Cala de la costa meridional, a l’oest de cala Pi.
Beltran, cala
1 Resposta
Arxiu de la categoria: Geografia
Montesquiu d’Albera (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 17,06 km2, 250 m alt, 1.195 hab (2012)
(fr: Montesquieu des Albères) Situat al límit amb el Vallespir, estès des de la riba dreta del Tec fins a la serra de l’Albera (puig de Sant Cristau, l’antic Montesquiu, 1.015 m alt), que accidenta el sector sud del terme, cobert de bosc d’alzines, que està força delmat pels incendis, i per pasturatges.
La vida econòmica del municipi es limita a l’agricultura de secà, amb predomini de la vinya, destinat a la producció de vi corrent, vi de qualitat i vins d’aperitiu, i llegums; al regadiu, situat a la plana al·luvial propera al riu, regada pel canal de l’Albera, s’hi conreen arbres fruiters (presseguers i albercoquers, sobretot). Hi ha ramaderia (molt migrada).
El poble es a la dreta del torrent de Sant Cristau, al peu del vessant meridional del puig de Sant Cristau, que havia estat coronat pel castell de Sant Cristau o d’Albera, centre de la baronia de Montesquiu.
Dins el terme hi ha el mas i antic santuari d’Agullons (o dels Agullons).
Montesinos, Los (Baix Segura)
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 15,05 km2, 7 m alt, 4.966 hab (2014)
A la zona de parla castellana del País Valencià. El terme comprèn l’antic enclavament del municipi d’Almoradí (del qual fou segregat el 1990), separat de la part principal pel terme d’Algorfa.
Va sorgir modernament gràcies a l’expansió de l’agricultura de regadiu (cítrics i hortalisses), establerta en aquesta zona contigua a les salines de Torrevella, alimentada pel canal de Los Riegos de Levante. Té una important indústria agroalimentària, així com de fabricació de materials per a la construcció, fusteria i estructures metàl·liques i conserves de peix. També és important el turisme. Àrea comercial d’Oriola.
A la vila destaca l’església parroquial dedicada al Pilar, construïda el 1886.
Dins el terme hi han diverses construccions del segle XVIII per a la conservació de l’aigua (partida de La Marquesa).
Enllaç web: Ajuntament
Montescot (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 6,02 km2, 14 m alt, 1.712 hab (2012)
Situat al nord-oest d’Elna, al Riberal.
En un terreny pla i molt conreat: fruiters i verdures al regadiu i vinyes al secà, aquesta última és la riquesa principal i produeix vins de qualitat superior (de la zona de Rosselló dels Aspres) i vins d’aperitius. La ramaderia ovina, bovina i equina ha esdevingut el complement econòmic de l’agricultura. Àrea comercial de Perpinyà. La població ha experimentat un ascens notable, per influència de Perpinyà, on treballa part de la població activa.
El poble és establert vora l’església parroquial i creuat per la carretera d’Elna a Tuïr. Fou centre de la baronia (després varvassoria) de Montescot.
Dins el terme hi ha la masia i antic poble de Valric i diversos masos.
Montesa (Costera)
Municipi de la Costera (País Valencià): 48,11 km2, 340 m alt, 1.278 hab (2014)
A la vall de Montesa, al límit ja amb la costera de Ranes, entre la serra Plana, al nord, i la serra Grossa, al sud. El terreny és accidentat, hi ha un fort desnivell entre el sector muntanyós i el fons de la vall. Dues terceres parts del territori, no conreades, són ocupades pel matollar i les pinedes.
La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (vinya, oliveres, garrofers i arbres fruiters); el regadiu és dedicat quasi exclusivament a tarongers. La ramaderia ovina és en decadència. Una tercera part de la població activa treballa a la indústria de Canals i de l’Alcúdia de Crespins. Àrea comercial de Xàtiva.
La vila, d’origen islàmic, es troba al peu de les imponents ruïnes del castell de Montesa, i va ésser centre de la comanda de Montesa. L’església parroquial de Santa Maria és del segle XVIII.
Enllaç web: Ajuntament
Montcada de l’Horta (Horta)
Municipi de l’Horta (País Valencià): 15,89 km2, 37 m alt, 21.906 hab (2014)
(o Moncada) Situat a la riba dreta del barranc de Carraixet, al límit amb el Camp de Túria, al nord-oest de València.
El terreny és pla i pràcticament tot conreat, amb gran predomini del regadiu, gràcies a la sèquia reial de Montcada, amb aigua derivada del Túria, i és dedicat principalment als conreus hortícoles, especialment taronges. La ramaderia (porcina i ovina), la indústria (materials per a la construcció, tèxtil, alimentària, metal·lúrgica i pirotècnia) i el sector de serveis, completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de València. L’ascens demogràfic ha estat, sobretot els darrers decennis, notable i constant.
La ciutat és d’origen islàmic; s’hi destaquen l’església parroquial de Sant Jaume, arxiprestal, i diversos palaus del segle XVIII. Està pràcticament unida amb Alfara del Patriarca.
Dins el terme hi ha el poble de Sant Isidre de Benaixeve, el santuari de Santa Bàrbara i restes ibèriques i romanes.
Enllaç web: Ajuntament
Montboló (Vallespir)
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 21,98 km2, 576 m alt, 186 hab (2012)
Situat a l’esquerra del Tec, que constitueix el límit meridional del terme, i drenat per diversos afluents seus, com el torrent de Bonabosc i el riu Ample, al peu del roc Redon. El terreny és accidentat pels Aspres i en gran part boscat (bosc de Montboló).
L’agricultura (conreus de vinya, arbres fruiters, cereals i, sobretot, pastures i farratges) i la ramaderia (bestiar oví i cabrum) són migrades. L’economia es manté en part gràcies a l’existència del sanatori del Solà i a diversos establiments mèdics i centres de vacances.
El poble és dominat per l’església parroquial de Sant Andreu, romànica, en part fortificada, de nau única i dos absis i flanquejada per dos campanars quadrats. El 1033 fou donat pel comte Guillem I de Besalú al monestir de Santa Maria d’Arles.
Dins el terme hi ha nombrosos masos i cortals dispersos.
Bellver, torre de -Plana Alta-
Antiga torre de defensa, situada a la costa, damunt un dels contraforts de la serra d’Orpesa, prop del límit amb el terme de Benicàssim.
Prop de la torre i dins aquest darrer terme hi ha les platgetes de Bellver; en aquest indret ha estat creada la important urbanització de les Platgetes.
Bellver, el Puig de * -Vallès Oriental-
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Veure> el Puig de Bellver (santuari).
Bellveí -Moianès-
(o la Fàbrica de Bellveí) Colònia industrial, a la dreta de la riera de Calders.
