Arxiu de la categoria: Geografia

Aiguatèbia i Talau (Conflent)

10 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 29,7 km2, 1.365 m alt, 44 hab (2012)

(fr: Ayguatébia-Talau)  Situat al centre de les terres àrides de les Garrotxes de Conflent, a l’oest de la comarca, en contacte amb el Capcir. El terme comprèn la vall de la riera dels Pujols i un petit sector de la vall de Cauders. El bosc de Clavera ocupa la part meridional del terme.

El municipi, com la majoria dels que l’envolten, es troba en procés de despoblament, havent perdut més d’un 95% de la població en els últims cent anys a causa de la manca de possibilitats i la migradesa dels seus recursos.

El poble és situat a l’esquerra de la riera de Pujols; l’església parroquial de Sant Feliu, d’estil romànic i reconstruïda a la fi del segle XVII, conserva una antiga imatge de la Mare de Déu del segle XII i retaules barrocs dels segles XVII i XVIII.

Aiguaneix, l’

Deixa un comentari

(Er, Alta Cerdanya)

Naixement del riu d’Er, a uns 2.400 m alt, al vessant occidental del Puigmal.

Aigualluts, forat dels

7 Respostes

(Benasc, Ribagorça)

Cavitat circular, s’obre al pla dels Aigualluts, al nord del massís granític de la Maladeta i al peu de la cresta divisòria amb la Vall d’Aran, al mateix punt de contacte amb les calcàries devonianes de la cobertora.

S’hi precipiten les aigües de fusió de les geleres d’Aneto, Barrancs, Tempestes i Salenques, que s’escorren per la capçalera de la vall de l’Éssera, però que a través d’un curs subterrani de més de 3 km i de prop de 600 m de desnivell, obert a través de les calcàries devonianes, ressorgeixen als goells d’Et Joeu, a la Vall d’Aran.

Aiguadoliva, rambla d’

1 Resposta

(la Jana / Vinaròs, Baix Maestrat)

Curs d’aigua intermitent, entre els dos municipis, originat prop de la Jana.

En el seu curs inferior separa el municipi de Vinaròs dels de Càlig i de Benicarló.

Aiguadolç, cala d’

Deixa un comentari

(Sitges, Garraf)

Cala, a llevant i dins el municipi, a les costes de Garraf.

Aigua Amarga, platja de l’ -Alacant-

2 Respostes

(Alacant, Alacantí)

Platja, la més meridional del terme, anomenada també del Saladar, on desguassa la rambla de l’Aigua Amarga.

Una torre de defensa, la torre de l’Aigua Amarga, fou construïda en aquest indret.

Aigua Amarga, l’ -Camp de Morvedre-

Deixa un comentari

(Albalat dels Tarongers, Camp de Morvedre)

Sector, al vessant meridional de la serra de la Calderona, fora de les aigües del Palància.

El barranc d’Aigua Amarga, que es forma en aquest indret, és d’aigua contínua.

Aigodolça, el clot de s’

Deixa un comentari

(Santa Margalida, Mallorca Pla)

Cala, a la badia d’Alcúdia, a la vora de la qual s’ha format la població de Can Picafort.

Aielo de Rugat (Vall d’Albaida)

1 Resposta

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 7,66 km2, 267 m alt, 166 hab (2014)

Situat al vessant septentrional de la serra de Benicadell, al sud de València. És drenat per una sèrie de barrancs que desguassen al riu de Vernissa. El territori, de relleu accidentat a la meitat sud, és relativament pla al nord.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de secà, principalment vinyes i oliveres, i també garrofers, ametllers i blat, amb algunes hectàrees de regadiu (blat i cítrics). Les terres de conreu estan força repartides i són conreades, en general, per llurs propietaris. Àrea comercial de Gandia. La població ha anat disminuint des de l’inici del segle XX.

El poble, al peu de la serra, sota un antic castell, havia estat una alqueria musulmana, que al moment de llur expulsió (1609) tenia 43 focs de cristians nous que depenien eclesiàsticament de la parròquia de Montitxelvo.

Aielo de Malferit (Vall d’Albaida)

12 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 27,08 km2, 282 m alt, 4.657 hab (2014)

Situat al vessant meridional de la serra Grossa, des de la Serralada fins a prop del port de l’Olleria. La part del territori no conreada és coberta de boscos de pins i, especialment, de brolla i garrigues.

L’agricultura de secà i el regadiu, que aprofita aigua procedent del riu Clariano, juntament amb la indústria tèxtil, del vidre i algunes destil·leries, són les principals activitats econòmiques del municipi. La industrialització, sobretot, ha fet que hi disminuís últimament l’emigració.

El poble conserva el palau dels marquesos de Malferit, repobladors de la vila després de l’expulsió dels moriscos. També destaca el raval o barri de les Eres.

Fora vila es troben els antics llocs, actualment masies, de Parçons i de Cairent.

Enllaç web: Ajuntament