Arxiu de la categoria: Geografia

Creu de Roda, la

(Vic, Osona)

(o la Creu de Codines) Caseria de la plana de Vic, formada al llarg de la carretera de Vic a Olot, al límit dels municipis de Roda de Ter, de les Masies de Roda i de Gurb.

Creu de Rial, grau de la

(Navès, Solsonès)

Gran cinglera, que domina la vall d’Ora, damunt Sant Lleïr de la Vall d’Ora, límit meridional de l’altiplà de Busa.

L’antic accés per a automòbils a Busa guanya el cingle des del coll d’Arques pel grau de la Creu.

Creu de l’Arç

(Vidrà, Osona)

Veïnat, al nord-est del poble, a l’indret on el camí de Ciuret inicia la devallada vers el riu Ges (collet de Creu de l’Arç).

Creu de Ferro, la

(Fígols / Saldes, Berguedà)

Cim (2.286 m alt) de la serra d’Ensija, punt culminant dels rasos d’Ensija, al límit entre els dos termes.

Creu, punta de la -Alt Empordà-

(el Port de la Selva, Alt Empordà)

Cap de la costa, que tanca per llevant la badia del Port de la Selva, a l’inici de la península del cap de Creus.

Creu, bassa de la

(Tortosa, Baix Ebre)

(o de les Creus) Antic estany del delta de l’Ebre, entre la vora esquerra del riu i de les basses de l’Illot i de l’Arena.

Cremal, gorja de

(Queralbs, Ripollès)

(o de Núria)  Gran entalladura oberta pel riu de Núria al llarg de 3 km fins a l’aiguabarreig amb el Freser.

A la confluència s’ha format l’espadat de 700 m de desnivell anomenat les roques de Totlomon.

Creixell -Garraf-

(Cubelles, Garraf)

Quadra del terme, a l’indret on sorgí Vilanova de Cubelles, un dels nuclis constitutius de Vilanova i la Geltrú.

Crabera, tuc de

(Canejan, Vall d’Aran)

Cim (2.630 m alt) de la serra que limita pel nord la Vall d’Aran, damunt la vall de Toran.

Coves, estret de les

(Campdevànol / Ribes de Freser, Ripollès)

Congost del Freser, entre els dos municipis, on hi ha les coves de Ribes.