Arxiu de la categoria: Geografia

Silla (Horta)

15 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 25,03 km2, 8 m alt, 18.570 hab (2015)

Situat a ponent de l’Albufera, al sud de València.

Es conrea gran part de la superfície. El regadiu aprofita aigües derivades de la reial sèquia del Xúquer i produeix arròs, hortalisses, moresc i cítrics; al secà es conreen garrofers i oliveres. Avicultura. El sector industrial ha pres gran rellevància fins a convertir el municipi en un dels més industrialitzats de tota l’Horta: indústria química, alimentària (licors), paperera, de joguines tèxtils, metal·lúrgiques i de materials per a la construcció. Notable ascens demogràfic en el període 1960-80.

La vila és en un nus de comunicacions. Església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels (segle XVIII). A llevant de la població hi ha el port de Silla, per a les barques de pesca.

Antiga torre de Silla. Fou centre de la comanda de Silla, que passà a l’orde de Montesa.

Enllaç web: Ajuntament

Setaigües (Foia de Bunyol)

10 Respostes

Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 110,6 km2, 697 m alt, 1.282 hab (2015)

(cast: Siete Aguas) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al nord-oest de Bunyol, a l’est de les serres del Tejo i les Cabrelles, al límit amb els Serrans i la Plana d’Utiel.

El terme és accidentat (serra de Malacara) i sols es conrea un 10% del territori, majoritàriament de secà (la vinya n’és el principal conreu, seguit de l’olivera i l’ametller); al regadiu hi ha horta. Cooperativa vinícola. La ramaderia és gairebé inexistent. L’abundància de fonts l’han convertit en un lloc d’estiueig, amb diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Requena.

La vila centra la foia de Setaigües, voltada d’elevacions d’uns 1.000 m; l’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista. Del balneari de Setaigües només resta un mur, però subsisteix la font que dóna nom al poble.

El municipi comprèn, a més, la caseria d’El Reatillo i el lloc de Verbum Dei, prop de Ventaquemada.

Sessué (Ribagorça)

1 Resposta

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 5,27 km2, 1.050 m alt, 112 hab (2015)

(cast: Sesué) Situat a la part baixa de la vall de Benasc, El terme, molt reduït, s’allarga a l’esquerra de l’Éssera, enfront del terme de Vilanova d’Éssera, des de prop de Saünc fins al torrent de Lliri. El sector més muntanyós és cobert de matollar.

L’activitat econòmica més important és la ramaderia de bestiar oví i boví. L’agricultura és localitza a la vall de l’Éssera, que en aquest sector de sortida de l’estret de Saünc, s’obre; els conreus se centren en els farratges i les patates. Àrea comercial de Graus. El terme és en procés de despoblament.

El poble és prop de l’Éssera; la seva església de Sant Genís és sufragània de la de Vilanova d’Éssera.

El municipi comprèn, a més, el poble de Sos, amb el qual formà el municipi que havia estat anomenat al segle XIX Sos i Sessué.

Cabicerans

Deixa un comentari

(Tremp, Pallars Jussà)

Quadra, situada al terme separat de Claret.

Cabestany -Ribagorça-

1 Resposta

(Benavarri, Ribagorça)

Despoblat de l’antic municipi de Pilzà, prop d’Estanya.

Depenia eclesiàsticament de l’abat d’Àger.

Cabeçó, el

13 Respostes

(Alacantí / Marina Baixa)

(o el Cabeçó d’Or)  Serra que separa el canal de Xixona de la vall de Relleu, entre les dues comarques, de direcció sud-nord, al sud de la serra de la Grana; culmina al tossal del Cabeçó (1.205 m alt).

Fou frontera meridional del Regne de València entre la reconquesta i el 1304.

L’antic castell del Cabeçó era emplaçat dins el terme de Relleu de la Marina.

Dóna nom a un enclavament de l’Alacantí entre els d’Aigües de Busot i de Relleu de la Marina que comprèn la capçalera del barranc d’Aigües Baixes.

Cabeçagut *

Deixa un comentari

(les Alcubles, Serrans / Altura, Alt Palància)

Veure> cabeç Agut  (tossal).

Cabassers *

Deixa un comentari

(Priorat)

Altre nom del municipi de Cabacés.

Cabanyes, Sant Bartomeu de *

Deixa un comentari

(Òrrius, Maresme)

Veure> Sant Bartomeu de Cabanyes  (església).

Cabanyal, el

19 Respostes

(València, Horta)

Barri marítim de la ciutat, situat entre les sèquies d’en Gasc i dels Àngels (o de Pixavaques), entre els barris del Canyamelar i del Cap de França, amb els quals formà el 1837 el municipi del Poble Nou de la Mar, annexat a València el 1897.

Antic barri pescador, a la seva platja eren varades les barques del bou; conserva encara la major part de la població pescadora de València. L’actual església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels fou construïda al començament del segle XIX al lloc d’una antiga ermita.

A partir de la fi del segle XVIII esdevingué lloc d’estiueig de famílies burgeses valencianes, coincidint amb la retirada de la mar a causa de les obres del port, però a partir de la fi del segle XIX decaigué a favor del sector septentrional (la Malva-rosa) i s’anà convertint en barri comercial i popular.