Cim (2.608 m alt) del massís que separa la vall Fosca de la vall de Bellera, al sud del port de Filià.
Avançat vers l’est, domina el curs del Flamicell entre Espui i la Torre de Cabdella.
Cim (2.608 m alt) del massís que separa la vall Fosca de la vall de Bellera, al sud del port de Filià.
Avançat vers l’est, domina el curs del Flamicell entre Espui i la Torre de Cabdella.
Masia de l’antic terme de Palmerola, al voltant de la qual es formà el veïnat del Clot de Cosp i amb el nom de la qual (Sant Julià de Cosp) és coneguda l’antiga parròquia de Sant Julià de Palomera.
Cim (878 m alt) d’un dels contraforts dels ports de Beseit, al nord-est de la serra d’Espina, que separa les valls d’Alfara dels Ports i de Paüls dels Ports.
Antiga quadra, dins el terme de Santa Maria de Meià.
S’hi conserva una antiga torre rodona.
(Castell de Mur, Pallars Jussà)
Caseria, de l’antic municipi de Guàrdia de Noguera, a la dreta del barranc de Coscó, que desguassa a la Noguera Ribagorçana a través del barranc de la Clua.
L’església de Santa Caterina depenia de la pabordia de Mur.
Veïnat. El santuari de la Mare de Déu del Cós, aturonat (597 m alt), era la capella de l’arruïnat castell de Montagut.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Grup de bordes de l’antic municipi de Civís, a la vall de Santa Magdalena.
Llogaret (975 m alt), en un serrat que divideix les aigües del Segre i del Rialb, al vessant meridional de la serra d’Aubenç.
La seva església parroquial és dedicada a sant Martí.
Enclavament (1,09 km2), entre els termes de Subirats i d’Avinyonet, a la dreta de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs.
Vall de la comarca, tributària, per l’esquerra, del barranc del Turull, al qual aflueix aigua avall de l’Espluga Calba.