(Comtat / Marina Alta)
Altre nom amb que també és conegut el riu Girona.
Bolata, el *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Bolaric, turó de
Cim (1.031 m alt) de la serra que, destacada de la serra de l’Albera, separa l’antic terme de les Illes del de Ceret.
Riola (Ribera Baixa)
Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 5,60 km2, 10 m alt, 1.835 hab (2014)
Situat a la plana al·luvial de la riba dreta del Xúquer, el territori és pla.
La sèquia dels Quatre Pobles, amb aigües procedents del Xúquer, rega el terme i fa possible l’agricultura de regadiu dedicada sobretot als tarongers i, en menor grau, a les hortalisses; l’arròs havia estat un monocultiu, però és en regressió. La indústria principal és la derivada de l’agricultura. Àrea comercial de València.
Augment de prop del 65% de la població des del 1900 (llavors, 1.058 h), però des del 1950 ha sofert un estancament demogràfic, i fins i tot un retrocés d’ençà mitjans decenni de 1980.
El poble (riolencs), d’origen islàmic, és a la dreta del Xúquer; l’església parroquial de Santa Maria és obra de mitjan segle XVIII. Formà part de la baronia de l’Honor de Corbera.
El municipi comprèn també el despoblat i partida de Nacla.
Enllaç web: Ajuntament
Rigardà (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 3,61 km2, 298 m alt, 363 hab (2009)
(fr: Rigarda) Situat al baix Conflent, al límit amb el Rosselló, entre els darrers contraforts del Canigó i la plana regada de la dreta de la Tet, És drenat per la riera de Rigardà, afluent dretà de la Tet. La part muntanyosa del terme és, en part, boscada.
S’hi conreen principalment vinya i fruiters. Perd població (250 h el 1936), bé que d’ençà del 1962, quan assolí el mínim de tot el segle XX, no ha deixat de créixer.
Al poble destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia i Sant Julià, on és conserva una creu processional i una custòdia d’argent, del segle XV, procedent del veí despoblat de Vilella. Formà part del vescomtat de Jóc.
Ribesaltes (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 28,75 km2, 21 m alt, 8.299 hab (2009)
(fr: Rivesaltes) Situat al Riberal, al nord de Perpinyà, a banda i banda de l’Aglí, a la seva confluència amb el Robol. El terme és pla.
L’economia és basa en l’agricultura que ocupa gran part del terme. Els conreus de regadiu s’estenen vora l’Aglí i es destinen a la producció de fruites (albercocs, prèssecs) i verdures. El secà és dedicat a la viticultura (vi de Ribesaltes). Hi ha caves cooperatives, que comercialitzen vins negres i vins dolços naturals (moscatell). Augment del 42% de la població des del 1936 (llavors 5.009 hab).
El poble és situat a la dreta de l’Aglí, al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu (refeta el segle XVII). Dins el terme hi ha l’aeroport de Perpinyà, el Mas de les Garrigues i les ruïnes d’època romana de Les Parets d’En Borró.
Ribesalbes (Plana Baixa)
Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 8,44 km2, 172 m alt, 1.233 hab (2015)
Situat a l’esquerra del Millars, a l’inici del pantà de Sitjar, que ocupa bona part del terme, a la rodalia d’Onda, a l’extrem nord de la comarca.
Predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu; en els primers es conreen garrofers i ametllers; de regadiu, arbres fruiters. Sobresurt la indústria terrissera i de rajoles, afavorida per l’abundància de la “terra de pipa”, matèria primera excel·lent per a la ceràmica fina. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
La població del 1900 (1.012 h) no fou superada fins al 1950 (1.328 h), i s’ha mantingut estable fins a l’actualitat.
El poble està situat a l’esquerra del Millars; l’església parroquial és dedicada a sant Cristòfol. Té també els barris de Sant Llorenç i de la Llometa. Fou lloc de moriscs i depengué del terme general del castell d’Onda.
Enllaç web: Ajuntament
Riba-roja de Túria (Camp de Túria)
Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 57,7 km2, 125 m alt, 21.499 hab (2014)
Situat al sud-est de la comarca, al límit amb l’Horta i la Foia de Bunyol, a banda i banda del riu Túria.
Més de tres quartes parts del terme són conreades: els conreus de regadiu són possibles gràcies als regatges derivats de la sèquia de Riba-roja, amb aigües procedents del Túria. El principal conreu és el taronger, seguit de les hortalisses. Al secà s’obtenen els conreus mediterranis (cereals, olivera i vinya). Les principals indústries són les de ceràmica i de materials per a la construcció, i també l’alimentària. Àrea comercial de València. Des del 1900 la població s’ha més que duplicat, amb un creixement accelerat a partir del 1950.
Vila d’origen islàmic, a la dreta del Túria. Església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII.
Enllaç web: Ajuntament
Rià i Cirac (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 12,82 km2, 384 m alt, 1.284 hab (2013)
(fr: Ria-Sirach) Situat al centre de la comarca, al sud-oest de Prada, vora la Tet.
La població viu de l’agricultura: els conreus, que s’estenen vora el riu, produeixen cereals i vinya els de secà, i fruites (pomes, peres, cireres i albercocs) els irrigats. Ramaderia de bestiar boví, oví i cabrum. Serradores i indústria de la construcció. Experimentà un creixement tot al llarg del segle XX (776 hab el 1931, 982 el 1962, 1.017 el 1990).
La capital del municipi és Rià. El 1973 li fou annexat el terme municipal d’Orbanyà (malgrat que els dos municipis no són limítrofs), que en fou segregat el nou el 1983.
Boixet
(Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)
Despoblat. Antic lloc de moriscs, era habitat per 20 famílies el 1602.
La seva parròquia (Santa Àgata) fou erigida el 1574.
Boixavila, bosc de
(Fenollet / Rebollet / Virà, Fenolleda)
Gran superfície forestal, entre els tres municipis. En part a la Vall de Santa Creu, administrativament llenguadociana.
La riera de Boixavila, que neix al vessant oriental del roc de Boixavila (1.248 m alt), constitueix la capçalera del riu de Matassa.
