primera Guerra Carlina, entre les forces isabelines, manades pel general Marcelino Oraa, i les de Carles Maria Isidre de Borbó, pretendent carlí.
Aquestes, manades per Ramon Cabrera, malgrat un avantatge inicial, acabaren derrotades, bé que pogueren retirar-se en ordre.
Oraa fou premiat per la reina governadora amb la creu llorejada de Sant Ferran.
(País Valencià, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Xiva i que des de la fi del segle XIV pertanyia als Montcada, barons i després marquesos d’Aitona, que hi construïren un palau.
El 1756 passà, per successió, als Fernández de Córdoba-Figueroa de la Cerda, ducs de Medinaceli.
Antiga alqueria, a l’oest del terme, als vessants meridionals de la lloma de Fontfreda.
Fou comprada al rei Joan II el Sense Fe per la vila d’Alcoi el 1467.