Barri litoral, amb el qual forma un continuum urbà, a llevant del centre de la vila.
S’estén per la carretera de Barcelona a la Jonquera, paral·lelament a la via del ferrocarril de Barcelona a Girona per Mataró, el qual hi té baixador.
A la platja d’Ocata desemboca la riera de Teià.
(Matadepera, Vacarisses, Vallès Occidental / Mura, Bages)
Unitat orogràfica, que amb la de Sant Llorenç del Munt forma una massa de conglomerats eocènics de la Depressió Central Catalana, adossada a la Serralada Prelitoral. Són separades pel coll d’Estenalles i la riera de les Arenes, que hi neix.
Consta d’uns quants nuclis poc diferenciats: la serra de la Mata (921 m alt), al nord-est; el de Mura (722 m a la coma del Puig), al nord-oest; la Pola (930 m al turó de les Tres Creus) i Castellsapera (932 m), al centre; la serra del Pou de Glaç (944 m), al sud-est; i la serra de les Pedritxes (786 m a la Moleta), al sud. La carena resta paral·lela a la riera de les Arenes i separa els tres municipis.
Molt minada per l’erosió que ha originat el relleu càrstic, hom hi ha localitzat 75 avencs i coves.
El 1972 fou aprovat el parc natural de Sant Llorenç del Munt – serra de l’Obac.
(Queralbs, Ripollès)
Vall del Pirineu axial. Formada per la glacera que davallava del Puigmal; s’estén en direcció nord-oest – sud-est, fins a la confluència amb la vall del Freser.
El riu de Núria que recorre la vall, recull les aigües del muntanyam que envolta la seva capçalera (Puigmal, pica de Finestrelles, Eina, Noufonts i Noucreus), i s’ha encaixat en una gorja estreta de més de 3 km de longitud. Comunica amb l’Alta Cerdanya pel coll de Finestrelles, i amb el Conflent amb el coll de Núria (o d’Eina) i pel de Noufonts.
A la cubeta glacial (a 1.967 m alt), on hi ha el santuari de Núria, s’hi troba una estació d’esquí, amb telesquís, telecadires i instal·lacions hoteleres.
A la part baixa de la vall hi ha boscos de pins negres; la resta és ocupada per prats, que són aprofitats pel bestiar (boví i oví) procedent de Queralbs i Ribes de Freser.
Hi ha un tren de cremallera, instal·lat el 1931, que va del santuari a Ribes de Freser.
Enllaç: Vall de Núria
Caseria, a l’oest del terme, prop del Palau d’Anglesola, a la vora del riu Corb.
És divideix entre els grups de la Novella Alta (la moderna Colònia Batet, agrícola) i la Novella Baixa (l’antiga parròquia de la Novella, esmentada al segle XVI).
(Fontpedrosa, Conflent / Queralbs, Ripollès)
Muntanya (2.864 m alt) del Pirineu axial, entre els dos municipis. Es destaca damunt els pics d’Eina (oest) i de Noucreus (est), del qual és separat pel coll de Noufonts (2.660 m alt).
En facilita l’ascensió la vall del torrent de Noufonts, la capçalera de la qual (coma Fonda) és dominada pel pic Reconca de Noufonts (2.529 m).
Al vessant septentrional, el coll de Noufonts davalla lentament per un circ glacial, la coma dels Racons, capçalera de la riera de la Valleta.
(Fontpedrosa, Conflent / Queralbs, Ripollès)
Muntanya (2.799 m alt) del Pirineu axial, entre els dos municipis. El coll de Noucreus la separa del pic de la Fossa del Gegant, a llevant, i el pic de Noufonts és a ponent.
Fou arrodonida per les glaceres que formaren el circ de Carançà, al vessant septentrional. El vessant meridional, més pendent, és accessible per la coma de Noucreus, drenada cap a Núria pel torrent de les Molleres.
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Poble (1.254 m alt), bastit a la dreta de la Noguera de Tor, al voltant de l’església parroquial (Sant Sadurní).
Formà un municipi que abans del 1939 fou agregat a l’actual.
(Roses, Alt Empordà)
Cap de la península del cap de Creus, entre les cales Montjoi i Jóncols; és format pels estreps de la serra de Rodes.
Té una altitud de 148 m, i constitueix l’extrem septentrional del golf de Roses.
Constitueix una de les tres reserves integrals del parc natural del cap de Creus.
(Segrià)
Curs d’aigua, que neix a l’altiplà de la Cerdera, dins el terme de Vilanova d’Alpicat, i que desmboca al Segre, per la dreta, juntament amb la clamor de Balàfia, just al nord de la ciutat de Lleida.
Serveis d’escorrentia de l’horta de Lleida.
El segle XII rebia el nom de Segrià.
(Vall d’Aran / Pallars Jussà / Noguera)
Faixa dels Pirineus centrals, entre els Pirineus axials i les serres interiors dels Prepirineus i entre els rius Éssera i Segre.
En el fragment més ampli, entre la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa, ocupa de 15 a 20 km d’amplada, i és identificable per la faixa oest-est d’argiles triàsiques (Prepirineus) intercalades entre la massa compacta (nord) i els massissos paral·lels (sud) de llicorelles paleozoiques (Pirineus axials).
S’originà per la compressió dels Prepirineus naixents a l’orogènia alpina contra els Pirineus hercinians, rígidament resistents. Hi hagué, doncs, un plegament conjunt de materials de la vora del massís antic i de la cobertora mesozoica que empenyia, el qual originà, en lloc de plecs ben dibuixats, una sèrie d’escates de corriment formades per argiles i altres materials mesozoics desarrelats.
