Arxiu de la categoria: Geografia

Almoradí (Baix Segura)

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 42,7 km2, 11 m alt, 19.992 hab (2014)

Situat a banda i banda del Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini, fins fa poc, del secà (cereals, oliveres i vinya), però el regadiu (hortalisses, cítrics, alfals i patates) s’ha estès notablement durant el segle XX provocant un fort i constant creixement de la població. Hi ha també algunes indústries alimentàries, de la fusta i de joguines. Àrea comercial d’Elx.

La vila va sofrir el 1829 un important terratrèmol que la va destruir del tot i va causar nombroses víctimes.

El terme comprèn alguns veïnats, entre els quals una part de la parròquia de Las Heredades.

Enllaç web: Ajuntament

Almonia, cala s’

(Santanyí, Mallorca)

(o s’Almunia) Cala de la costa. La més meridional de la sèrie que caracteritza aquesta costa.

Molt propera a la urbanització i la platja de cala Llombards. Té alguna significació pesquera.

Almonesir, vall d’

(Algímia d’Almonesir / la Vall d’Almonesir, Alt Palància)

(cast: de Monesil o de Almonacid)  Vall. A la zona de llengua castellana del País Valencià, situada al vessant occidental de la serra d’Espadà. És drenada pel barranc del Baladrar, que aflueix al Palància per l’esquerra.

Els costers de la vall són aprofitats per al conreu de secà mitjançant bancals esglaonats (oliveres, vinyes, blat, moresc, cireres, pomeres). En el terme de la Vall d’Almonesir es troben, a més, els despoblats de Torre-somera i de Sant Joan d’Almonesir.

L’antic castell d’Almonesir, d’origen islàmic, que ha donat nom a la vall, fou adjudicat el 1238, després de la conquesta cristiana, al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. El poble de Matet, tot i trobar-se a la vall de la rambla de Gaibiel, forma part, igualment, de la jurisdicció d’Almonesir. La població musulmana, tanmateix, hi perdurà fins a l’expulsió del 1609.

El 1526 hi tingué lloc un important combat (anomenat batalla d’Almonesir) entre els moriscs avalotats de la serra d’Espadà i les tropes del duc de Sogorb, a les quals aquells infringiren una gran derrota.

Almoixaraca

(Artana, Plana Baixa)

Despoblat.

Almoines (Safor)

Municipi de la Safor (País Valencià): 2,12 km2, 34 m alt, 2.300 hab (2014)

(ant: les Almoines o l’Almoina) Situat en un territori completament pla, a la dreta del riu d’Alcoi, al sud-est de València i al sud de Gandia.

L’agricultura, totalment de regadiu i dedicada quasi exclusivament al taronger, és alimentada per la sèquia comuna de Gandia. Hi ha també alguns magatzems de condicionament de fruita i algunes empreses exportadores. Però la principal activitat econòmica del municipi, la població del qual ha tendit a crèixer, és la indústria tèxtil, amb una gran fàbrica dedicada a la fabricació de teixits de seda i de fibres artificials anomenada la Seda. També hi ha fàbriques de rajoles i de mobles.

Àrea comercial de Gandia.

Enllaç web: Ajuntament

Almiserà (Safor)

Municipi de la Safor (País Valencià): 7,36 km2, 75 m alt, 289 hab (2014)

(o Almiserat)  Situat entre la Vall d’Albaida i l’horta de Gandia, al sud de València. El territori, de relleu accidentat per una sèrie de turons, entre els quals destaca el Tramús, és drenat pel riu de Vernissa, afluent del riu d’Alcoi.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura de secà (cereals, vinya, oliveres, garrofers i ametllers) i de regadiu, aquesta dedicada gairebé exclusivament al taronger. Àrea comercial de Gandia.

El poble, situat a l’esquerra del riu, era una antiga alqueria islàmica.

A l’altra riba del riu es troba el poble de Llocnou de Sant Jeroni (avui municipi independent) i, al nord, sobre un turó, les restes de l’antic castell d’Almiserà.

Enllaç web: Ajuntament

Almisdrà

(Oriola, Baix Segura)

Antic lloc i parròquia. Despoblat en època no determinada, fou agregat a la parròquia de Sant Salvador d’Oriola.

Repoblat a partir del segle XVIII, esdevingué ajuda parroquial (1831) i, més endavant, parròquia de Sant Bartomeu (Sant Bartomeu d’Almisdrà).

Almeza, La

(Alpont, Serrans)

Llogaret, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a 6 km al nord de la vila.

Almenara (Plana Baixa)

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 27,6 km2, 23 m alt, 6.123 hab (2014)

Situat entre els darrers contraforts de la serra d’Espadà i la mar. A la part muntanyosa hi ha boscos de pins. També hi ha una zona pantanosa on abunden els joncars.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, complementada pel secà i la indústria, sobretot magatzems de taronja. La població ha augmentat fins al triple durant el segle XX.

El poble, d’origen islàmic, conserva les restes de l’antic castell d’Almenara. Entre el 1721 i el 1738 hi va ser construïda l’actual església parroquial, en substitució de l’antiga.

Al litoral hi ha l’estany d’Almenara, conjunt de tres llacunes utilitzades per a la pesca i la caça aquàtica, i prop d’aquest estany, sobre un turó, es troba l’anomenat temple de Venus, de fet les ruïnes d’un conjunt sepulcral romà.

Enllaç web: Ajuntament

Almenara -Costera-

(Vallès de la Costera, Costera)

Enclavat (0,375 ha), dins el terme de Xàtiva.