Arxiu de la categoria: Geografia

Soneixa (Alt Palància)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 29,10 km2, 263 m alt, 1.476 hab (2015)

(cast: Soneja) Situat a la vall mitjana del Palància, que rega el terme, i drenat, a més, per la rambla d’Assuévar. És accidentat al nord pels contraforts meridionals de la serra d’Espadà, al sud-est de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià.

Agricultura amb conreus de cereals i oliveres al secà, i hortalisses i fruiters al regadiu. Indústria de la construcció i de la fusta. Àrea comercial de Sogorb.

La vila és a la dreta del Palància. L’església parroquial, dedicada a sant Miquel, és obra de la segona meitat del segle XVIII. Fou centre de la baronia de Soneixa i Assuévar.

El 1836, durant la primera guerra carlina, la vila fou incendiada per les tropes del Serrador.

Enllaç web: Ajuntament

Son Cervera (Mallorca Llevant)

16 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 42,56 km2, 83 m alt, 11.449 hab (2015)

(o Son Servera) Situat al sud-oest de la península d’Artà (o badia de Son Cervera), al nord-est de Palma de Mallorca i accidentat per les serres de Llevant.

L’agricultura (ametllers i garrofers, de secà, i conreus herbacis), font tradicional d’ingressos, ha estat desplaçada com a principal activitat econòmica per l’activitat turística; aquesta es concentra principalment a la costa. Àrea comercial de Manacor. Població en ascens.

La vila és als peus dels darrers contraforts de les serres de Llevant. Església parroquial de Sant Joan Baptista, a l’antiga torre de defensa. El 1905 fou iniciat un gran nou temple, en estil neogòtic, que ha restat inacabat.

El municipi comprèn, a més, les grans urbanitzacions turístiques de Cala Bona i Cala Millor, i les més reduïdes de sa Costa des Pins, es Port Nou (despoblat) i es Port Vell.

Enllaç web: Ajuntament

Cabriol, el

12 Respostes

(País Valencià)

(cast: Cabriel) Riu (263 km), afluent esquerrà del Xúquer. És de règim plúvio-nival, amb crescudes a la primavera i a la tardor.

Neix a la Muela de San Juan (sistema ibèric), passa per la província de Conca, les seves aigües s’embassen al pantà de Contreras, prop del pont de Contreras, a partir del qual el riu serveix de límit entre Castella i el País Valencià (Plana d’Utiel) tot corrent encaixat fins a desguassar al Xúquer, a Cofrents. Embassaments i centrals hidroelèctriques d’El Retorno, Villora i Contreras.

La irregularitat del cabal i la manca de pantans reguladors són la causa principal de les grans riades del Xúquer a la Ribera, com la del 13 de maig de 1953. Assenyalat per Jaume I el Conqueridor com a frontera occidental del Regne de València en la seva confluència amb el Xúquer, esdevingué, el 1810, límit occidental de la prefactura de València.

Cabrils -Conflent-

16 Respostes

(Aiguatèbia i Talau, Conflent)

Masia (872 m alt), situada prop d’Orellà, a la dreta del riu de Cabrils, que neix al vessant meridional del pic de Madres i, després de rebre per la dreta les rieres de Ralleu i dels Pujols, desemboca a la Tet per la dreta, conjuntament amb la riu d’Évol, a Oleta. Una llegenda molt popular al Conflent fa el papa sant Lli fill d’aquesta masia.

La vall de Cabrils (antigament anomenada la vall del Feu) comprèn els llocs de Talau, Aiguatèbia, Censà, Ralleu, Cauders de Conflent, Turol, Guixà i Celrà; aquesta vall, juntament amb la d’Évol, forma les Garrotxes de Conflent.

Al costat d’una capella dedicada a sant Gabriel hi ha la torre de Cabrils.

Cabriel *

Deixa un comentari

(País Valencià)

Nom castellà del riu Cabriol.

Cabrera, muntanyeta de

2 Respostes

(Torrent de l’Horta, Horta)

Petit turó, al sector sud-oest de la comarca, prop del Vedat de Torrent.

Al cim hi ha un poblat de la cultura del bronze valencià, conegut amb aquest nom o amb el de poblat del Vedat de Torrent, excavat el 1931 pel Servei de Prehistòria de València (publicat el 1965), que conserva els materials al seu museu.

Era un poblat molt destruït, envoltat d’una muralla; els materials (ceràmica, molins, peces de sílex per a falçs i punxons i puntes de sageta de coure), són els més típics de la cultura del bronze valencià trobats a la part central de la costa.

Sóller (Mallorca Tramuntana)

91 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 42,45 km2, 56 m alt, 13.648 hab (2015)

Situat al sector nord-oest de l’illa, a la costa (Port de Sóller) i accidentat per la serra de Tramuntana (pic d’Alfàbia, 1.068 m alt), al nord de Palma de Mallorca. La costa és alta i rocosa; hi sobresurten els accidents orogràfics de la punta Grossa, el Port de Sóller i sa Illeta).

Hi predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu; el conreu més estès és el d’oliveres, seguit en importància pels ametllers i els tarongers. Pedreres de margues. L’activitat industrial havia estat d’una certa intensitat, impulsada per la importància del port; indústries tèxtils (filats de cotó), metal·lúrgiques, de la pell i alimentàries, en l’actualitat reduïdes a petits establiments. Centre turístic, amb indústria hotelera i dels serveis.

La ciutat es troba a l’inici de l’horta. Església parroquial de Sant Bartomeu, dels segles XVI-XVIII; convent franciscà (1458). Al segle XVI sofrí diversos atacs dels pirates (des del 1651 s’hi celebra la festa de ses Valentes Dones) i hom inicià unes fortificacions que no foren acabades.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Biniaraix, l’Horta de Sóller, el raval de s’Alqueria des Comte, els veïnats d’Alconàsser i des Camp de sa Mar, el despoblat de Castelló i el santuari de Santa Catalina des Port.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Jardí Botànic – Sa Veu

Sollana (Ribera Baixa)

9 Respostes

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 39,2 km2, 5 m alt, 4.941 hab (2015)

Situat al límit amb l’Horta, en un terreny pla, al sud de l’Albufera.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, totalment de regadiu, que aprofita aigües derivades del riu Xúquer, per mitjà de la sèquia reial d’aquest riu. Els conreus més estesos són els d’arròs, cítrics, fruiters i hortalisses. Ramaderia i avicultura. La proximitat de la ciutat de València i d’altres nuclis industrials ha fet que el sector secundari s’hagi incrementat i diversificat: indústria conservera, dels mobles, química, etc. Àrea comercial de València.

La vila és d’origen islàmic; església parroquial de Santa Maria Magdalena, reformada modernament.

El municipi comprèn el poble del Romaní, la caseria i partida de l’Ale, l’antiga alqueria de l’Alcaissia i els despoblat dels Trullars.

Enllaços web: Ajuntament – Col·lectiu Ullal

Soler, el (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya): 10,35 km2, 73 m alt, 7.300 hab (2013)

(fr: Le Soler) Situat al Riberal, a la riba dreta de la Tet, drenat, a més, per la riera del Soler.

Economia agrícola; conreus de regadiu (fruiters i hortalisses), gràcies a l’aprofitament per als regatges de les aigües de la Tet. Prepondera, però, l’agricultura de secà, que es dedica a la viticultura. Compta amb un celler cooperatiu. Ramaderia. Indústria del paper, del moble i de la construcció (afavorida per la proximitat de Perpinyà). Població en ascens.

El poble és situat a la dreta de la Tet, al voltant de l’església parroquial. Restes de l’antic castell del Soler, amb la capella de Santa Eugènia i la masia i antic monestir de l’Eula.

El terme era dividit a l’edat mitjana en el Soler d’Amunt i el Soler d’Avall.

Cabrera, arxipèlag de

7 Respostes

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Arxipèlag, situat al sud de l’illa, de la qual és separat pel canal, o freu, de Cabrera.

Està format per 17 illes i illots, entre els quals destaquen les illes de Cabrera, des Conills, na Plana, na Redona, na Foradada i la Imperial.