(Gisclareny, Berguedà / Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Depressió (2.402 m alt) del Pre-pirineu, al límit dels dos termes, que separa la serra de Cadí, a l’oest, de la de la Moixa, a l’est.
Hi passa l’antic camí de Bagà a Bellver de Cerdanya.
(Amposta, Montsià)
Llacuna litoral del delta de l’Ebre, entre la mar, el port dels Alfacs i l’Encanyissada.
A la costa meridional, vora la sèquia de la Tancada, que la uneix als Alfacs, hi ha les barraques de la Tancada.
(Palafrugell, Baix Empordà)
Poble, situat a la costa, al voltant de la cala de Tamariu de la Costa Brava, entre els caps de Begur i de Sant Sebastià, al peu del massís de Begur, a l’est del cap municipal.
Antic nucli de pescadors, ha esdevingut un important centre turístic, que compta amb nombrosos establiments hotelers, a més de residències secundàries.
Poble (481 m alt), al nord del terme, prop de la riba esquerra del Llobregós.
La seva església parroquial (Sant Pere), depèn de la de Palou de Torà.
El 1014 és esmentat el castell de Talteüll.
Poble (1.097 m alt), a la dreta del riu d’Aravó, vora la seva confluència amb el Segre, al voltant de la petita església parroquial de Sant Climent, romànica.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.579 m alt), arrecerat al turó de la Llacuna. L’església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria) és esmentada ja el 839.
Fou municipi independent fins el 1962, en que s’agregà a l’actual. L’antic terme comprenia també el poble d’Ordèn.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.060 m alt), al sud de la vila, al pla de Talló, àmplia plana quaternària de l’esquerra del Segre.
L’església parroquial de Santa Maria de Talló, romànica (segle XII), ha estat restaurada modernament; té un porxo amb tres arcades i un campanar quadrat. L’església és esmentada ja el 839 (el seu territori és anomenat pagus); al segle XI hi residia una canònica, a la qual el comte Ramon Guifré de Cerdanya féu una important donació el 1098. Es mantingué fins al segle XIV i probablement era de tipus augustinià. Hi residia l’ardiaca de Cerdanya, dignitat de la canònica de la Seu d’Urgell.
Fou després la parròquia del poble i modernament sufragània de la parròquia de Bellver. S’hi venera la Mare de Déu de Talló, talla del segle XIII.
(Conca de Barberà / Urgell)
Serralada, que limita els altiplans del sector segarrent de l’Urgell, continuació cap a l’oest de la serra de Forés, termenal dels municipis de Senan i Vallbona de les Monges, al nord, i l’Espluga de Francolí i Rocafort de Queralt, al sud.
Culmina a 804 m alt, prop de l’antic monestir del Tallat.
Darrerament s’hi ha construït un parc eòlic.
(Vallbona de les Monges, Urgell)
(ant: Colobres) Antic priorat i santuari marià de Santa Maria del Tallat (787 m alt), dins l’antic terme de Montblanquet, situat al cim de la serra del Tallat, dominant la Conca de Barberà.
S’hi celebra un aplec anual el penúltim diumenge d’agost, al qual acudeixen devots de diferents comarques.
(Tàrrega, Urgell)
Poble (390 m alt), a la dreta del riu d’Ondara. L’església parroquial és dedicada a sant Pere d’Alcántara.
El lloc fou donat per Ramon Berenguer I a Ramon Guifré de Vilamur per edificar-hi una torre i establir-hi una població. A mitjan segle XIV figura ja com a propietat dels hospitalers, dins la comanda de Granyena. Part de la jurisdicció era dels ducs d’Híxar.
Fou municipi independent fins el 1969, que s’annexà a l’actual. L’antic terme comprenia també l’antiga abadia cistercenca i posterior santuari del Pedregal, l’antic terme de Lluçà i la quadra de Corbella.
