Arxiu de la categoria: Geografia

Albal (Horta)

Municipi de l’Horta (País Valencià): 7,4 km2, 15 m alt, 15.935 hab (2014)

Estès des del peu dels turons que limiten la comarca per l’oest fins a la proximitat de l’Albufera de València.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (enciams, patates, llegums, etc), que s’alimenta de sèquies que aprofiten les aigües del Xúquer i del Túria i que es repartida per tot el terme a través de la sèquia d’Albal, complementada per la ramaderia bovina i ovina estabulada i algunes indústries, sobretot d’entapissats, a més de ceràmica, productes químics i tallers de mobles. Àrea comercial de València. Des de l’any 1900 hi ha hagut un importantíssim augment de la població.

El poble era una antiga alqueria musulmana; l’església parroquial acabada de construir el 1967, és d’estil barroc.

Dins el terme municipal es troba el santuari de Santa Anna d’Albal.

Enllaç web: Ajuntament

Albaida, s’ -Menorca-

(es Mercadal, Menorca)

Possessió, a l’est de la vila, tocant al terme d’Alaior, situada prop del puig de s’Albaida (184 m alt).

Albaida, riu d’

(Vall d’Albaida / Costera / Ribera Alta)

Riu (52 km) entre Albaida (Vall d’Albaida) i Castelló de la Ribera (Ribera Alta), afluent de la dreta del riu Xúquer, que neix al vessant septentrional de la serra de Benicadell. Corre en direcció sud-nord, travessant la vall homònima i regant l’horta de Xàtiva.

Els seus afluents més importants són els de l’esquerra: Clariano, Cànyoles i de Barxeta.

Aprofitament agrícola gràcies a les sèquies derivades, entre les quals destaca la sèquia comuna de l’Ènova.

Albaida, port d’

(Vall d’Albaida / Comtat)

Depressió (628 m alt) entre les dues comarques, a l’alineació muntanyosa que les separa, on s’uneixen les serres de Benicadell i d’Agullent.

Hi passa la carretera general de València a Alacant.

Albaida (Vall d’Albaida)

Municipi i capital comarcal de la Vall d’Albaida (País Valencià): 35,25 km2, 323 m alt, 6.031 hab (2014)

Situat entre el riu Clariano i la serra d’Agullent. El sector més muntanyós és cobert de brolles i de boscos de pi blanc.

El municipi, que fa anys havia patit una forta emigració, s’ha convertit darrerament en receptor d’immigració gràcies a la transformació de l’activitat agrícola, bàsicament de secà, i a l’evolució de la indústria tèxtil.

A la ciutat, d’origen musulmà, hi ha l’antic palau senyorial dels Marquesos d’Albaida, l’església arxiprestal, d’estil gòtic, i l’antic convent caputxí, del mateix estil. Darrerament, en una de les torres del palau senyorial s’ha ubicat el Museu Internacional de Titelles d’Albaida, l’únic d’aquestes característiques existent a l’estat espanyol.

Dins el terme es troben l’antic convent dominicà de Santa Anna d’Albaida, el poble d’Aljorf i prop d’un centenar de masies.

Enllaç web: Ajuntament

Albagés, l’ -Alcalatén-

(Vistabella del Maestrat, Alcalatén)

Caseriu, situat als contraforts septentrionals de Penyagolosa.

Albadellet

(Vilafranca de Bonany, Mallorca Pla)

Possessió, situada entre aquesta vila i Manacor.

Albadars, els

(la Serra d’En Galceran, Plana Alta)

Caseriu, situat a l’esquerra de la rambla Carbonera.

Albacar, l’ -Comtat-

(Benimarfull, Comtat)

Despoblat, situat a la part meridional del terme.

Al segle XVI era un caseriu amb quatre focs de cristians vells que fou agregat, el 1574, a la nova parròquia de Benimarfull.

Albacar, l’ -Costera-

(Xàtiva, Costera)

Coster septentrional del castell de Xàtiva, uneix aquest amb l’antiga muralla de la ciutat, on es troben les restes de l’antic monestir cistercenc de Montsant i l’església de Sant Feliu, l’antiga seu visigòtica.