(Torrelavit, Alt Penedès)
Poble, en part disseminat, a la dreta de la riera de Mediona o riu de Bitlles, davant el nucli de Lavit.
L’església parroquial de Sant Marçal, esmentada ja al segle IX, és un notable exemplar romànic, restaurat recentment.
(Noguera / Pallars Jussà)
Congost del Prepirineu exterior, format per la Noguera Pallaresa en travessar perpendicularment la serra del Montsec, separant el Montsec de Rúbies (a l’est) del d’Ares (a l’oest).
Hi ha el pantà de Terradets, situat al sud del de Talarn i al nord del de Camarasa, inaugurat el 1935, amb una capacitat de 33 hm3 i emprat per a la producció d’energia elèctrica.
(Vilademuls, Pla de l’Estany)
Poble, prop de la riera de Cinyana, al sud del cap del municipi i prop del Vilar de Sant Andreu, l’església del qual depenia de la parròquia de Sant Martí de Terradelles.
El lloc és esmentat ja el 841; havia format part del terme de Bàscara, de la mitra de Girona. Pertangué al comtat de Girona.
(Manresa, Bages)
(ant: puig d’Arran o de Rad) Un dels turons a on s’estén el nucli urbà, al nord del nucli més antic.
Al cim hi havia hagut un antic castell, refet el 1822 i ampliat el 1834 (aleshores fou anomenat castell de Santa Isabel); hi havia hagut també la capella de la Mare de Déu del Bonsuccés.
Modernament ha estat convertit en parc municipal.
(Tremp, Pallars Jussà)
Poble (783 m alt), aturonat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a l’extrem meridional del terme, a l’indret de l’antic castell de Tercui.
L’església parroquial (Sant Pere) era un antic monestir de Sant Pere de Tercui, fundat el 1061 per monjos de Sant Pere de Rodes; el lloc passà a dependre de Lavaix. Els rectors duien encara al segle XIX el títol de pabordes, títol que dugué el superior de la comunitat almenys des de mitjan segle XIII.
(Catalunya)
Riu de la xarxa mediterrània catalana, que neix a 2.325 m alt, en el circ d’Ulldeter, al peu de la pica de la Dona, prop de l’Esquena d’Ase i del pic de Bastiments; drena les comarques del Ripollès, sector septentrional d’Osona i de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà; desemboca al Mediterrani, a la platja de Pals. Té 167 km de longitud i 3.295 km2 de conca.
Al curs més alt recull les aigües de nombrosos llacs glacials (39 en total) i travessa els nuclis de Camprodon i Ripoll en sentit nord-sud, direcció que canvia bruscament per la d’oest-est, i travessa la Serralada Prelitoral (congostos de les Guilleries) al nord de la plana de Vic; aquest meandre, entre Manlleu i Roda, és producte d’un fenomen de captura.
Després de les Guilleries entra en un sector pla, passa per Girona, travessa la Serralada Litoral i penetra a la plana litoral (Empordà), on a causa del seu nivell, inferior al del mar, forma aiguamolls.
El seu règim és nivopluvial al sector de capçalera i pluvial mediterrani al curs baix; el cabal absolut és de 8,42 m3/segon a Ripoll i de 24 m3/segon a Girona; al curs mitjà i baix presenta fortes oscil·lacions, amb fortes crescudes de setembre i octubre, que han provocat greus inundacions. Els seus principals afluents són el Ritort i el Freser, al curs alt; el Gurri, la riera Major, el Brugent, el Llémena, el Terri i l’Onyar, al curs mitjà.
Antigament les seves aigües foren utilitzades per les fargues de l’alt Ripollès, i més tard ajudaren a crear nuclis industrials tèxtils. S’aprofiten també per a regatges locals i per al conreu de l’arròs a la plana costanera.
Modernament ha estat creat un complex hidroelèctric amb els embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral. També serveix per abastar la ciutat de Barcelona d’aigua potable, a més de la de Girona.
(Navès, Solsonès)
Poble disseminat, a l’est del terme, al límit amb els de l’Espunyola i Montmajor (Berguedà).
N’és el centre l’antiga església parroquial de Sant Martí (annexa a la de Sant Feliu de Lluelles), que s’alça a l’esquerra de la riera de Tentellatge (afluent, per l’esquerra, de l’aigua d’Ora, que neix sota els cingles de Capolat), vora la carretera de Berga a Solsona.
(Vallès Oriental)
Riu, afluent dretà del Besòs, que neix vora Santa Coloma Sasserra, a la serra de Sauva Negra, i després de passar per Castellcir i Sant Quirze Safaja (aquest sector de capçalera rep també els noms de riera de Castellcir i de Sant Quirze), s’encaixa ràpidament tot constituint pintorescs congosts i salts d’aigua al molí de Llavateres i al Fai, on rep, per l’esquerra, el riu Rossinyol, fins a Riells del Fai, on s’obre a la depressió vallesana.
Passa per Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Parets del Vallès i s’uneix al col·lector entre Montmeló i Mollet del Vallès.
(Tremp, Pallars Jussà)
Poble (625 m alt), fins al 1970 del terme de Gurp de la Conca, al voltant de les restes de l’antic castell de Tendrui i de l’església parroquial (Sant Esteve).
El lloc era de la jurisdicció de la col·legiata de Tremp.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri de la ciutat, dins l’antic municipi d’Horta, format principalment per cases unifamiliars, moltes d’autoconstrucció, i situat en un petit turó al costat del passeig de la Vall d’Hebron i de la muntanya de la Creueta del Coll.
Es formà en 1915-30 amb el nom de Colònia Teixonera.
