Arxiu de la categoria: Geografia

Casinos (Camp de Túria)

4 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 41,57 km2, 288 m alt, 2.829 hab (2014)

Situat a l’oest de la comarca, al límit amb els Serrans i l’Alt Palància, al nord-oest de Llíria, drenat per la rambla d’Artaix, afluent del Túria.

L’agricultura, bàsicament de secà, és dedicada sobretot a la vinya, que ha donat lloc a una cooperativa vinícola, que produeix un vi molt apreciat. Hom conrea també blat, oliveres, garrofers i ametllers. Altres recursos econòmics són la ramaderia, l’avicultura, l’explotació d’algunes pedreres de caolí i guixeres i la fabricació d’ametlles garapinyades, típica del municipi. Àrea comercial de València.

El poble, a l’esquerra de la rambla d’Artaix, es formà a mitjan segle XVIII; és destaca l’anomenada Casa de Capítol i l’església parroquial, dedicada a santa Bàrbara (erigida el 1778).

Dins el terme, al nord, hi ha la caseria del Mas d’Agustí.

Enllaç web: Ajuntament

Cases de Pena, les (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 13,38 km2, 46 m alt, 834 hab (2012)

(ant: les Casasses, fr: Cases de Pène) Ocupa la vall mitjana de l’Aglí, aigua avall de l’estret de Cavanac. El terme és accidentat per la serra de Talteüll, al nord, i el massís de Pena, al sud.

La vida econòmica del municipi es basa en l’explotació de pedreres calcàries i l’agricultura de secà, dedicada sobretot a la vinya, que ha donat lloc a una cooperativa vinícola (vi dolç natural de les costes de l’Aglí i vi de qualitat superior de les Corberes del Rosselló).

El poble es troba a banda i banda de l’Aglí; el nucli vell, a l’esquerra, és al voltant de l’església parroquial; l’expansió del segle XIX tingué lloc a la dreta del riu; tots dos nuclis es comuniquen per un llarg pont. Molt a prop hi ha l’antic castell i actual santuari marià de Pena, al massís del mateix nom.

Cases Baixes (Racó)

1 Resposta

Municipi del Racó (País Valencià): 22,62 km2, 650 m alt, 195 hab (2014)

(cast: Casas Bajas) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, estès a banda i banda del Túria i al límit amb Castella. Les brolles i els pasturatges ocupen gairebé la meitat del terme.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, principalment de secà (cereals, vinya, oliveres, ametllers i figueres); el regadiu és localitza a la riba del Túria i és dedicada al conreu d’arbres fruiters, hortalisses i blat de moro. També hi ha ramaderia ovina, aviram i apicultura. Àrea comercial de Terol.

Aquests recursos econòmics no ha pogut evitar l’emigració de bona part de la població, sobretot a partir del 1910.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba a la dreta del Túria; l’església parroquial és dedicada a la Transfiguració.

Pertangué fins al 1838 al terme d’Ademús.

Cases Altes (Racó)

2 Respostes

Municipi del Racó (País Valencià): 16,89 km2, 680 m alt, 149 hab (2014)

(cast: Casas Altas) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a banda i banda del Túria. La major part del territori és ocupat per brolles (espígol); hi ha pasturatges d’hivern de propietat municipal.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, predominantment de secà (cereals i vinya); també hi ha regadiu (cereals -blat, sègol-, blat de moro, patates, hortalisses i arbres fruiters -pereres i pomeres disseminades-) a la riba del Túria. Hi té una certa importància el bestiar de llana, així com l’avicultura i l’apicultura.

Activitats que tanmateix no han pogut impedir l’emigració de gran part de la població a Barcelona, Sagunt i València. Àrea comercial de Terol.

El poble és a la dreta del Túria, dominat per l’església parroquial, dedicada a la Trinitat.

Pertangué fins al 1838 al terme d’Ademús.

Casafabre (Rosselló)

1 Resposta

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 6,99 km2, 557 m alt, 40 hab (2012)

(fr: Casefabre) Situat a la vall mitjana del riu Bulès, a la zona muntanyosa dels Aspres que limita amb el Conflent, al sud-oest de Perpinyà. Hi ha algunes hectàrees de bosc.

A causa de la migradesa dels recursos econòmics del municipi (limitats a bosc i a agricultura de secà), és un dels municipis de més escàs poblament del Rosselló; des de mitjans del segle XIX fins al primer terç del segle XX la població ha anat oscil·lant, i ha partir d’aquesta data hi hagué un important descens, tot i que els darrers anys s’ha mantingut estable. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és en un coster, a la dreta del riu del Bulès, és format per unes poques cases al voltant de l’antiga església parroquial de Sant Martí. Havia estat possessió del monestir de Sant Genís de Fontanes.

Dins el terme i al sector de l’esquerra del riu hi ha el petit agrupament del Veïnat de Baix.

Carrícola (Vall d’Albaida)

4 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 4,6 km2, 425 m alt, 99 hab (2014)

Situat al vessant septentrional de la serra de Benicadell, al límit amb el Comtat. Una gran part del terme és muntanyós.

La vida econòmica local es basa principalment en l’agricultura de secà (cereals, garrofers, ametllers i oliveres), que ocupa el sector nord del terme, que predomina sobre el regadiu. La confecció de paneres per al revestiment de garrafes, és una activitat tradicional al municipi. Àrea comercial d’Ontinyent. La població, fins ara decreixent, ha experimentat un augment des del 1965.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat al peu de la serra de Benicadell; és d’origen islàmic; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel i va ser renovada al començament del segle XX.

L’antiga torre o castell de Carrícola és dins el terme del Palomar.

Enllaç web: Ajuntament

Balears, província de

35 Respostes

(Illes Balears, 1812 – )

Demarcació administrativa que comprèn la totalitat de l’arxipèlag, la capital de la qual és Palma de Mallorca. És dividida en 5 partits judicials i 65 municipis (1961).

Sovint sota el nom tradicional de Mallorca, aquest territori constituí una unitat en les diferents divisions administratives de l’estat espanyol efectuades al començament del segle XIX, a partir de l’annexió definitiva de Menorca (1802): departament el 1809, prefactura el 1810, províncies el 1812, el 1822 i el 1833.

Els partits judicials foren creats el 1834; a més dels cinc actuals, hi hagué el de Ciutadella fins al 1849, que fou incorporat al de Maó.

Balears, Illes *

Deixa un comentari

Veure> les Illes Balears  (país de l’Europa mediterrània).

Balear, mar

3 Respostes

(Països Catalans)

Sector, el més ampli, del Mediterrani occidental, on hi ha les Illes Balears, a l’oest i al nord, fins al litoral situat entre el cap de Sant Sebastià i el cap de Sant Antoni, amb els amples golfs de València i de Lleó.

Baldovar -Serrans-

Deixa un comentari

(Alpont, Serrans)

(o Valdovar) Llogaret, és el nucli més important del municipi.

L’església de Sant Roc, barroca, és del segle XVII.