Petit estany, a la coma de Varilles, a la capçalera de la ribera d’Ordino, dominat pel pic de l’estany Balçat (2.899 m alt), que forma part de la línia de crestes de la zona axial pirinenca.
Balçat, estany
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Carlet (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 45,6 km2, 48 m alt, 15.351 hab (2014)
Situat al sud-oest de València, a l’extrem occidental de la comarca, entre els contraforts orientals de la serra de Dosaigües i la plana al·luvial del riu Magre. A l’est hi ha boscos de pins.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu, dedicat principalment als tarongers i altres fruiters, cereals, hortalisses, els quals són possibles gràcies a la sèquia de Carlet, hi ha, a més, agricultura de secà (garrofers i oliveres). Granges avícoles i apicultura. Entre les activitats industrials destaquen: l’alimentària (farineres, derivats dels cítrics), de la ceràmica, de la construcció (rajoles, maons) i de la fusta. Àrea comercial de València.
La ciutat, d’origen islàmic, és a la dreta del riu Magre; l’església parroquial, dedicada a Santa Maria, conserva un Davallament de l’escola de Bergara (segle XVIII).
Dins el terme es troben el caseriu de la Creunegra i els despoblats de Pintarrafes i de Massalet. El 1604 la senyoria fou elevada a comtat de Carlet.
Enllaços web: Ajuntament – Fundació Caixa Carlet – Agrupació Musical L’Artística
Càrcer (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 7,6 km2, 42 m alt, 1.952 hab (2014)
Situat a la vall Farta (anomenada també vall de Càrcer), drenat pel Xúquer, que en forma el límit septentrional, i pel riu de Sellent, al límit amb la Costera.
La base econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, dedicada bàsicament al taronger, de llarga tradició, que aprofita l’aigua del Xúquer a través de les sèquies d’Escalona, del canal de la vall de Càrcer i de la sèquia de Càrcer. El conreu de la taronja ha donat lloc a petites activitats industrials. Ramaderia. Àrea comercial de Xàtiva.
El poble, d’origen islàmic, és a la dreta del riu de Sallent, afluent del Xúquer; l’església parroquial, dedicada a Santa Maria, és obra de 1710-20. Fou el centre de la baronia de Càrcer.
Enllaç web: Ajuntament
Carcaixent (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 59,2 km2, 21 m alt, 20.613 hab (2014)
Estès des de la conca del Xúquer fins a les muntanyes de Valldigna, al sud. La zona muntanyosa és coberta de pinedes.
La gran font de riquesa del municipi és el regadiu (dedicat molt especialment al taronger, així com també arròs i hortalisses), que ocupa la plana del Xúquer i aprofita l’aigua del riu a través de la sèquia de Carcaixent, creada el 1654. El conreu de la taronja, implantat al municipi fa més de dos-cents anys, és també l’origen de les principals activitats industrials (conserves, sucs vegetals, preparació per a l’exportació, etc) i comercials que hi tenen lloc i la primera causa del seu creixement demogràfic. També hi ha indústria de fabricació de materials per a la construcció i metal·lúrgica. Àrea comercial d’Alzira.
La ciutat, d’origen islàmic, és a la plana al·luvial del Xúquer, a la dreta del riu; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, dels segles XVI-XVII, renovada el XVIII després d’un incendi.
Dins el terme hi ha els barris i caseries de Santa Bàrbara i la Cogullada i el llogaret de la Barraca d’Aigües Vives, en part dins el d’Alzira.
Enllaç web: Ajuntament
Caramany (Fenolleda)
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 14 km2, 280 m alt, 148 hab (2013)
(occ: Caramanh) Situat a la vall mitjana del riu Aglí, que travesa el terme d’oest a est. Al sector muntanyós, al sud, és accidentat pels vessants septentrionals de la serralada que separa la Tet i l’Aglí (coll de les Colomines, 699 m alt) i és en part cobert de bosc.
La base de l’economia local és l’agricultura, el secà dedicat sobretot a la vinya, com és propi de la zona, i amb la producció de vi de qualitat superior denominada Corberes del Rosselló (hi ha una cooperativa vinícola), i el regadiu, alimentat amb aigües de l’Aglí, amb petites extensions d’hortalisses i arbres fruiters. Àrea comercial de Perpinyà. La població, amb tot, ha disminuït constantment des de mitjan segle XIX.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba en un coster sobre la riba dreta del riu de l’Aglí.
Capdepera (Mallorca Llevant)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 54,92 km2, 111 m alt, 11.385 hab (2014)
Situat a la part més oriental de l’illa, al vessant d’un turó, al nord-est de Manacor. L’interior és accidentat per les serres des Racó i de son Cervera; la costa és una successió de cales i espadats, com la punta de Capdepera, a l’extrem est de l’illa i on hi ha un far.
Les activitats agrícoles de secà (cereals, ametllers, oliveres i figueres), de regadiu (hortalisses), pesqueres (hi ha un port pesquer a Cala Ratjada) i ramaderes (bestiar oví i porcí) del municipi, s’han vist avui àmpliament superades pel turisme, que ha esdevingut la principal font de recursos i la causa d’un important creixement demogràfic a partir de la dècada de 1960. Indústria alimentària i confecció amb palmes de margalló. Àrea comercial de Manacor.
La vila, prop de la costa, conserva el nucli emmurallat (segle XIV), conegut com a castell de Capdepera. L’església parroquial de Sant Bartomeu és del segle XIX.
Dins el terme hi ha el nucli turístic de Cala Ratjada i, al cap Vermell, les coves naturals d’Artà.
Enllaç web: Ajuntament
Canyada de Biar, la (Alt Vinalopó)
Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 19,32 km2, 558 m alt, 1.242 hab (2014)
(cast: la Cañada) Situat al vessant septentrional de la serra de Sant Cristòfol, a la vall de Biar, al sistema subbètic valencià, al nord-oest d’Alacant. Hom reserva prop de la meitat del terme a matolls i espartars espontanis.
Els recursos econòmics del municipi es basen en l’agricultura, amb predomini del secà (olivera, cereals i vinya); el regadiu (arbres fruiters, cereals i hortalisses) s’alimenta de les aigües de la vall de Beneixama i del Vinalopó. Bestiar oví. Àrea comercial de Villena.
El poble, que agrupa gairebé tota la població del municipi, es troba al peu de la serra de Sant Cristòfol. Formà part, fins al 1795, del terme de Biar, després depengué de Beneixama i del Camp de Mirra, del qual se separà el 1843.
Enllaç web: Ajuntament
Canyada de Beric, la (Matarranya)
Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 10,83 km2, 738 m alt, 102 hab (2014)
(cast: la Cañada de Verich) Situat als contraforts del vessant meridional de la serra de Cirerals, al sud d’Alcanyís, drenat pel barranc de la Canyada, que neix dins el terme i desguassa al Guadalop per la dreta. El terreny és accidentat i la major part del territori és ocupat per boscs de pi blanc, que són explotats econòmicament, per matolls, especialment romaní, i erms.
Altres recursos del municipi són la ramaderia (bestiar oví i cabrum, que aprofita les pastures naturals), l’agricultura, predominantment de secà (vinya, oliveres i cereals) i diversos jaciments d’argila i pedreres de granit (a la vall del barranc de la Canyada). Àrea comercial d’Alcanyís. La població, amb tot, tendeix a disminuir.
La vila es troba a la dreta del barranc de la Canyada. Fou de la jurisdicció de l’orde de Calatrava.
Dins el terme municipal hi ha un poblat ibèric.
Cànoes (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,55 km2, 71 m alt, 4.875 hab (2012)
(fr: Canohès) Situat en una plana molt conreada entre Tuïr i el sud-oest de Perpinyà.
Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, dedicada principalment als arbres fruiters i a la vinya, l’elaboració de vi de qualitat (dins de la zona del vi dolç natural de les Costes de l’Alt Rosselló i del vi de qualitat superior de Rosselló dels Aspres), també hi ha arbres fruiters i hortalisses. La ramaderia ovina aprofita els herbatges de la depressió. Indústria de materials de construcció. Àrea comercial de Perpinyà.
La població ha experimentat un notable ascens durant les últimes dècades, en gran part degut a la proximitat de la ciutat de Perpinyà.
El poble, que fou construït prop d’un estany, dessecat ja a l’edat mitjana, es troba al voltant de l’antic castell de Santa Llúcia i de l’església parroquial, d’estil romànic.
Canillo (Andorra)
Parròquia d’Andorra: 110,0 km2, 1.526 m alt, 4.826 hab (2011)
La més extensa i la primera parròquia, segons l’ordre tradicional del país. Ocupa una gran extensió per diferents valls subsidiàries de la capçalera de la Valira, eix del territori, situada al nord d’Encamp, conegut per la solana d’Andorra.
La vida econòmica local, basada en l’agricultura i la ramaderia, ha experimentat una forta revifalla els darrers anys a causa de la construcció de l’estació esportiva hivernal de Soldeu.
El poble és a la confluència del riu de Montau amb la Valira d’Encamp; manté en bona part el seu caràcter arcaic: vells molins i cases pairals amb balconades de fusta; hi destaca l’església parroquial de Sant Serni, que conserva valuoses obres d’art; la creu de pedra dels Set Braços data de la segona meitat del segle XV.
La parròquia comprèn, a més, els pobles, llogarets i caserius del Tarter, Ransol, els Plans, l’Aldosa de Canillo, el Vilar de Canillo, les Cases del Forn, Prats, Pradarrodó i les Morelles, l’església romànica de Sant Joan de Caselles, el santuari marià de Meritxell, a més d’una dotzena de masos.
Enllaç web: Parròquia
