Balneari, a l’est de la serra Grossa, al costat de la font d’Alfama, d’aigües bicarbonatades, que surt a 39ºC.
Fou construït a la fi del segle XVIII pel marquès de Bèlgida i modernitzat posteriorment.
La tradició balneària, però, és molt anterior; dins el terme hi ha les restes de l’aqüeducte de Bellús, gòtic, obra del segle XV.
(Ares del Maestrat, Alt Maestrat)
Masia, situada a la dreta i prop del naixement de la rambla de la Belluga, de curs intermitent, tributària, per l’esquerra, de la rambla Carbonera, i límit amb els municipis de Morella i de Catí.
Poble, situat a la carena que separa les valls dels rius Ample i de les Bules, al voltant de l’antic castell de Bellpuig (aturonat, a 772 m alt, i arruïnat).
Al peu de la carretera de Bulaternera als Banys d’Arles hi ha l’església parroquial, romànica, antigament anomenada de Sant Pere de la Serra, i actualment, la Trinitat de Bellpuig, que ha esdevingut un santuari famós.
Priorat premonstratenc (Santa Maria de Bellpuig o Santa Maria d’Artà), prop de la vila. Filial de Bellpuig de les Avellanes.
El segle XIII i el començament del XIV conegué una gran esplendor. El 1424, l’abat de Bellpuig l’extingí i féu retornar els canonges a l’abadia-mare. El priorat fou permutat per la vila d’Os de Balaguer.
L’església, del segle XIII, es conserva convertida en casa de camp.
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 7,4 km2, 200 m alt, 1.708 hab (2014)
Situat al nord d’Albaida, a la dreta del riu d’Albaida, a l’aiguabarreig amb el Clariano.
El terreny és pla i força conreat (el regadiu -hortalisses i cereals- és alimentat amb aigua de l’Albaida a través de la sèquia de Montaverner). Predomina, però, el secà, amb un gran nombre d’arbres fruiters (ametllers, presseguers), vinya, que produeix raïm de taula, cereals (blat i ordi), oliveres i garrofers. Petites indústries tèxtils i agropecuàries completen l’oferta econòmica. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i d’Ontinyent. La població, en ascens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat.
El poble, d’origen islàmic, es troba sobre un petit turó que domina l’aiguabarreig dels dos rius; l’església parroquial de Sant Joan i Sant Jaume s’independitzà de la d’Albaida el 1535.
Dins el terme hi ha, a més, el despoblat i santuari marià de Colata.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 174,22 km2, 1.205 m alt, 237 hab (2014)
(cast: Montanuy) Estès per les valls pirinenques de Barravés i Castanesa, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al nord-oest del Pont de Suert. El terreny és muntanyós i accidentat, i la major part del territori és coberta de bosc i de prats.
La vida econòmica del municipi és agrícola, els conreus són al fons de les valls, destinats a cereals (ordi, blat i civada), a farratge i a prats per al bestiar boví. Explotació forestal (pins negres, avets i roures). Central elèctrica de Bono. Àrea comercial del Pont de Suert. La població es troba molt disseminada i ha disminuït notablement els darrers cinquanta anys.
El poble és aturonat damunt un barranc que vessa a la Noguera.
El municipi comprèn, també, els antics termes de Bono i Castanesa, annexats el 1966, el santuari marià de Buràs i els pobles de Ginast, Benifonts, Noals, Senyiu, Casterner de Noals i Escané, les caseries d’Herbera i Seu, el despoblat de Viuerri i el llogaret de Vinyals.
Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 34,14 km2, 580 m alt, 403 hab (2014)
(cast: Montán) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià i drenat pel barranc de Montant, afluent del Millars. El terreny és molt muntanyós (serres d’Espina i de Montalgrau) i poc conreat (un 10% escàs) i la major part és ocupat per matolls i bosc, fet que ha causat una continua davallada demogràfica des de la fi del segle XIX.
Hi ha abundància de fonts, l’aigua de les quals serveix per a regadiu d’algunes hortes. Hi ha també conreus d’oliveres, cereals, vinya i ametllers. Hi té una gran importància la ramaderia ovina. Indústria de la construcció. Àrea comercial de Sogorb.
La vila, d’origen islàmic, és al peu del turó del Calvari, a banda i banda del torrent de Montant; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Bernat, arxiprestal, bastida en 1730-35.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 37,8 km2, 418 m alt, 583 hab (2014)
(ant: l’Alqueria Alta) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a la vall mitjana del Millars, a la confluència amb la rambla de la Maimona. El terme s’estén a banda i banda del riu, és muntanyós i poc conreat, fet que ha causat un important descens demogràfic els darrers decennis.
La principal riquesa és l’agricultura, amb conreus de patates, hortalisses i fruiters a la vall del riu, i al secà: cereals, ametllers i oliveres. El municipi és també un lloc d’estiueig tradicional, gràcies a les nombroses fonts d’aigua medicinal.
El poble, situat a la dreta del Millars, és d’origen islàmic; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Jaume, bastida en 1782-98.
El terme comprèn, a més, el poble de Montanet o l’Alqueria Baixa i el 1974 hi fou annexat el municipi de Campos d’Arenós a causa de la construcció del pantà.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 15,90 km2, 480 m alt, 148 hab (2012)
(fr: Montalba-le-Château) Situat als Aspres, entre el coll de les Colomines i el de Ternera, des del cim de la serralada que separa les valls de l’Aglí i de la Tet fins a prop de la vall de la Tet, al límit amb el Rosselló. El terme és drenat per les rieres de Bellaguarda i de la Craberissa, ambdós afluents de la Tet. El relleu és accidentat, amb boscos d’alzines.
L’economia del municipi es limita a la ramaderia (bestiar cabrum) i a la migrada agricultura de secà, el principal conreu del qual és la vinya, que es destina a l’elaboració de vi de denominació d’origen controlat; també s’hi conreen arbres fruiters i hortalisses. Hi ha una cooperativa. Àrea comercial de Perpinyà. Notable descens demogràfic.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l’església parroquial i per l’antic castell de Montalbà.
La parla del lloc és de transició vers l’occità.
Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 152,36 km2, 341 m alt, 12.460 hab (2014)
(cast: Monóvar) A la serralada sub-bètica valenciana, amb depressions com el Fondó i el Manyar, i extensos glacis. El Vinalopó passa per l’extrem oriental del terme.
Amb l’agricultura (vinya i cereals) en recessió, la vida econòmica local es basa en la indústria (pedreres, calçat, cellers i destil·leries), que ocupa gran part de la població activa que no treballa fora del municipi. La població tendeix a augmentar, equilibrada entre l’emigració i l’immigració.
La ciutat, d’origen islàmic, ocupa una llarga solana de més d’un quilòmetre; s’hi destaquen l’església parroquial de Sant Joan Baptista, bastida el 1775, i la casa natal de Josep Martínez i Ruiz “Azorín”.
El terme comprèn, a més, el poble del Fondó de Monòver i les caseries i llogarets de les Cases del Senyor, Xinorla, el Xinorlet, la Romana Alta, Alciri, Alquebla, la Canyada Roja, la Canyada de Don Ciro, les Cases de Joan Blanco, les Cases de Sanxis, el Derramador, la Font del Pi, Madara, Almorqui, el Manyar i la Rambleta.
