(Castelldefels, Baix Llobregat)
Sector de ponent de la platja de Castelldefels, al límit amb el massís de Garraf.
(Castelldefels, Baix Llobregat)
Sector de ponent de la platja de Castelldefels, al límit amb el massís de Garraf.
Llogaret, pràcticament despoblat, a la vallada de Costumà, part baixa de la vall de Cardó i de Planelles.
Ramon Berenguer IV de Barcelona concedí el lloc a Berenguer Pinyol; el 1228 els senyors de Costumà adquirien els llocs de Cardó i de Sallent.
Serra que separa les valls de Cardós i Ferrera; domina la comella de Castuix, vall tributària de la Noguera de Vallferrera aigua amunt d’Àreu.
(Gósol, Berguedà / Josa i Tuixén, Alt Urgell)
Cinglera del Pre-pirineu, que forma el vessant meridional del cim de Cloterons (2.173 m alt), estesa entre els dos municipis.
(Berguedà)
Contrafort septentrional (1.884 m alt) de la serra d’Ensija, acinglerat per tots costats, a la qual s’uneix a través del serrat Voltor, estès d’oest a est, entre les valls de Saldes i de Vallcebre.
(Castellbisbal, Vallès Occidental)
Barri, prop del marge esquerre del Llobregat, que el separa de la vila de Martorell, al voltant de l’estació de Martorell del ferrocarril de Barcelona a Manresa.
(Gironès)
Coll de la serra de Sant Julià de Ramis, que forma la paret septentrional del congost del Ter, entre els plans de Sarrià i de Medinyà.
Hi ha un grup d’hostals.
Veïnat, davant la vila, al vessant oposat del riu Brugent, al voltant del santuari de Santa Brígida.
(Castellbisbal, Vallès Occidental)
Barri, prop del marge esquerre del Llobregat, que el separa de la vila de Martorell, al voltant de l’estació de Martorell del ferrocarril de Barcelona a Manresa.