(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Masia i església, vora el bosc de Tolsa.
Tolsa
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Tolomó
Caseria, al sud-oest del terme, al límit amb el terme de Crevillent (Baix Vinalopó).
La rambla de Tolomó, que neix al Fondó de les Neus i passa entre aquesta caseria i la de l’Ofra, és tributària, per la dreta, de la rambla de Tarafa.
Sant Esperit
Convent franciscà, dit també Sant Esperit del Munt, situat a la vall de Toliu.
Fou fundat el 1402 per la reina Maria de Luna, muller de Martí I l’Humà, en acció de gràcies per la pacificació de Sicília; el 1404 s’hi instal·là una comunitat de 15 frares, que el 1413 fundaren una filial propera a Morvedre, a l’església de Sant Blai.
El 1456, per pèrdua de les rendes deixades per la reina fundadora, començà una època de crisi per al convent, que arribà a ésser abandonat pels franciscans el 1497 per cedir-lo a les monges clarisses de la Trinitat de València, que volien traslladar-s’hi. Fracassat aquest intent, els frares hi retornaren el 1501.
Fou objecte d’un atac de pirates barbarescs el 1545 i restaurat i fortificat el 1547. El 1612 s’intentà una permuta del convent amb els cartoixans del Puig, que tampoc no es portà a terme.
El 1681 fou reedificat el claustre i una bona part del convent, i el 1690 l’església actual. A la fi del segle XVIII el convent fou cedit per a seminari de missioners franciscans i ampliat amb l’hostatgeria i altres edificacions.
Durant la guerra del Francès (1811-13) fou hospital de sang, i exclaustrat i espoliat el 1835. Els franciscans hi retornaren el 1878, restauraren el convent i l’església i edificaren l’ermita neogòtica dels Desemparats i altres edificis, que configuren l’actual estructura del convent, on no resten gaires elements de valor artístic o arqueològic.
És un lloc de devoció popular i de concentració folklòrica i festiva: el romiatge de la festa de Sant Francesc (4 octubre) aplega gent de la comarca, de l’Horta i del Camp de Túria.
Toledo -Vall d’Albaida-
Despoblat, al nord del terme, a l’esquerra del riu Clariano.
Toix, serra de
Continuació vers l’oest-sud-oest de la serra de Bèrnia, on hi ha el cap o morro de Toix, més enllà del barranc de Mascaret, que culmina al puig de Toix (337 m alt), a la Costa Blanca.
Divideix en dos sectors l’oval comprès entre el penyal d’Ifac i la punta de la Bombarda, formant l’extrem meridional de la Raconada de Calp i el septentrional de l’Olla d’Altea.
Togores, cala en -Mallorca-
(ses Salines / Santanyí, Mallorca Migjorn)
Cala de la costa meridional, al límit dels dos municipis, vora l’estany de ses Gambes.
Toèvol
(Aiguatèbia i Talau, Conflent)
Masia i antic llogaret, en un coster que domina, per la dreta, la vall de Cabrils, entre aquest llogaret i els Plans, al sud-est del poble de Talau.
És esmentat ja en 864-65 en una venda al monestir d’Eixalada.
Toès, banys de
Balneari (740 m alt), situat a la dreta de la Tet, al fons del llarg congost dels Graus, vora el límit amb el terme de Toès, en un indret anomenat tradicionalment Aigüescaldes.
Les fonts termals són nombroses (42), amb temperatures entre 22 i 78°C, en general sulfuroses, i indicades per al reumatisme. L’edifici és ampli i modern.
Prop d’aquest indret hi havia hagut el monestir d’Eixalada.
Tis, el
Caseria, al nord-oest de la ciutat.
Tirijà, el
(les Coves de Vinromà, Plana Alta)
Caseria, al vessant occidental de les Talaies d’Alcalà.
Dades dels Països Catalans 