Urbanització del terme municipal.
Masia (1.358 m alt), situada damunt la riba dreta de la Tet.
Era una possessió del monestir de Cuixà, esmentada ja a l’acta de la seva fundació, del 879.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Vall, a les serres de Llevant, situada a la capçalera del torrent de Lluc.
Entre d’altres, hi ha la possessió d’Albarca, molt propera al monestir de Lluc.
Possessió, a uns 3 km de la torre des Matzocs (anomenada també torre d’Albarca), emplaçada a la costa davant del faralló d’Albarca.
Veïnat, situat a les vores del Gurri, prop de l’aiguabarreig amb la riera de Tona.
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 21,35 km2, 96 m alt, 1.163 hab (2014)
(trad: Albalat de Segart) S’estén a totes dues vores del Palància i s’enfila, a l’esquerra, pel vessant septentrional de la serra de la Calderona fins al límit de l’Horta per la banda de muntanya, al nord de València.
La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (tarongers, hortalisses i cereals), alimentada per la sèquia major de Morvedre o d’Algar i que ocupa la majoria de la població activa; al secà s’hi conrea garrofers, oliveres i ametllers. Hi ha també un sector industrial format, sobretot, per les fàbriques de Sagunt. Àrea comercial de València. La població ha anat disminuint constantment des del 1910.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és emplaçat a la vora esquerra del Palància.
Municipi de l’Horta (País Valencià): 4,6 km2, 10 m alt, 3.937 hab (2014)
(o de Mossèn Sorell, ant: Albalat de Codinats) Situat al nord de València, entre la mar i els turons que limiten l’Horta a ponent.
L’agricultura de secà i principalment el regadiu (blat, tarongers, patates, llegums i hortalisses), alimentat amb aigua de la sèquia de Montcada, i una certa industrialització (materials de construcció, conserves vegetals, caixes d’embalatge), que s’ha incrementat els darrers anys, constitueixen les principals fonts de riquesa del municipi. Àrea comercial de València.
La vila, emplaçada sobre l’antiga carretera de València a Barcelona, era un antic rafal musulmà, conserva l’antic palau senyorial, construït als segles XV-XVI, flanquejat per quatre torres i un pati interior gòtic. L’actual església parroquial és del segle XVIII.
(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
Despoblat i antic castell, actualment enrunat, a la façana marítima (anomenada la Ribera de Cabanes).
Es troba prop de la carretera de Barcelona a València i de l’albufera dels Ànecs (coneguda abans també per albufera d’Albalat), la qual fou l’origen del despoblament.
Es conserva encara l’antiga església, agregada a Cabanes el 1575.
Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 14,39 km2, 13 m alt, 3.485 hab (2014)
(o Albalat de Pardines, ant: Albalat de Seguereny) Estès a l’esquerra del Xúquer en territori completament pla i regat amb l’aigua d’aquest riu a través de la sèquia d’Albalat, al sud de València.
Economia de regadiu (hortalisses, arrossars i tarongers). Algunes indústries agrícoles i de joguines i la cria de bestiar oví, boví i porquí, completen les activitats econòmiques. Pesca esportiva al Xúquer, a l’hivern es caça als arrossars. Àrea comercial de València. La població ha anat augmentant constantment fins al 1970, en que s’ha estancat.
La vila, antiga alqueria musulmana, és situada a l’esquerra del Xúquer, a la part interior d’un meandre; l’actual església parroquial és del final del segle XVII.
Enllaç web: Ajuntament
