Vall del massís de Garraf, la més oriental del terme. Es forma als vessants meridionals del Rascler i desemboca a la mar al començament de les costes de Garraf.
Arxiu de la categoria: Geografia
Bona, coma -Berguedà-
(Gisclareny / Saldes, Berguedà)
Coma, entre els dos municipis, davalla des dels pics de coma Bona (2.530 m alt), els cims més orientals del Cadí.
Bona, cala -Blanes-
Cala, anomenada també platja de Sant Francesc. Situada al nord de la ciutat.
El segle XVIII hi hagué una almadrava. L’ermita dedicada a Sant Francesc Xavier (1681), refeta, encara es conserva.
Bomburguet
(o Burguet) Antic terme, situat al sud de la vila, a la dreta del Glorieta, formava part de la comuna del Camp de Tarragona.
Boloriu, bordes de
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Grup d’habitatges temporals de l’antic municipi d’Arcavell, situat al vessant septentrional del coll de Boloriu, obert a ponent del turó de Pradal, a la serra d’Arcavell.
Boixerons, riera del
Curs d’aigua de la Depressió Central Catalana, afluent esquerrà del riu Corb, format a la serra de Forès (Conca de Barberà); desemboca a Ciutadilla (Urgell).
Boixedo, barranc de
Riu de la vall Ferrera, afluent esquerrà del riu de Tor, aigua amunt de Norís.
Neix al circ de Finestres, al vessant septentrional del pic de Salòria.
Boixadors, els -Segrià-
Partida de l’horta, entre la ciutat i Vilanova d’Alpicat, drenada per la Noguerola i la clamor de Balàfia, adjudicada als Boixadors després de la conquesta (1149).
Boix, riu de -Anoia / Conca de Barberà-
Curs d’aigua, afluent esquerrà del Gaià, aigua amunt de Pontils. Neix a la serra de Queralt, dins el terme de Bellprat.
Boix, coll del
(Albanyà, Alt Empordà / la Menera, Vallespir)
Coll (1.168 m alt) de la serra que separa els dos municipis, a la capçalera de la riera de Sant Aniol.
