Despoblat, a la serra d’Espadà, a la capçalera de la rambla d’Almedíxer.
Aibola, l’
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Aiamans
Possessió. Era una cavalleria cedida per Jaume I el Conqueridor, el 1232, a Arnau de Togores, juntament amb la de Lloseta.
Aquestes senyories foren convertides, el 1634, en comtat d’Aiamans i baronia de Lloseta, a favor del seu descendent Miquel Lluís Ballester de Togores i de Sales, cavaller de Calatrava.
El novè comte (1795-1831) fou el brigadier i escriptor Josep de Togores i Sanglada. El títol passà després als Gual i als Planas.
Es conserva el Palau dels Comtes d’Aiamans.
Aialt
(Castell de Castells, Marina Alta)
Despoblat, esmentat com a alqueria el 1322. El 1602 tenia 54 focs de moriscs, els quals foren expulsats el 1609.
El barranc d’Aialt és un dels que drenen la vall de Castells, capçalera del riu de Gorgos.
Aiacor
Poble, situat a l’esquerra del riu Cànyoles (anomenat aquí la rambla de Montesa), en una plana regada per les sèquies de la Llosa i de Ranes.
Antiga alqueria musulmana, tenia el 1609, any de l’expulsió dels moriscs, 63 focs de cristians nous. Fins al 1879 constituí un municipi.
La seva parròquia (Sant Jaume) fou creada al segle XVI (fins aleshores pertanyia a la col·legiata de Xàtiva) i, fins al començament del segle XX, tingué annexa la de la Torre de Cerdà. L’actual església fou construïda el 1760.
Ahillas
Llogaret.
Agut, cabeç
(les Alcubles, Serrans / Altura, Alt Palància)
Tossal entre els dos municipis, a la serra que separa el Túria i el Palància.
En el parlar castellà local és anomenat Cabezagut.
Agustins *
(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)
Nom amb el qual també és conegut el lloc de Bustins.
Agullons
(Montesquiu d’Albera, Rosselló)
Masia, situada a la ribera dreta del Tec.
És el lloc de l’antic santuari de la Mare de Déu d’Agullons.
Agulles, serra de les -Ribera Alta-
(Ribera Alta / Safor)
Serralada entre els límits de les dues comarques.
La part més extensa es troba dins el municipi d’Alzira (Ribera Alta) i la resta en els de Benifairó de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna (Safor), paral·lela de la serra de Corbera, amb petites elevacions (de 500 a 550 m alt, amb el màxim de 564), però amb forta accidentació.
La natura calcària de la roca ha originat les nombroses fonts. Les valls de la Casella i de l’Estret limiten la serra pel nord i pel sud, respectivament.
Agulles, les -Anoia-
Regió, la més occidental del massís de Montserrat.
