Depressió (2.260 m alt) de l’antic municipi de Gil, a la línia de crestes de la zona axial pirinenca entre el terme català i l’occità de Seix.
Hi passa un dels camins que comuniquen la vall d’Àneu amb Coserans.
Aulà, port d’
2 Respostes
Arxiu de la categoria: Geografia
Auguer
Barri pescador, a la dreta de la riera de Blanes.
A l’edat mitjana pertanyia al terme de Palafolls.
Aufinac, l’
(Colldejou / Pratdip, Baix Camp)
Vall del massís muntanyós que separa el Priorat del Camp de Tarragona, entre els dos municipis, drenada pel barranc de l’Aufinac, afluent, per l’esquerra, del de Porquerola.
Aubí, riera d’
Curs d’aigua intermitent, es forma vora la vila de Palafrugell i, a través de la fossa tectònica que entre els massissos de Begur i de les Gavarres uneix aquesta vila amb Palamós, es dirigeix al mar.
Desemboca vora Sant Antoni de Calonge.
Aubes, tuc d’
Cim (2.071 m alt) de la serra que separa la Vall d’Aran de Comenge, al sud d’Et Portillon.
Aubàs
Caseriu, al vessant septentrional de la serra d’Aubenç, vora el barranc de les Masies de Nargó.
Astor, l’ -Anoia-
Llogaret, situat en un tossal que domina la vall del Sió, a la Segarra.
La seva església parroquial de Santa Magdalena depèn de la de Segur.
Al nord de la població hi ha la resta del castell de Montesquiu.
Assut, horta de l’
Partida i caseriu, situats a la vora esquerra de l’Ebre, prop de l’assut de Xerta, on començà el canal de l’esquerra de l’Ebre.
Assucac, coll de l’
(Roquetes / Tortosa, Baix Ebre)
Coll dels ports de Beseit, al sud de Serrissoles, per on passa el camí de Rafalgarí a Mas de Barberans, al límit dels dos municipis.
Asnurri
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Poble (1.194 m alt) de l’antic municipi de Civís, situat a l’esquerra del riu de Civís.
L’església parroquial de Santa Eulàlia, de la qual depenia l’església de Sant Joan Fumat, és esmentada ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839). Conservà fins al 1936 una imatge romànica de la Mare de Déu.
