Arxiu de la categoria: Geografia

Cabrera -illa-

19 Respostes

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Illa (1.569 ha), la més gran de l’arxipèlag de Cabrera. Presenta un relleu accidentat i una costa retallada, on s’obre el port natural de Cabrera. Ruïnes d’un monestir paleocristià, al Clot del Guix, i del castell de Cabrera (segle XIV), bastit per lluitar contra la pirateria que devastava les costes de Mallorca.

Entre el 1809 i el 1819 serví de presó a 9.000 francesos capturats a la guerra contra Napoleó, dels quals només sobrevisqueren 3.600; un monument erigit pel príncep de Joinville (1847) rememora la tragèdia.

Fins fa poc era propietat del Ministeri de Defensa que hi tenia una petita guarnició militar, i depèn de l’organisme autònom dels Parcs Nacionals de l’Estat.

Cabrera -Alt Camp-

1 Resposta

(Mont-ral, Alt Camp)

Caseriu, a la dreta del riu Brugent, aigua avall de Farena.

Cabrenys, castell de

3 Respostes

(Serrallonga, Vallespir)

(ant: Cabrenç, pop: les torres de Cabrenys) Castell (dit també castell de Serrallonga) i antic terme, al sud-oest del poble, centre de la baronia de Cabrenys.

Juntament amb les torres de defensa, formava un enorme conjunt fortificat, el més important de la regió, bastit sobre una sèrie de cims encinglerats, inaccessibles en molts indrets, de la serra que separa el Vallespir de l’Alt Empordà.

Les restes del castell (segle IX), dins un clos emmurallat, de la torre de l’homenatge i de la capella (dedicada a sant Miquel) s’alcen sobre el cim més meridional (1.342 m alt); en cims propers s’alcen les restes d’una torre de defensa dins un clos emmurallat, construïda al segle XIII, i d’una altra d’hexagonal, del segle XIV.

El castell havia estat residència dels lloctinents dels comtes de Besalú al Vallespir fins al segle X.

Cabrelles, serra de les

9 Respostes

(Requena, Plana d’Utiel / Setaigües, Foia de Bunyol)

(cast: de Las Cabrillas) Alineació muntanyosa (963 m alt), formada per un sinclinal cretaci elevat d’orientació general nord-oest – sud-est, al sud de la serra d’El Tejo, al límit entre les dues comarques, frontera històrica entre el País Valencià i Castella.

A l’inici de la Guerra del Francès les tropes del mariscal Moncey (8.000 homes) hi derrotaren les tropes de voluntaris inexperts que intentaven de defensar València el 24 de juny de 1808, dies després d’una primera derrota al pont de Pajazo, damunt el Cabriol.

Hom anomena carretera de les Cabrelles la carretera de València a Madrid per Requena.

Cabrafic, serra de

Deixa un comentari

(Aigües de Busot / el Campello, Alacantí)

Alineació muntanyosa, que forma part dels contraforts meridionals del Cabeçó, situada entre els dos termes.

El barranc de Cabrafic neix als vessants occidentals del Cabeçó i desemboca a la mar al Campello.

Sogorb (Alt Palància)

118 Respostes

Municipi i capital de la comarca de l’Alt Palància (País Valencià): 106,08 km2, 364 m alt, 9.073 hab (2015)

(cast: Segorbe) Situat al sud-oest de Castelló de la Plana, a la riba dreta del Palància (o riu de Sogorb), a la zona de parla castellana del País Valencià.

Important mercat agrari, la irradiació del qual ultrapassa la comarca, domina l’Alt Millars i penetra lleument pels Serrans i el Racó. Hi ha conreus de secà (garrofers, oliveres, ametllers, vinya) i de regadiu, especialment fruiters (pereres, pomeres, cireres), Indústria tèxtil, ceràmica, metal·lúrgica. Gran part de la població activa, però, treballa al sector terciari. Important nus de comunicacions entre València i Saragossa. Capital d’una àrea comercial, dependent de l’àrea de València.

La ciutat està situada a la vall de Sogorb, destaca la catedral d’origen gòtic, restes de la muralla medieval, antic palau de Medinaceli (casa de la ciutat), esglésies de Sant Pere (segle XIII) i de la Sang, barroca, el santuari de l’Esperança, i restes de l’antic alcàsser de Sogorb, on hi havia el Raval de Sogorb. Es la seu episcopal de la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana.

El municipi comprèn, a més, l’antic monestir d’Àrguines, els llocs de Torques i de Càrrica.

Soanyes (Conflent)

2 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 4,81 km2, 860 m alt, 46hab (2013)

(fr: Souanyas) Situat a la dreta de la Tet, entre l’aiguabarreig amb la riera de Mentet i la bastida d’Évol. Comprèn els vessants septentrionals de la serra que, des del coll de la Llosa, separa les valls Marçana i de Nyer, al peu del puig de Tres Esteles. El terme és en part boscat i, en part, cobert de pastures.

La migrada superfície agrícola es limita a arbres fruites (albercoquers), vinya, hortalisses i cereals farratgers. La ramaderia és la principal activitat econòmica del municipi (bestiar oví, equí i boví). Àrea comercial de Perpinyà. Població disseminada, en franca davallada.

El poble és situat en un coster, dominant la vall de la Tet, enfront d’Oleta, al voltant de l’església parroquial de Santa Eugènia. El lloc és esmentat ja en 874-875.

El municipi comprèn també el poble de Marians.

Sineu (Mallorca Pla)

29 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 47,74 km2, 145 m alt, 3.612 hab (2015)

Situat a l’interior de l’illa, en un terreny pla, al nord-est de Palma de Mallorca, amb la qual comunica per carretera.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura; hi predomina la de secà sobre la de regadiu; el conreu més estès és el de l’ametller, al qual segueixen en importància els cereals (bàsicament blat), el garrofer i les lleguminoses. Bestiar boví i porcí. Mercat agrari de la zona rural interior de Mallorca. Escassa activitat industrial: alimentàries i de material de la construcció. Pertany a l’àrea comercial de Palma de Mallorca.

A la vila destacà l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels (segle XV), l’antic palau reial, després convent i la casa de la vila.

Enllaços web: Ajuntament – Biblioteca – Institut

Sinarques (Plana d’Utiel)

9 Respostes

Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 102,52 km2, 899 m alt, 1.168 hab (2015)

(ant: Senarques, cast: Sinarcas) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al límit amb la Manxa; forma part de l’altiplà de Requena. És drenat per El Ragajo, afluent per la dreta del Túria i accidentat per la serra d’El Picacho (1.305 m alt), al nord-oest. Gran part del terme municipal és boscat (pins, alzines) i ocupat pel matollar.

L’agricultura és bàsicament de secà i el principal conreu és la vinya, seguida dels cereals i el gira-sol. Ramaderia porcina i ovina; avicultura i apicultura. Explotació forestal (serradores). Indústries de materials per a la construcció i alimentàries. Àrea comercial de Requena.

La vila és al peu d’El Carpio (1.053 m alt); l’església parroquial de Sant Jaume fou bastida a partir del 1600.

El municipi comprèn també les caseries de Lobos Lobos i Lurdilla.

El 1597 fou creat el comtat de Sinarques.

Simat de la Valldigna (Safor)

8 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 38,49 km2, 45 m alt, 3.362 hab (2015)

Situat al nord-oest de la comarca, a la Valldigna. De relleu trencat, dominat al sud per la serra de Mondúver i regat al nord-est pels rius de Xeraco i de Barxeta.

La principal activitat econòmica és l’agricultura; el regadiu emprà aigua de pous i produeix, principalment, cítrics i maduixes; al secà es conreen ametllers, garrofers i oliveres. Ramaderia (bestiar de llana i cabrum) i apicultura. Petita indústria derivada de l’agricultura i tèxtil. Àrea comercial de Gandia.

La vila, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu de Xeraco. L’església parroquial de Sant Miquel fou molt reformada el 1917. Ruïnes del monestir de Valldigna.

El municipi comprèn la caseria dels Corrals de Valldigna i el despoblat de la Xara.

Enllaç web: Ajuntament