Veure> la Vall del Tormo (poble i municipi).
Despoblat de l’antic terme de Sant Orenç. En resta l’antiga església parroquial, on hom venera la Mare de Déu de Torm.
(ort trad: Torrent) Poble, a l’est del cap municipal. Hi ha mines de ferro, actualment no explotades.
El lloc és esmentat ja l’any 901. L’església parroquial (Santa Creu), romànica, conserva una marededéu de fusta.
El castell de Torèn, en part arruïnat, que domina el poble, fou el centre de la baronia de Torèn (el segle XVIII n’eren barons els Satger).
Caseria, a l’oest de la ciutat, prop de la basílica des Fornàs de Torelló, paleocristiana, on hi ha l’important talaiot de Torellonet Vell.
Nom en castellà del poble de Torques.
(Areny de Noguera / Monesma i Queixigar, Ribagorça)
Contrafort (1.237 m alt) de la serra del Cis, que separa les valls i els dos termes.
Al vessant septentrional hi ha unes mines de carbó.
Caseria, al sud de la vila, a l’oest de la cala de Sant Esteve.
Veure> la Noguera de Tor (riu).
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Veure> Castelló de Tor (poble).
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Cim (1.100 m alt) de la serra de Tramuntana, vora el límit amb el terme de Pollença.
Separa les capçaleres dels torrents de Lluc (a l’oest), de Mortitx (al nord-oest), de Sant Jordi (al nord-est) i de Sant Miquel (al sud).
Dades dels Països Catalans 