Caseriu, al vessant septentrional de la serra d’Aguilar (889 m alt), que separa les valls de Sella i de Relleu.
Aguilar, l’
2 Respostes
Arxiu de la categoria: Geografia
Aguilar -Osona-
Masia i antiga quadra, tocant al terme de Tona.
Àguila, tossal de l’
(Banyeres de Mariola, Alcoià / Bocairent, Vall d’Albaida)
Elevació del terreny, entre els dos municipis. Al límit de les conques del Vinalopó i del Xúquer.
Àguila, s’
Antiga possessió. Era, al començament del segle XIX, la més important del terme; tot i les parcel·lacions fetes, s’Àguila Vella continua essent una de les més extenses.
Aguda, castell de l’
(Vilanova de l’Aguda, Noguera)
Antic castell convertit en masia; rep també el nom de les Agudes.
Agres -Canal Navarrés-
Masia. Era un poble de moriscs (17 focs el 1602), fins que a l’expulsió d’aquests (1609) es despoblà.
Agres (Comtat)
Municipi del Comtat (País Valencià): 25,84 km2, 722 m alt, 565 hab (2013)
Situat en una petita vall entre el massís de la Mariola i la serra d’Agullent anomenada la valleta d’Agres, per on el riu d’Agres (afluent esquerrà del riu d’Alcoi) arriba fins a l’estret d’Agres, per on passa la carretera i el ferrocarril per l’anomenat port d’Agres.
Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada principalment a l’olivera (apreciada per la qualitat de les olives) i a cereals. Àrea comercial d’Alcoi. L’emigració ha reduït la població en una quarta part.
La vila està situada en un coster al peu de la serra de Mariola; damunt mateix de la població es troba l’antic castell d’Agres, on encara subsisteix un convent franciscà abandonat el segle XIX, el qual tenia cura d’un santuari dedicat a la Mare de Déu del Castell (o Mare de Déu d’Agres).
Dins el terme municipal, a la mola del Frare, hi ha restes d’un poblat de l’Edat del Bronze.
Agrefull, torrent d’
Afluent esquerrà del Tec. Recull les aigües que baixen de les esquerdes de Rojà i del puig de la collada Verda i desguassa vora el molí d’Agrefull.
Agost (Alacantí)
Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 66,64 km2, 376 m alt, 4.787 hab (2013)
Situat en la depressió envoltada per les penyes del Sit i el Maigmó, i les serres del Ventós, del Castellar i dels Talls. La part més muntanyosa és coberta de pins, garrofers i matolls.
La base econòmica del municipi és l’agricultura de secà i de regadiu, complementada per la ramaderia ovina i cabruna, l’avicultura, les explotacions de guix i d’argila i, sobretot, les terrisseries, la producció de les quals és destinada en part a l’exportació.
Els darrers dies de l’any, el poble celebra la festa del Rei Moro, que commemora, segons la tradició, la reconquesta de la vila. L’església parroquial de Sant Pere és del començament del segle XVII.
Dins el terme es troben, entre altres, els caserius de la Sarganella, Escandella i Alabastre. Prop de la població s’han trobat les esfinxs d’Agost.
Agols, riu dels
Riu que, reunit amb el riu d’Ensagens i el riu dels Cortals, aflueix, per l’esquerra, a la Valira d’Encamp, poc abans de la Mosquera.
Una part important de les seves aigües és desviada pel canal subterrani de Ransol cap a l’estany d’Engolasters.
Neix al peu del pic dels Agols, al límit de les parròquies d’Encamp i d’Andorra la Vella.
