(Duesaigües, Baix Camp / Pradell de la Teixeta, Priorat)
Depressió (546 m alt) de la serralada que separa el Camp de Tarragona del Priorat, entre el puig Cerver i la serra de Pradell, per on passa la carretera de Tarragona i Reus a Falset i Gandesa.
(Vallromanes, Vallès Oriental)
Masia, a l’esquerra de la riera de Vallromanes, al peu del turó on s’alcen les restes del castell de Sant Miquel de Montornès.
Era una antiga domus o masia fortificada, reconstruïda el 1718.
A la façana hi ha rajoles amb retrats i els escuts de les famílies que n’havien estat propietàries.
(Lladorre, Pallars Sobirà)
(o Tabescan) Poble (1.116 m alt), a la capçalera de la vall de Cardós, a la confluència del riu de Tavascan (que neix per la unió de diversos cursos d’aigua que es formen als circs lacustres de la zona axial pirinenca, entre el Mont-roig i el pic de Certascan, on s’obre el port de Tavascan, 2.217 m alt.) i de la Noguera de Cardós o riu de Lladorre.
Aigua avall d’aquesta confluència hi ha el pantà de Tavascan, que alimenta, a través d’un canal subterrani, la central elèctrica de Llavorsí. Aigua amunt del poble, a la dreta del riu de Lladorre, hi ha la central hidroèlectrica de Tavascan, subterrània, que aprofita l’aigua de dos salts, un del riu de Tavascan, a través d’un canal subterrani que pren l’aigua a Graus, i un altre del riu de Lladorre, a través de dos canals procedents de Montalto i dels estanys de Romedo i de Naorte.
L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.
(Noves de Segre, Alt Urgell)
Poble (1.462 m alt), situat a la capçalera del riu Major. L’església parroquial és dedicada a sant Julià; al sud del poble hi ha l’antiga església, romànica, de Sant Martí. La parròquia és esmentada ja el 839.
El lloc fou cap d’una senyoria que a mitjan segle XII comprenia, a més, la Guàrdia d’Ares i el poble de Castells (dins el terme actual) i els llocs fortificats de Saüquet i Saüquedell. El matrimoni d’Ermengarda de Taús amb Arnau de Caboet (mort el 1170) motivà la seva annexió al patrimoni dels comdors de Caboet i posteriorment al vescomtat de Castellbò.
Fou municipi independent fins el 1972, que fou agregat al de Noves de Segre. Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Poble (1.495 m alt) de l’antic municipi de Barruera. situat a la vall de Boi.
Esglésies romàniques de Santa Maria i Sant Climent de Taüll, totes dues del segle XII, d’on prové un dels conjunts murals romànics més notables de Catalunya, especialment el Pantocràtor de Sant Climent, que dóna nom al mestre de Taüll, que actualment es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona).
(Das, Baixa Cerdanya)
Llogaret, a l’oest del poble, vora el límit amb el terme d’Urús, al centre del pla de Tartera, on hi ha diversos xalets d’estiueig.
L’antiga església parroquial (Sant Julià), romànica, depèn de la de Das; esmentada ja el 839, és un interessant edifici romànic del segle XI.
(les Avellanes i Santa Linya, Noguera)
Poble (538 m alt), a la capçalera del riu de Farfanya, en plena zona muntanyosa dels Aspres al peu de les restes del castell de Tartareu, pres el 1076-78 pel comte Ermengol IV d’Urgell als musulmans.
L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció; la primitiva església, al castell, fou atorgada el 1083 a Santa Maria de Solsona. Al segle XVIII, el domini temporal i espiritual del lloc pertanyia al monestir de Bellpuig de les Avellanes.
(Tornabous, Urgell)
Poble (279 m alt), situat en un enclavament al mig de la plana, separat del sector principal pel terme d’Agramunt. L’església parroquial és dedicada a santa Cecília.
La seva població, molt reduïda al segle XVIII, prengué embranzida un segle més tard amb els regs del canal d’Urgell. Continuà creixent i arribà al punt més alt el 1950. Les terres de conreu d’aquest agregat, totes de regadiu, són en bona part dedicades a fruiters. A part petites explotacions ramaderes de caire familiar, hi ha granges de porcí i boví.
El lloc havia estat de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà.
De la pagesia de can Companys, prop del nucli, era fill el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover. Hom li ha erigit al poble un monument, obra de l’escultor Antoni Boleda, i al setembre de 1982 fou descoberta una placa a la seva casa natal, en commemoració del centenari del seu naixement.
(Catalunya)
Regió del sud del Principat, la més poc extensa (2.722 km2) després de les d’Andorra i Vic.
Comprèn l’extrem ponentí de la Depressió Prelitoral (Camp de Tarragona, dividit en Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès), una conca d’erosió als marges de la Depressió Central (Conca de Barberà) i el sector paleozoic (dins la Serralada Prelitoral) de la cubeta de Móra (Priorat).
Hidrogràficament, a més del Priorat, que vessa cap a l’Ebre, coincideix amb les conques del Gaià, el Francolí i les rieres ponentines.
Administrativament coincideix amb les vegueries de Tarragona i Montblanc, amb el corregiment de Tarragona, l’arquebisbat de Tarragona fins als canvis acordats el 1953 i amb els partits judicials actuals de Reus, Tarragona i Valls.
La població s’ha mantingut estacionària durant un segle (1875-1960), amb el màxim de 209.000 h el 1887. Darrerament les noves fonts de riquesa (indústria petroquímica i turisme) han augmentat el 20% la població en el decenni 1960-70 (260.000 h, 95 per km2, que és la densitat més alta fora de la regió de Barcelona), i el ritme es manté.
El 1981 tenia 331.755 h, amb una densitat de 121,8 h/km2. El Tarragonès i l’Alt Camp concentraven 185.274 h, amb estagnació a l’Alt Camp i minva a les comarques perifèriques. El 1986 Tarragona superava els 105.000 h, Reus els 80.000 i Valls, Vila-seca i Salou els 19.000 i 17.000 h, respectivament.
(Navata, Alt Empordà)
Poble (80 m alt) i antic municipi (4,68 km2), agregat el 1969 a l’actual, situat a la dreta del riu Manol. L’església parroquial de Sant Martí fou consagrada el 1321.
Havia pertangut a l’ardiaconat de Besalú. El segle XVII el poble era lloc reial dins la batllia de Figueres.
L’antic terme comprenia també els veïnats de Corts i de Mas Safont.
