Arxiu de la categoria: Geografia

Monesma i Queixigar (Ribagorça)

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 62,6 km², 1.025 m alt, 88 hab (2014)

(cast: Monesma y Cajigar) Situat entre les conques de la Noguera Ribagorçana (on conflueix amb el riu de Queixigar) i l’Éssera, a la falda de la serra de Palleroa, a l’extrem nord-occidental de la qual s’alça el tossal de Monesma i les ruïnes de l’antic castell de Monesma.

El municipi és molt accidentat, per la qual cosa l’agricultura se centra en els conreus herbacis. Ramaderia de bestiar oví. Àrea comercial de Graus.

El municipi és el resultat de la unió, el 1970, de l’antic terme de Monesma de Ribagorça i gran part del de Queixigar. El poble de Queixigar, cap municipal, és aturonat, dominat per l’església parroquial de Santa Maria.

Dins el terme hi ha el santuari de Palleroa, el poble de la Badia, les caseries de Noguero, Puiol i la Torr, i els despoblats de Sant Antoni, Colatxoa, Giró i Soliveta.

Moncofa (Plana Baixa)

4 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 14,53 km², 6 m alt, 6.339 hab (2014)

Situat al litoral (on té una platja plana i sorrenca d’uns 4 km de longitud), a la conca baixa del Belcaire i al peu de la serra d’Almenara, al sud-oest de Castelló de la Plana.

El terme és pla i dedicat en gran part a l’agricultura de regadiu, base de l’economia local, que hi és possible gràcies als regatges per mitjà de pous; el conreu principal és el de taronges, hortalisses i fruiters. Darrerament s’hi ha desenvolupat també la indústria (tradicionalment agropecuària i de materials per a la construcció) i el turisme. Àrea comercial de Castelló de la Plana. La població manté un creixement que s’ha duplicat des del 1900.

La vila, d’origen islàmic, es troba a la plana, prop de la costa, on hi ha el barri marítim del Grau de Moncofa; l’església parroquial és consagrada a santa Maria Magdalena.

Enllaç web: Ajuntament

Molig (Conflent)

9 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 12,96 km², 640 m alt, 212 hab (2012)

(fr: Molitg-les-Bains) Situat a la vall del riu de la Castellana, afluent de la Tet, al límit amb la Fenolleda i al nord-est de Campome.

El relleu és força muntanyós, amb clapes de bosc i algunes hectàrees de conreus de secà (cereals i fruiters). Hi ha força extensió de pasturatges, els quals donen suport a la ramaderia bovina, ovina i cabruna. L’economia del municipi és dominada fa anys per l’explotació de l’estació balneària dels Banys de Molig, d’aigües sulfuroses, de fama continental. Àrea comercial de Perpinyà. La població ha sofert tanmateix un notable descens des de la fi del segle XIX.

Al poble hi ha les restes d’una antiga fortificació, dins les quals es troba l’església parroquial romànica de Santa Maria.