Arxiu de la categoria: Geografia

Almedíxer (Alt Palància)

Municipi de l’Alt Palència (País Valencià): 20,87 km2, 411 m alt, 261 hab (2014)

(cast: Almedíjar) Situat en una vall, al vessant meridional de la serra d’Espadà, al nord-est de Sogorb, a la zona de llengua castellana del País Valencià. A la part muntanyosa del territori predominen les alzines sureres; també hi ha alguns pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (principalment per al consum local) i de secà, on dominen les oliveres, que donen oli de bona qualitat, així com garrofers, ametllers i vinya. L’apicultura, complementa l’activitat econòmica. Àrea comercial de València.

La població, tanmateix, ha disminuït notablement durant el segle XX.

La vila es troba a la dreta de la rambla d’Almedíxer.

Enllaç web: Ajuntament

Almedíxer -Baix Maestrat-

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)

Caseriu, a la dreta del riu Segarra, a l’extrem meridional del terme.

Almèdia, serra d’

(Callosa d’en Sarrià, Marina Baixa)

Muntanya (685 m alt), entre les valls de Callosa i de Guadalest, a l’esquerra d’aquest darrer riu.

El cim culminant es troba al nord-oest i dins el terme de la vila de Callosa d’en Sarrià.

Almeda i Can Mercader

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)

Barri industrial, vora el riu Llobregat.

Almassora (Plana Alta)

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 32,99 km2, 31 m alt, 25.566 hab (2014)

Situat a la riba esquerra del Millars, ocupa un territori completament pla, a 4 quilòmetres al sud de Castelló de la Plana.

El regadiu, que comprèn el 85% del terme, aprofita aigua del Millars a través de la sèquia d’Almassora. La principal font d’ingressos del municipi la proporciona, peró, la indústria, principalment de materials de la construcció, la qual s’ha desenvolupat notablement els darrers anys i ha provocat un fort creixement de la població.

Actualment el municipi és pràcticament un barri de Castelló. Pel centre de la vila passava el ferrocarril de via estreta, avui desaparegut, de Castelló a Onda, conegut popularment per la Panderola.

Dins el terme es troba, al barri marítim de la Torre d’Almassora, l’ermita i el caseriu de Sant Antoni i el santuari de Santa Quitèria.

Enllaç web: Ajuntament

Almasseta

(Vilallonga de la Safor, Safor)

Despoblat, situat a la dreta del riu d’Alcoi, prop de Potries. Era un antic lloc de moriscs (11 famílies el 1602).

El segle XVI esdevingué parròquia junt amb Forna i Reconxet, però quedà despoblat després de l’expulsió del 1609.

Almassereta, l’

(l’Eliana, Camp de Túria)

Llogaret, a poca distància al nord del poble.

Almàssera (Horta)

Municipi de l’Horta (País Valencià): 2,85 km2, 10 m alt, 7.293 hab (2014)

Situat en plena horta, ocupa un territori completament pla, a 5 quilòmetres al nord de la ciutat de València.

L’agricultura, totalment de regadiu, que aprofita aigües de les sèquies de Rascanya i de Montcada, és la gran font d’ingressos del municipi. A part de les hortalisses, el conreu típic és la xufla. Altres activitats econòmiques són la ramaderia estabulada i la indústria, principalment de porcellana. La immigració, procedent sobretot de la Manxa, ha provocat un creixement constant de la població.

El poble, una antiga alqueria d’origen islàmic, conserva el palau senyorial, del segle XVII. L’església parroquial és d’estil neoclàssic.

Dins el terme hi ha més de dues-centes alqueries, típiques de la zona.

Enllaç web: Ajuntament

Almàssera -Marina Baixa-

(Polop, Marina Baixa)

Veïnat, al vessant oriental de la serra d’Aitana.

Almarx

(Xixona, Alacantí)

Districte rural, situat a l’est de la ciutat, a la dreta de la rambla de la Torre.