Riu entre les Corberes de Llenguadoc (França) fins a el Barcarès (Rosselló), de 80 kms de longitud. Corre en direcció est-oest, fins a desembocar al Mediterrani entre l’estany de Salses i la Tet.
Contribueix amb els seus al·luvions a emplenar la plana d’enfonsament del Rosselló.
Curs curt i règim nival. Són freqüents les riuades.
Municipi de la Safor (País Valencià): 13,34 km2, 50 m alt, 1.411 hab (2014)
Estès per la plana al·luvial de l’horta de Gandia (canaleta d’Ador) i part de les muntanyes que l’envolten (serra d’Ador). Un sector del terme, anomenat la Marjuquera, es troba separat de la resta del territori pel municipi de Palma de Gandia; el sector principal s’estén entre el riu d’Alcoi i el Vernissa.
L’agricultura de secà (garrofers, cereals, oliveres, vinya i ametllers) i de regadiu (tarongers, hortalisses i cereals), que dóna feina a dues terceres parts de la població activa, juntament amb l’apicultura, són les principals fonts de riquesa del municipi.
El poble, antiga alqueria islàmica (castell d’Ador), està emplaçat a la zona de contacte de la plana al·luvial i la muntanya; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Loreto.
Dins el terme hi ha els caserius de la Canaleta i l’Alfàs, i el despoblat de Navesa. A la partida de Raconx s’ha trobat vestigis d’una important vil·la romana.
Enllaç web: Ajuntament
Santuari, dedicat a sant Abdó i sant Senén.
La Mare de Déu de l’Adjutori és una talla de fusta del segle XV.
Municipi i capital de la comarca del Racó (País Valencià): 100,7 km2, 660 m alt, 1.179 hab (2014)
(cast. Ademuz) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià i estès a banda i banda del Túria.
La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, que s’alimenta de les aigües del Túria i del Boïlgues i que dóna feina a més de la meitat de la població activa.
El poble conserva restes del castell d’Ademús, de l’època musulmana, refet durant les guerres civils del segle XIX. Hi ha també l’església arxiprestal de Sant Pere, refeta després del terratrèmol del 1656, i dues esglésies d’origen romànic: el santuari marià de La Huerta i San Joaquín.
Dins el terme es troben a més els llogarets d’El Val de la Sabina, Mas del Olmo i Sesga, les caseries d’Altamira, Guerrero i El Soto, i el barri de Las Eras de Torre Alta.
Cala de la costa nord de l’illa. Consistent en una veta d’aigua, de poca profunditat, de 3,5 km. de longitud. Dins el port pròpiament dit s’obren, a llevant i a ponent de la cala d’Addaia, les anomenades s’Estany i cala Molí.
Les illes d’Addaia –les illes gran i petita d’Addaia, i l’illot de ses Àligues- tanquen el port pel nord-est, davant per davant, a l’entrada de cala Molí, hi ha el caseriu estiuenc de na Macaret. Més al fons, separades de la costa, les possessions de Montgofre Nou, a la banda de Maó, i d’Addaia, a la des Mercadal.
A la colàrsega hi ha unes salines, començades a explotar el 1753 per membres de la colònia grega de Menorca.
El 1798, la força del general Charles Steward, que aconseguí la tercera ocupació de l’illa per a la Gran Bretanya, desembarcà a la vora occidental del port (platja de Na Macaret i cala Molí).
Riu de les Corberes a Pesillà de Conflent. Aflueix a l’Aglí prop d’Ansinyà.
Neix al nord-est del serrat de la Margarida, prop del Conflent, passa per Rebollet, Sornià i Pesillà de Conflent.
Antic terme. Al capdamunt de la vall d’Adar, capçalera de la vall de Carratalà, es troben les viles de Maials i de Llardecans.
Vall. Capçalera de la rambla de Busot.
És anomenada també la foia dels Abions, per tal com inclou dos dels districtes rurals de Xixona, l’Abió Alt i l’Abió Baix, els quals, eclesiàsticament, són un annex de la Torre de les Maçanes.
(el Poblenou de Benitatxell, Marina Alta)
Caseriu. Al segle XIII era un dels llocs del terme general de Dénia.
(Tavernes de la Valldigna, Safor)
Cases i partida.
