Arxiu de la categoria: Geografia

Real de Montroi (Ribera Alta)

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 18,27 km², 131 m alt, 2.321 hab (2014)

(o Real) Situat a la vall dels Alcalans, a la riba dreta del riu Magre, afluent del Xúquer i és accidentat a l’oest pels contraforts orientals de la serra d’El Caballón (518 m alt). Drena també el territori la rambla de l’Algodar. Una tercera part del municipi és coberta per matollars i algunes petites pinedes.

Hi prepondera l’agricultura de secà (garrofers, vinya); la de regadiu, que aprofita l’aigua del riu a través de sèquies i de pous, és destinada a tarongers, altres arbres fruiters i hortalisses. Ramaderia i avicultura. L’activitat industrial es deriva de l’agricultura (producció de vi) i la indústria de la construcció. Àrea comercial de València.

El poble és a la dreta del riu Magre, enfront del nucli de Montroi. L’església parroquial (Sant Pere) fou bastida el segle XVI.

El municipi comprèn, a més, el caseriu de l’Algodar.

Enllaç web: Ajuntament

Real de Gandia, el (Safor)

4 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 6,16 km², 21 m alt, 2.271 hab (2014)

Situat a l’horta de Gandia, a l’aiguabarreig dels rius d’Alcoi i de Vernissa i accidentat per la serra de la Falconera.

Agricultura amb conreus de regadiu, que són possibles gràcies a les sèquies derivades del Vernissa i d’aigua de pous, i es destinen principalment als tarongers, seguit per les hortalisses; al secà resten petites extensions d’oliveres, de garrofers i d’ametllers. Fabricació de rajoles. Àrea comercial de Gandia.

La població, que havia tingut un augment notable al segle XIX i més lent al llarg del XX, minva suaument des del 1960 per emigració a França i a Gandia.

La població té un important Preventori Infantil. El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu d’Alcoi, poc després de la seva confluència amb el riu de Vernissa; l’església parroquial és dedicada a Santa Maria.

Enllaç web: Ajuntament

Rasigueres (Fenolleda)

3 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 13,72 km², 110 m alt, 172 hab (2013)

(occ: Rasiguèras; fr: Rasiguères) Situat a la vall de l’Aglí, a l’aiguabarreig d’aquest riu amb la riera de Termena, entre les muntanyes que la separen, al nord, de la vall de Maurí i el riu, que només depassa, vers el sud, en una mínima extensió, entre el poble i el mas del Regaliu (on hi ha una fàbrica d’electricitat), al sud-est de Sant Pau de Fenollet.

La vinya és el conreu dominant, la major part de les quals produeixen vins de denominació d’origen controlat. Hom hi explota també una pedrera de feldspat.

El poble és establert a l’esquerra de l’Aglí, a la seva confluència amb la riera de Termena (afluent, per l’esquerra, de l’Aglí), vora la qual, aigua amunt, hi ha el castell de Termena. Durant el mes de juny s’hi celebra un festival de música.

Hom hi parla un occità de transició vers el català, igual que el de Planeses i Caramany.

Ralleu (Conflent)

5 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 9,97 km², 1.412 m alt, 26 hab (2013)

(o Ralleu de Conflent, fr: Railleu) Situat a les Garrotxes de Conflent, que comprèn la vall de la riera de Ralleu, afluent, per la dreta, de la riera de Cabrils (límit oriental del terme), que neix al coll de Creus, pas natural entre el Conflent i el Capcir. El terme és accidentat i la part obaga de la vall és boscada.

Migrada agricultura, els conreus es limiten a algunes hectàrees de cereals de secà, patates i de farratges. La manca d’altres recursos econòmics ha provocat el despoblament del municipi. La població viu tota disseminada. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és situat a l’esquerra de la riera, a la part més baixa del terme. Resten vestigis de la primitiva església de Sant Julià. L’any 1703 fou inaugurada la nova església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa.

Ral (Capcir)

6 Respostes

Municipi del Capcir (Catalunya Nord): 10,45 km², 1.509 m alt, 63 hab (2013)

(o Ral i Odelló; ant: Real; fr: Réal) Estés des dels vessants sud-occidentals del massís de Madres del pic de l’Ós fins a la conca de l’Aude (límit occidental del terme), a les ribes d’aquest riu i de l’embassament de Puigbalador.

El terme és molt muntanyós i boscat; hi abunden les pastures, que són aprofitades per la ramaderia bovina, ovina i porcina, la principal riquesa. La zona conreada és escassa (prats i pastures, hortalisses i cereals). Les activitats turístiques modernes al Capcir han incidit poc en el municipi que pateix un procés de despoblament continu al llarg del segle XX. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és a la dreta de l’Aude, davant de l’aiguabarreig amb el riu de Lladura.

El terme inclou també el poble d’Odelló i l’antic lloc de Querramat.