(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)
Poble, havia pertangut a la jurisdicció del monestir de Benifassà. L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció.
Molt afectat per l’èxode rural, fou municipi fins a l’any 1977.
Cim (2.733 m alt) de la serra que separa les valls de Saünc i de la Ribereta, a la vall de Benasc, contrafort del massís de Bagüenyola.
Antic castell enrunat (820 m alt), damunt la serra d’Aguaitallops.
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
Cala amb platja de la costa oriental, abrigada pel cap de Campanitx.
Municipi i capital comarcal de la Plana d’Utiel (País Valencià): 814,20 km2, 692 m alt, 20.621 hab (2015)
Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al sud-est de la comarca, el seu terme, el més extens del País Valencià, ocupa prop de la meitat del territori comarcal i és regat pels rius Magre, Reatillo i Cabriol, que en forma el límit sud-occidental. Format al sector oriental de l’altiplà de Requena.
Predomini del secà (vinya, cereals, ametllers, oliveres i fruiters) sobre el regadiu (hortalisses i arbres fruiters). Ramaderia porcina, ovina i granges d’aviram. Apicultura. Dins el sector secundari hi sobresurt la indústria alimentària, especialment la producció de vi, que constitueix una de les fonts d’ingressos de l’economia local; altres indústries són la tèxtil, de la fusta i mobles i la metal·lúrgica. És centre d’una àrea comercial dependent de la ciutat de València.
La ciutat és prop de la riba esquerra del Magre, a la sortida dels ports (serra de les Cabrelles); conserva en el nucli antic, anomenat la Villa, el caràcter medieval, i és a redós de l’antic castell de Requena, fortalesa del segle XV. Entre els diversos monuments que conserva cal esmentar l’església arxiprestal del Salvador i l’antiga parròquia de Santa Maria, modificades al segle XVIII, conserven dos magnífics portals gòtics; la parròquia de Sant Nicolau té el seu origen al segle XIII; l’església de Sant Salvador, del segle XIV, té una interessant portada flamígera del segle XV.
Al segle XIX sorgiren 42 agrupacions noves per a l’explotació de les antigues deveses, entre els quals els pobles i caseries de Calderón, El Campo de Arcís, Casas de Cuadra, Casas de Eufemia, Casas del Río, Los Cojos, El Derramador, Los Duques, Hortunas, Los Isidros, Pedrones, El Pontón, La Portera, El Rebollar, Roma, Los Ruices, San Antonio de Requena, Turquía i Villar de Olmos.
.
Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 76,9 km2, 429 m alt, 1.258 hab (2014)
Situat al sistema Pre-bètic valencià, a la riba del riu de Sella. El terme és accidentat per les serres de l’Aguilar, Carcondo i Mecaroves, on hi ha la conca del riu de Relleu. Gran part del territori és cobert de bosc i garrigues.
Economia agrícola amb predomini dels conreus de secà (ametllers, cereals, oliveres i garrofers) sobre els de regadiu, alimentats pel pantà de Relleu (segle XVIII) i el d’Amadòrio. Àrea comercial d’Alacant. El nombre d’habitants s’ha reduït considerablement des de principi del segle XX (3.342 h).
La vila, d’origen islàmic, és al peu de la serra de l’Aguilar, a l’esquerra del riu de Relleu, sota les restes de l’antic castell de Relleu; església parroquial de Sant Jaume.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 27,56 km2, 307 m alt, 1.297 hab (2013)
(fr: Reynès) Situat a la dreta de la vall del Tec, al peu dels pics de Salines i de Fontfreda, al baix Vallespir, al sud-oest de Ceret. Comprèn, a més, la vall baixa del riu Ample i la vall de la riera de Reiners.
Agricultura amb conreus de cereals i oliveres, però els principals són els de vinya, amb producció de vins, i els fruiters (cirerers, pomeres, albercoquers, presseguers i avellaners); també tenen importància les hortalisses. Ramaderia bovina, ovina i porcina.
El poble és situat al voltant de l’església parroquial de Sant Vicenç, d’origen romànic.
El terme comprèn, a més, el poble del Vilar, els veïnats de Cabanassa, la Farga de les Armes, el Pont de Reiners, la Vallera i Sant Pau d’Envistadors i l’església de Sant Julià de Bussac.
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 9,36 km2, 25 m alt, 7.623 hab (2014)
(cast: Redován) Situat en zona de parla castellana del País Valencià. Accidentat en part per la serra de Callosa, entre aquesta i el riu Segura, on hi ha la rambla de Redovà.
L’agricultura de regadiu és la base de l’economia, possible gràcies als regatges derivats de la sèquia de Callosa i a diferents pous; els conreus més estesos són els d’hortalisses, blat de moro, cotó i alfals. Precisament l’expansió del regadiu ha permès un increment demogràfic tot al llarg del segle XX. La indústria es derivada del sector agrícola (conserves). Àrea comercial d’Oriola.
El poble és d’origen islàmic; església parroquial dedicada a sant Miquel.
El municipi comprèn també el barri de San Carlos.
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 19,21 km2, 658 m alt, 113 hab (2013)
(occ: Rebolhet, fr: Rabouillet) El terme municipal és de llengua occitana. S’estén per la vall de capçalera de l’Adasig, al límit amb el Conflent i la vall de Santa Creu, al Llenguadoc. El sector septentrional del territori és cobert de bosc (part meridional del bosc de Boissavila).
La superfície agrícola ocupa el 18% del municipi, i es dedica al conreu de la vinya, arbres fruiters, hortalisses, cereals i pastures i farratges. Ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum i equins. Àrea comercial de Perpinyà. La població ha tingut un descens constant des de mitjans del segle XIX (541 h el 1861) fins a l’actualitat.
El poble és situat en un coster, a l’esquerra de l’Adasig, bastit al voltant de l’antic castell de Rebollet, del qual resten alguns vestigis.
El municipi comprèn, també, l’antic veïnat de Plalhobí.
