(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)
Barri perifèric i obrer, al sector muntanyós del nord-est del centre urbà. És format per blocs d’habitatges amb un alt volum d’ocupació del sòl.
L’edificació s’inicià els anys 1960 per una empresa privada en un sector qualificat de parc forestal al pla comarcal del 1953.
És deficitari dels principals equipaments urbans i només és parcialment urbanitzat. Té associació de veïns.
Hom hi ha previst instal·lacions esportives.
(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)
Poble, situat uns 3 km al sud de la vila, enlairat a la dreta del riu d’Arnera.
L’antiga església parroquial de Sant Andreu, sufragània de la de Maçanet, petit exemplar romànic d’una nau, fou donada el 952 pel comte Seniofré al monestir de Camprodon, al qual pertangué el lloc.
Barri de la ciutat, al nord de la ciutat.
Format per nombrosos xalets als vessants de la muntanya de l’Oliva, on hi havia hagut una fortificació.
(Mollet del Vallès, Vallès Oriental)
Barri, al sud-est del centre urbà, format a la fi del decenni del 1960 amb l’edificació de blocs d’habitatges al voltant d’un petit nucli d’habitatges unifamiliars.
Hi habiten principalment treballadors qualificats.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
(o Orient) Antic terme, a l’est del poble, a la coma d’Olient, que davalla del cim del Boumort i aflueix per la dreta al barranc de l’Infern.
Al límit amb els termes de Gerri de la Sal, Noves de Segre i Cabó, prop del cim del Boumort, s’estén la zona ramadera del prat d’Olient.
(Oliana, Alt Urgell)
Embassament del Segre.
S’inicia aigües avall del congost de Tresponts, entre la vall d’Alinyà i la de Cabó, travessa l’estret d’Aubenç i s’estén fins al grau d’Oliana, entre la serra homònima i la d’Aubenç.
Té una capacitat de 101 milions de m3, i s’utilitza per a la producció d’energia elèctrica; hi ha una potència instal·lada de 37.800 kW i una producció mitjana anual de 100 milions de kWh.
Fou inaugurat el 1960.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Llogaret (1.080 m alt), al sud-oest de la vila, al peu del serrat de Nas.
La seva església depèn de la parròquia de Santa Eugènia.
(Montagut i Oix, Garrotxa)
Poble (413 m alt), amb un percentatge alt de població disseminada, situat a l’esquerra de la riera d’Oix.
L’església parroquial de Sant Llorenç, esmentada ja el 937, és romànica, molt modificada. Prop seu hi ha un gran casal, el castell d’Oix, que fou bastit al segle XV per la família Barutell, senyors de la baronia de Bestracà.
Oix formà part del terme del castell de Bestracà, que senyorejaven els Bestracà i els Cruïlles, i des del 1365 centrà la baronia de Bestracà. Fou dels Barutell fins al començament del segle XIX, que passà als Sants.
Formava un municipi fins el 1972, que s’estenia per les altes valls de la riera de Llierca. L’antic terme comprenia, a més, els llocs i les antigues parròquies rurals de Sant Miquel de Pera, Hortmoier, Mitjà, Monars, Santa Bàrbara de Pruneres, Talaixà, el Riu, el santuari de les Agulles i el d’Escales i l’antic monestir de Sant Aniol d’Aguja.
Poble (489 m alt), a la dreta de la ribera Salada (on hi ha les restes d’un pont romànic), aigua amunt d’Altés.
Bastit al voltant de l’església parroquial de Sant Serni, romànica (segle XI), i a ambdues bandes de la carretera de Solsona a Bassella.
(Anoia)
Sector central i més característic de la comarca. Depressió marginal de la Depressió Central Catalana. Està excavada en les margues blaves característiques d’aquesta zona i limitada per relleus monoclinals.
La conca és el resultat de l’erosió de l’alt curs del riu Anoia, el qual, havent travessat les muntanyes de la serra Prelitoral, ha desplaçat la seva capçalera, a causa d’un fenomen d’erosió regressiva, fins als marges meridionals de la Depressió Central, i s’ha dilatat després gràcies a l’existència de terrenys terciaris -resultat de la sedimentació eocènica- fàcilment excavables.
Els relleus monoclinals o plataformes estructurals, gairebé horitzontals, que s’anomenen serres, són conseqüència de la inclinació de les capes, que determinen relleus dissimètrics de pendent abrupte.
Aquestes serres ultrapassen els 500 m d’altitud, mentre que, al centre de la conca, Igualada és a 284 m d’altitud.
